Comillas, el parc temàtic del modernisme català a la costa càntabra

Comillas, Cantàbria
Mapa a Google

Quan parlem de modernisme arquitectònic, és lògic que ens vinguin al cap imatges d’obres majors i majúscules a Barcelona, com ara la Pedrera, el Palau de la Música Catalana, la Casa Batlló, la Casa de les Punxes, el Palau Güell i la Sagrada Família. Malgrat la gran densitat d’edificis d’aquest estil que va florir entre el final del segle XIX i el principi del XX a occident, la capital de Catalunya no és estrictament el lloc amb més modernisme català per metre quadrat, sinó que el títol proporcionalment escau més a una petita localitat situada a la costa de la mar Cantàbrica. El municipi càntabre de Comillas, amb poc més de dos mil habitants, és d’ençà de fa un segle i mig un aparador de quasi totes les tendències i grans autors del modernisme nostrat. La raó es deu a una persona que va tenir un peu a Comillas i l’altre a Barcelona: Antonio López y López.

Nascut a Comillas el 12 d’abril de 1817 en el si d’una família humil, va quedar orfe de pare quan era ben petit i això el va obligar a deixar el poble ben aviat, com molts paisans més, a la recerca d’oportunitats laborals. La destinació final va ser Cuba, on va arribar a catorze anys, i hi va acabar creant unes quantes empreses lligades, majoritàriament, al mercat colonial. Quan el 1853 va decidir de tornar a la península, convertit en un indià d’èxit, es va establir a Barcelona, on es va emparentar amb la família Güell i va continuar dirigint i fent prosperar els seus negocis, entre els quals hi havia la Compañía Transatlántica, el Banc Hispano Colonial i la Compañía General de Tabacos de Filipinas. Però, malgrat la distància geogràfica i temporal, López no es va desvincular mai del seu poble natal.

Gràcies a la seva gran fortuna i a la seva flota de vaixells, que no va dubtar a posar a disposició de la monarquia espanyola quan va caldre traslladar tropes a les Antilles per sufocar les primeres insurreccions cubanes, Alfons XII el va recompensar el 1878 nomenant-lo primer marquès de Comillas i elegint com a residència d’estiu de la casa reial el petit municipi càntabre. Va ser en aquell moment quan Antonio López va tenir la idea de construir-s’hi una gran residència estiuenca, el Palau de Sobrellano, amb els arquitectes, escultors i pintors modernistes més en voga aleshores a Barcelona. Es va començar a construir el juliol del 1881 amb Cristóbal Cascante i Colom (1851-1889) com a director d’obra sobre un disseny de Joan Martorell i Montells (1833-1906). D’estil neogòtic amb tocs modernistes, a la façana nord hi ha un escut d’armes amb dues estàtues de Joan Roig i Solé (1835-1918) que remeten als pilars econòmics de López: el comerç i la navegació. I a l’interior, és destacable la sala principal o del tron, decorada amb pintures murals d’Eduard Llorens i Masdeu (1837-1912) que reprodueixen grans moments del marquesat, com l’embarcament a Barcelona de tropes cap a la guerra de Cuba el 24 de març de 1869.

El palau s’havia concebut com la residència d’estiu d’Antonio López, però no el va poder estrenar perquè la seva mort inesperada, el 16 de gener de 1883, va arribar molt abans que s’hi acabessin les obres, ja sota responsabilitat del seu fill, Claudi López Bru (1853-1925). Les restes del primer marquès de Comillas reposen d’aleshores ençà a la capella panteó del costat, el primer edifici modernista que es va construir a Comillas. El 1875, López ja havia encarregat a Josep Oriol Mestres i Esplugas (1815-1895), dissenyador de la seva residència habitual a Barcelona, el Palau Moja de la Rambla, d’aixecar una capella destinada a allotjar el panteó familiar al cementiri del poble. Però poc després, amb la compra de la finca de Sobrellano, va canviar de parer i va demanar a Joan Martorell i Camil Oliveras i Gensana (1840-1898) que construïssin una catedral a petita escala al costat del palau. Amb la Capella Reial de Santa Àgueda de Barcelona i algunes esglésies de París com a referència, la primera pedra es va col·locar el 1878 i no es va acabar fins el 1881. A la façana, les escultures dels contraforts són de Joan Roig, les vidrieres provenen del taller d’Eudald Ramon i Amigó (1818-1885) i les portes, dissenyades per Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), són obra de l’escultor Eusebi Arnau i Mascort (1863-1933). Ja dins la capella trobem alguns dels primers mobles dissenyats per Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926), un orgue d’estil romàntic de Gaietà Vilardebó i Ginestà (1820-1900) i l’altar de Joan Martorell. I a la cripta funerària hi ha escultures de Josep Llimona i Bruguera (1863-1934), Agapit Vallmitjana i Barbany (1832-1905) i una arca de bronze de Martorell.

Molt a prop de la residència i la capella familiar dels marquesos, el concunyat d’Antonio López, Máximo Díaz de Quijano, va encomanar a Cristóbal Cascante que li fes una residència d’estiu particular, a partir de plans d’Antoni Gaudí. No era, com hem vist, el primer treball de Gaudí a Comillas, perquè ja havia dissenyat el mobiliari del panteó i també dos quioscs efímers d’inspiració xinesa en ocasió de les visites estiuenques dels reis d’Espanya el 1881 i 1882. Gaudí va concebre l’edifici com un gira-sol gegant que cercava la llum i la calor seguint la trajectòria del sol. El capritx de Máximo Díaz Quijano es va construir entre el 1881 i el 1883, l’any de la seva mort. I el 1890, un nebot seu va tornar a encarregar a Gaudí el disseny de la porta d’accés a la seva finca, en una altra part de Comillas: és la coneguda com a Porta de Moro amb pas per a vehicles, per a persones i per a ocells.

Just al davant del conjunt d’edificis de la finca de Sobrellano, en un altre turó abans de la mar, el primer marquès de Comillas encara va tenir temps de promoure una gran “obra pia”, la Universitat Pontifícia, destinada inicialment a seminari de pobres dels jesuïtes. La primera pedra es va col·locar el 20 de maig de 1883, pocs mesos després de la mort d’Antonio López, i es va acabar convertint en un gran edifici rectangular de tres pisos i dos patis interiors amb església. La construcció fou dirigida inicialment per Joan Martorell seguint un estil eclèctic neogòtic i mudèjar, però a partir del 1889 Lluís Domènech i Montaner en va agafar les regnes i hi va afegir una decoració més modernista, que trencava la severitat de l’edifici original. La porta d’accés a la finca de la Cardosa, on hi ha el seminari, també és signada per Domènech i Montaner.

El cèlebre arquitecte modernista, historiador i polític barceloní, de qui enguany es commemora precisament el centenari de la mort, va rebre uns quants encàrrecs més a Comillas. El 1893 va projectar l’ampliació del cementiri i es va esforçar per integrar de la millor manera a la reforma les ruïnes d’una antiga ermita gòtica. Per això en va retallar els perfils i hi va incloure una escultura d’àngel guardià de Josep Llimona. També és obra seva el panteó familiar del fill polític d’Antonio López, Joaquín del Piélago, un personatge que Domènech i Montaner va tornar a homenatjar el 1899 amb la construcció d’una font i fanal ornamental de pedra al centre del poble, en agraïment a la seva aportació per a portar-hi aigua corrent i electricitat.

El fill d’Antonio López, per acabar l’empresa del seu pare a Comillas, va demanar a Cristóbal Cascante d’aixecar entre el 1885 i el 1888, seguint el model del Palau de Sobrellano i amb estil purament modernista, el Sant Hospital del municipi, que continua funcionant. Per tot plegat, doncs, no és estrany que l’Ajuntament de Comillas decidís poc després de la mort del primer marquès d’erigir un imponent monument en memòria del seu fill pròdig i artífex d’un veritable parc temàtic del modernisme català exportat a set-cents quilòmetres de Barcelona. Se’n va encarregar Cascante mateix –que té, és clar, un carrer dedicat a Comillas, juntament amb Antoni Gaudí i Joan Martorell–, seguint plans de Domènech i Montaner, en un prat que rep el nom de parc Güell i Martos.

A Barcelona, per cert, poc després de la mort d’Antonio López el consistori també es va afanyar a homenatjar amb un monument i una plaça al capdavall de la Via Laietana el riquíssim indià de Comillas que havia dirigit els seus negocis i la seva ascensió econòmica i social de la ciutat estant. Però el pesant i documentat passat negrer de López, amb una fortuna provinent en part del tràfic d’esclaus a les Antilles, va acabar convencent l’ajuntament de retirar-ne l’estàtua –i de retruc el nom de la plaça– el 4 de març de 2018.

I una mica més: En la Ruta del Modernisme de Comillas, hi apareix també un edifici anomenat la Coteruca que no respon a aquest estil, sinó a l’historicisme francès, i tampoc no té una vinculació directa amb Antonio López. Però hi ha raons perquè hi surti, atès que va ser construït com a residència de vacances del matrimoni format per Agustina Mitjans i Colinó, filla del banquer vilanoví Baltasar Mitjans, i Fermí Riera, conseller del banc del sogre a París. Una germana de l’Agustina s’havia casat amb un altre indià de Comillas i en una visita que els van fer al poble tots dos es van enamorar del lloc. L’obra va començar el 1870, força abans que l’empresa modernista del marquès de Comillas, i es va acabar l’any següent.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat