Un cognom alcoià enmig de la crisi boliviana

Gisbert y Cía, SA
Calle Comercio, 1270, La Paz
Mapa a Google

Al costat mateix de la plaça de Murillo, que és el cor de La Paz i el centre polític de Bolívia, hi ha un veterà negoci que té més proximitat amb el poder del país sud-americà que l’estrictament geogràfic: la papereria, llibreria i editorial Gisbert. Va aixecar la persiana per primera vegada el 1907, amb el nom inicial d’Arnó Hnos., per iniciativa dels germans mataronins Francesc i Esteve Arnó, però amb la marxa dels dos fundadors a la dècada del 1930 l’establiment va adoptar el cognom d’un dels seus treballadors, l’alcoià Josep Gisbert Vilaplana.

Josep Gisbert i el seu germà Rafael, nascuts en el si d’una família obrera d’Alcoi, van arribar a la capital boliviana a la segona dècada del segle XX. El primer, de perfil polític conservador, es va quedar la cèntrica llibreria, que s’ha mantingut generació a generació com un negoci de referència a la ciutat i com un focus cultural i editorial important del país. Per la seva banda, Rafael Gisbert Vilaplana, republicà i maçó, va aconseguir després de moltes vicissituds muntar amb la seva dona, la barcelonina Maria Carbonell Pla, una empresa de construcció a la capital.

D’aquest matrimoni, en van sortir tres filles, una de les quals ha arribat a ser considerada una de les dones més notables de l’Amèrica Llatina. Parlem de Teresa Gisbert Carbonell (1926-2018), que en una època de difícil accés de les dones als estudis universitaris es va formar i va destacar en el camp de la història i l’arquitectura boliviana i peruana.

A més d’exercir càtedra durant molts anys en unes quantes universitats, va arribar a ser directora del Museu Nacional d’Art i de l’Institut Bolivià de Cultura, a més de presidenta de la Societat Boliviana d’Història i la primera dona integrant de l’Acadèmia Nacional de Ciències de Bolívia gràcies a la seva recerca en el terreny històric i social. Paral·lelament va escriure una desena de llibres –la majoria publicats a l’editorial Gisbert–, entre els quals sobresurten Literatura virreinal en Bolivia (1968), Iconografía y mitos indígenas en el arte (1980), El Paraíso de los pájaros parlantes (1999), Arte textil y mundo andino (2006) i, per damunt de tot, el ja clàssic Historia de Bolivia, escrit conjuntament amb el seu marit, José de Mesa (1925-2010).

El 2012 es va presentar precisament la vuitena edició d’aquest volum, un dels més consultats i populars de Bolívia, signada en aquella ocasió també per un dels seus fills, Carlos Mesa Gisbert, historiador, periodista i polític: del 2003 al 2005, de fet, va assolir la presidència del país amb el Front Revolucionari d’Esquerres, i en les últimes i polèmiques eleccions del 20 d’octubre passat aspirava a repetir en el càrrec al capdavant d’una aliança opositora, Comunitat Ciutadana, contra la continuïtat d’Evo Morales.

I una mica més: Quan el 19 de febrer de 2018 Carlos Mesa va anunciar per Twitter la mort de la seva mare, un dels primers a expressar el condol a través de la mateixa xarxa va ser el president bolivià, Evo Morales. També li va retre homenatge Thèrése Bouysse-Cassagne, membre de l’Institut Francès d’Estudis Andins i amiga de Teresa Gisbert, que en un escrit va recordar l’última vegada que s’havien vist a La Paz, el 2015: ‘Des del cor dels Andes, on havia recopilat uns quants articles, es va acomiadar dient-me: “Saps, és l’última vegada que ens veurem”. Vam cantar plegades una vella sardana popular, Baixant de la Font del Gat, i me’n vaig anar.’

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat