Església de Sant Esteve
Breisach el Vell, Alemanya
Mapa a Google

Les cases del nucli antic del municipi de Breisach el Vell s’enfilen per un petit turó a la riba oriental del Rin, al límit de Baden-Württemberg amb Alsàcia. A la part més alta s’alça l’església de Sant Esteve, visible des de la llunyania. Una vegada arribats davant la façana del temple, amb el majestuós riu als peus, la vista s’estén per l’àmplia plana alsaciana, amb la singular fortalesa de Neuf-Brisach a pocs quilòmetres a l’oest. Es tracta, aquest últim, d’un poble de carrers perfectament quadriculats i muralles octogonals dissenyat pel famós enginyer militar Vauban (1633-1707), autor també de les fortificacions de Montlluís, el Pertús i Vilafranca de Conflent a casa nostra, i que ens demostra clarament que tota aquesta regió actualment plena de pau ha estat, fins no fa gaire, un dels camps de batalla predilectes de les nombroses i devastadores guerres entre França i Alemanya.

En el context d’un d’aquests conflictes bèl·lics, la guerra de Successió austríaca (1740-1748), a l’illa que es forma al Rin entre Neuf-Brisach i Breisach el Vell va perdre la vida un veritable heroi de la resistència austriacista catalana, el 4 de setembre de 1743. Parlem de Pere Joan Barceló i Anguera, nascut a Capçanes (Priorat) seixanta-un anys abans. Dedicat de ben jove a la llenya i el carbó de carrasca –cosa que n’explica el sobrenom, Carrasclet o Carrasquet–, quan va esclatar la guerra de Successió es va afegir ràpidament a la causa austriacista integrat a la companyia de fusellers de muntanya que capitanejava el seu pare, Francesc Barceló, i més endavant a la partida de miquelets del coronel Nebot.

Amb la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 es va acollir a un indult general borbònic i va tornar a fer de pagès al Priorat, però en cap cas no va abandonar la militància austriacista, per la qual cosa fou detingut a la presó de Falset. Se’n va poder escapar i es va amagar a la serra de Llaberia, on va començar a formar partides guerrilleres que foren conegudes a l’època precisament com els carrasclets. El 1718, arran de les pretensions expansionistes de Felip V a Sardenya i Sicília, la Quàdruple Aliança antiborbònica va ocupar temporalment Catalunya Nord i Carrasclet va passar a Perpinyà per preparar accions al sud del Principat contra les esquadres borbòniques i en favor de les llibertats perdudes arran de l’aplicació de la Nova Planta. Però la reculada de Felip V a la Mediterrània va representar un tomb en la política d’aliances a Europa i va deixar sense suport militar l’anomenada revolta dels Carrasclets, que es van haver de desmobilitzar.

Pere Joan Barceló va poder fugir cap a l’illa de Menorca, llavors sota domini britànic, i es va traslladar després a la cort de Viena, on va arribar el 2 de febrer de 1720. Amb el grau de coronel de l’exèrcit austríac concedit per l’emperador Carles VI, Carrasclet es va retirar amb la seva dona, Pepita Figueres, al municipi hongarès de Mugdia per treballar-hi la terra. Però va tenir ben clar sempre que, si hi havia la mínima oportunitat de lluitar contra els Borbons, calia deixar les eines de pagès i empunyar les armes imperials. Per això el 1734, a petició de Ramon de Vilana-Perles des de Viena, va participar en la campanya per mirar de reconquerir el Regne de Nàpols –a mans de Felip V– al capdavant d’una companyia d’exiliats catalans. Malauradament, fou capturat i enviat al penal de Cadis, d’on no fou alliberat fins el 1740 gràcies a la signatura de la pau de Viena. El 1741, l’emperadriu Maria Teresa I d’Àustria li va encomanar una nova missió: comandar un batalló (amb força catalans que havien participat en l’intent de crear una Nova Barcelona a la Voivodina) per lluitar contra els bavaresos. I fou així com, en un combat la nit del 3 al 4 de setembre de 1743 a l’illa fluvial entre Neuf-Brisach i Breisach el Vell, va perdre la vida.

Aquesta concreció temporal a l’hora d’establir la mort d’un dels principals malsons de Felip V i dels Borbons es deu al màxim expert de l’exili austriacista català en terres imperials, l’historiador Agustí Alcoberro i Pericay. Fou ell qui el 2004 va descobrir al llibre d’òbits de Sant Esteve de Breisach els detalls de la defunció: “Any 1743, dia 4 de setembre a l’illa a l’altra banda del Rin situada a França, ha mort el molt noble i graciós senyor Pere Joan Barceló de Carrasquet, coronel de l’Augusta Reina d’Hongria i de Bohèmia, i ha estat sepultat el 5 d’aquest al cementiri de l’església parroquial de Sant Esteve.” Malauradament, el temple fou bombardat durant la Segona Guerra Mundial i no hi ha rastre de l’antic cementiri ni de la tomba de Carrasclet, el valent coronel de l’exèrcit imperial –no pas bandoler ni lladregot– que va lluitar contra els borbònics fins el darrer dia.

I una mica més: Ni a dins ni a fora de l’església de Sant Esteve de Breisach el Vell, doncs, no hi ha rastre ni esments d’un dels herois populars de la resistència austriacista catalana. Però a ben pocs metres, en una paret de la plaça davant el temple, sí que podem trobar un element que ens remet a Catalunya: la rèplica del conegut criptograma que l’artista Josep Maria Subirachs (1927-2014) va clavar a la façana de la Passió de la Sagrada Família a Barcelona. Es tracta, segons un rètol que hi ha al costat, d’una còpia del quadrat màgic de Subirachs creada i donada per Horst Leber el 2012.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat