01.11.2019 - 21:50
|
Actualització: 24.09.2024 - 03:58
Castanyer català
Norbert-Wollheim-Platz 1
Mapa a Google
En un cap de setmana com aquest, en què les castanyes adquireixen un simbolisme especial, no ens hem pogut estar de visitar dos castanyers simbòlics. Ara, no cal que els cerqueu en cap castanyeda del país, no, perquè són a més de mil quilòmetres. Parlem dels exemplars de Castanea sativa que s’alcen al campus de la Universitat de Frankfurt: l’un, plantat el 6 de juliol de 1985 a la Grüneburgplatz; i l’altre, el juny de 2002 darrere l’edifici principal de la Goethe-Universität. Sengles plaques ens expliquen el motiu de la presència d’aquests dos castanyers catalans, com són coneguts: el primer –que ja s’ha adaptat perfectament a l’entorn– fou ofert pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya quan es va inaugurar l’anomenada Biblioteca Catalana a la Universitat de Frankfurt; i el segon, l’any 2002, quan aquest mateix centre es va traslladar a la planta que ocupa actualment, al recinte de biblioteques d’humanitats.
La Biblioteca Catalana és fruit de la incansable i persistent feina del professor Tilbert Dídac Stegmann, impulsor des del 1981 de la recerca catalanística a Frankfurt, en concret, i als països de parla alemanya, per extensió. Agafant el curiós ascensor Pater Noster de l’edifici de la universitat (en moviment continu i sense portes), podreu accedir a la biblioteca de volums en català més gran fora dels Països Catalans, amb gairebé 40.000 títols de literatura, història, història de l’art, art i arquitectura, cultura, societat, política i economia, a més de mig miler llarg de revistes literàries i científiques i tretze mil obres digitalitzades.
La singularitat de la biblioteca no sols és donada per la quantitat de llibres a les seves prestatgeries físiques i virtuals, sinó també per la manera d’omplir-les: gairebé exclusivament a partir de donacions. Quan Stegmann va arribar a la universitat i va comprovar que a la biblioteca general només hi havia una cinquantena de llibres en català, va decidir de posar-hi remei. Comprant una bona part dels fons de la cèntrica Llibreria Porter de Barcelona com a base, el centre va aconseguir ràpidament donacions de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, d’editorials, de la Generalitat de Catalunya, de l’Institut d’Estudis Catalans i d’algunes universitats del país, a més de la cessió desinteressada d’una bona part dels volums catalans que el Gremi d’Editors de Catalunya transporta cada any a la Fira del Llibre de Frankfurt.
La càtedra del professor Stegmann, vinculada a la biblioteca, també va començar a publicar l’any 1988 la revista Zeitschrift für Katalanistik (ZfK), convertida d’aleshores ençà i encara avui en l’òrgan central de la catalanística a Alemanya, Àustria i Suïssa.
La importància i singularitat de la Biblioteca Catalana es va destacar el 2012, quan va ser distingida com un dels Set tresors del patrimoni cultural de la Catalunya exterior, per iniciativa de la FIEC.
I una mica més: El campus de la Goethe-Universität, amb el castanyer català, la Biblioteca Catalana i la imponent escultura de Jaume Plensa Body of knowledge (convertida des de 2010 en tot un senyal de marca de la universitat), forma sens dubte el recinte més densament català de Frankfurt. Però no és, ni de bon tros, l’únic espai amb empremta catalana a la capital econòmica d’Alemanya, perquè hi podem trobar escultures a l’aire lliure d’Andreu Alfaro, dos poemes visuals de Joan Brossa a la seu del Commerzbank, també un edifici-pavelló de vidre d’Alfred Arribas al Zoo de Frankfurt i obra d’artistes catalans als dos museus més importants de la ciutat.
Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.
—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat
