Carles Salvany, l’ànima dels tions del Quebec

Carles Salvany és un jove animador de cinema barceloní que, després de dues estades de tres anys cadascuna a Singapur i a Vancouver per qüestions laborals, d’ençà d’en fa quatre es va establir a Mont-real. Actualment, és el cap de l’equip d’animació d’un estudi anomenat ReelFX, amb força produccions a l’esquena. Però, quan no anima personatges ni coordina el seu equip, especialment a la tardor, es converteix en l’ànima d’una tradició ben nostrada que ha portat fins al Quebec: fabrica tions per a tothom qui en vulgui.

“Quan em vaig instal·lar a Mont-real –explica–, enmig d’una espiral del bricolatge i de la filosofia del DIY (do it yourself), vaig decidir de fabricar-me un tió per Nadal. Sempre he estat un gran entusiasta dels tions: juntament amb els Reis, és una de les coses més màgiques de la meva infància.” Content d’aquell primer tió, en Carles en va penjar algunes fotografies a les xarxes socials i va despertar, tot d’una, l’interès d’algunes amistats, catalanes i locals: “De tots els llocs on he viscut, sento que al Quebec és on tenen més coneixement de Catalunya, pels paral·lelismes històrics i polítics. Si dic que sóc català, per exemple, saben immediatament de què parlo sense haver-ho d’explicar.”

Arran del rebombori generat pel seu tronquet DIY, el Nadal següent va anunciar que, si hi havia interès, en podria fabricar alguns per vendre’ls. “El Cercle Català del Quebec em va ajudar a difondre-ho als seus butlletins i xarxes, i dels vuit tions que vaig fer, no en va quedar ni un sense llar. I enguany n’he fet onze i han volat tots!”, comenta satisfet aquest mestre tioner fet a si mateix. Un d’ells, fins i tot, es va arribar a exposar públicament: “El president del Cercle Català del Quebec me’n va demanar un de rústic, com dels anys 1930, per a una exposició sobre la vida de Jordi Bonet, un artista català que es va instal·lar al Quebec dels anys 1950 i que va aconseguir un gran renom al seu país d’adopció.”

Però, qui més li demana tions, a l’Amèrica del Nord? “La majoria són catalans i catalanes que viuen al Quebec, però també hi ha entusiastes catalanòfils quebequesos –i d’uns altres indrets–, a més d’alguna persona que no té ni idea de què és, però que els ha vist al meu Instagram i els ha trobat moníssims. Cal dir que la tradició del tió potser no és la part més coneguda de la cultura catalana al Quebec, però per als quebequesos que han viscut a Catalunya, que tenen parella catalana o que han fet el programa d’estudis catalans de la Universitat de Mont-real sí que és un referent.”

I creu, convençut per la seva experiència, que la tradició del tió –si s’explica bé, sobretot la qüestió de les garrotades– té tots els números per a ser exportable, així com el pa amb tomàquet o els castells. “M’agrada molt l’aspecte màgic de la tradició. De fet, quan algú ve a recollir un tió fet per mi a casa meva, obro la porta i el tinc als peus, com si hagués vingut tot sol a veure qui hi havia, a l’estil de Toy story…”

I una mica més: A més de la tradició tionera, a Mont-real també podem tastar el popular pa amb tomàquet en restaurants com l’Alma i la Bo’Dégât i provar les construccions humanes amb la colla dels Castellers de Mont-real, impulsada d’ençà del 2007 pel Cercle Cultural Català i apadrinada pels Castellers de la Vila de Gràcia.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat