Les torres Raventós i Llacuna de San José

Edificis Raventós i La Llacuna
Centre de San José de Costa Rica
Mapes a Google: Edificio Raventós i Edificio La Llacuna

Costa Rica és un país discret, en el context de la turbulenta Amèrica central, caracteritzat perquè no té exèrcit i per la seva biodiversitat exuberant. En la primera qüestió, hi té molt a veure el president José Figueres Ferrer (1906-1990), de pares d’Os de Balaguer (Noguera). I en la segona, hi té una relació indirecta la seva filla, Christiana Figueres, al capdavant de la lluita contra el canvi climàtic a les Nacions Unides del 2010 al 2016 i posteriorment candidata a la secretaria general de l’ONU. La família Figueres és la punta de l’iceberg de la influent comunitat catalana a Costa Rica, que va començar a arribar al país a final del segle XIX.

Només cal passejar pels carrers de la capital per adonar-se’n. Dos dels edificis que trenquen la discreció arquitectònica de la ciutat tenen noms nostrats, el Raventós i el La Llacuna. Tots dos són vinculats a l’imperi immobiliari que va aixecar a Costa Rica un immigrant català arribat a San José el 1912. Pere Raventós Gual, nascut el 5 de desembre de 1888 a la Llacuna (Anoia), va decidir a vint-i-quatre anys fer les Amèriques. La destinació elegida no era casual: set anys abans ja s’hi havia establert un germà gran seu, Josep, que es va fer un lloc en la història del país com a constructor i impulsor del centenari Teatro Raventós (l’actual Teatro Melico Salazar). Però el germà petit no es va fer enrere i en un parell de dècades va tenir temps de convertir-se en un reeixit comerciant al capdavant de l’Almacén Raventós. Però Pedro Raventós, com és més conegut a Costa Rica, va destacar sobretot en el negoci immobiliari. La seva primera obra icònica a San José va ser precisament l’Edificio Raventós (1968), llogat ja del primer dia al ministeri d’Educació; i l’últim que va veure aixecar encara en vida va ser el La Llacuna (1978), el més alt del país a l’època i seu de la Direcció General de Duanes i Tributació d’ençà del 2006.

A la mort de Don Pedro, el negoci familiar va acaba a les mans de la seva filla Nuria Raventós López durant gairebé quatre dècades. I d’ençà del 2014, la Corporación Raventós és gestionada pels fills i nebots d’aquesta última, alguns dels quals molt ben relacionats amb la classe política del país. Sense anar més lluny, l’empresària i advocada Nuria Marín Raventós és casada amb Antonio Álvarez Desanti, candidat d’origen cors a la presidència del país el 2018 pel Partit d’Alliberament Nacional… fundat el 1938 per José Figueres.

I una mica més: Tant Pedro Raventós com la seva filla Nuria són enterrats al Cementiri General de San José, en un senzill i discret mausoleu familiar. No hi trobareu, en canvi, la tomba del president Figueres. Per voluntat expressa, va deixar escrit que volia ser enterrat sense fastuositat. Per això reposa d’ençà del 1990 al petit cementiri de La Lucha, al sud del país, en un estat d’abandonament que gairebé impedeix de llegir la placa commemorativa –amb un discurs atribuït al seu fill Mariano Figueres Olsen– que porta per títol ‘Vuelve Don Pepe’.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

· Què és Com a casa?
· Tots els articles
· Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat