La Roma borgiana

Castell de Sant’Angelo
Lungotevere Castello, 50
Mapa a Google

El número de maig de la revista Sàpiens és dedicat, gairebé monogràficament, a redimir el llinatge més universal de la nostra història, el dels Borja, de la llegenda negra que el sol envoltar. I ho fa amb la figura d’un director convidat, l’escriptor i sociòleg Joan Francesc Mira, probablement el més gran coneixedor d’aquesta família amb orígens a l’Aragó i arrels a Xàtiva. Al llarg de quaranta-sis pàgines, mitja dotzena de redactors i col·laboradors de la revista, sota el guiatge de Mira, analitzen tots els aspectes d’una nissaga que, des del Regne de València, va arribar a donar en mig segle dos papes –Alfons de Borja (Calixt III) i Roderic de Borja (Alexandre VI)– i una dotzena de cardenals.

L’únic article que signa el director convidat, a més de la pàgina introductòria del dossier, és el darrer, ‘Passeggiata borgiana‘, una ruta per Roma i el Vaticà que recorre els nombrosíssims indrets que van quedar marcats des del segle XV pels membres de la gran família Borja. La passejada romana, el contrapunt mar enllà de la Ruta dels Borja per terres valencianes (Albaida, Alfauir, Canals, Gandia, Llombai, Simat de la Valldigna, València i Xàtiva), comença pel Vaticà amb el doble escut borgià del bouet a la Porta Cavalleggeri. I rere una altra porta, la de Santa Anna, ens trobem amb un pati Borja, una torre Borja i els famosos apartaments Borja, l’únic conjunt amb nom propi dels palaus apostòlics. És digne d’esment, també, que el famós grup escultòric de la Pietat de Miquel Àngel, situat a la basílica de Sant Pere, va ser encarregat pel cardenal gascó Jean Bilhères el 1498 sota el papat d’Alexandre VI: ‘Això pot donar valor a la tradició segons la qual el rostre del Crist jacent està inspirat en el de Joan de Borja, duc de Gandia, assassinat el 1497, amb gran dolor del pare’, vaticina Teresa Lloret a la imprescindible web de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians.

Fora dels límits de l’actual Estat de la Ciutat del Vaticà hi ha moltes probabilitats que, seguint la ruta borgiana, ens encaminem cap al centre de Roma per l’actual Via della Conciliazione, que Mira ens informa que fins al temps modern rebia el nom de Via Alessandrina, en homenatge a les grans reformes urbanes que va impulsar amb esperit renaixentista Alexandre VI pel jubileu de l’any 1500. I ja en plena capital italiana, l’expert guia ens porta a Santa Maria del Popolo –durant molts anys l’església particular de l’encara cardenal Roderic de Borja–, l’església de Montserrat –on van anar a parar els sepulcres dels dos papes valencians una vegada extrets de la cripta de Sant Pere del Vaticà– i la basílica de Santa Maria Maggiore –una de les principals de Roma, plena d’empremtes d’Alexandre VI i de símbols, emblemes i escuts de la família.

Però és entre Roma i el Vaticà, a l’impressionant castell de Sant’Angelo a la riba del Tíber, on Mira ens descobreix un dels llegats més espectaculars i menys coneguts dels Borja a la ciutat eterna. L’aspecte actual del monument civil i militar més imponent i cèlebre de Roma, aixecat damunt l’antic mausoleu d’Adrià, és el que hi va atorgar la profunda reforma empresa per Alexandre VI, conscient –i testimoni directe– de la importància d’aquesta fortalesa per als papes en cas d’atacs estrangers. Com demostren uns quants escuts borgians ací i allà, la reforma també va afectar el Passetto elevat que connecta des del segle XI directament el recinte vaticà amb la Mole Adriana, completada pel papa valencià amb els murs exteriors i els quatre imponents bastions. De portes endins, va ordenar tot l’espai interior del castell amb un gran pati central que porta el seu nom. I també hi va fer construir unes quantes habitacions papals i el frontispici, o entrada principal, sobre la qual encara hi ha un immens escut borgià de marbre amb el nom de l’impulsor de la gran reforma i la data: Alexander VI, MCCCCLXXXXV.

I una mica més: Sobre les traces i els rastres de personalitats catalanes al Vaticà i a Roma, sempre sota l’ombra de la universal família Borja, en parla el llibre Presències de cultura catalana a Roma (2019), del jesuïta Josep Maria Benítez Riera (Arenys de Mar, 1937). Deixeble del pare Miquel Batllori i un dels fundadors de l’associació Catalans a Roma, des del Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, on resideix, ha aplegat tot d’articles que detallen la important tasca de projecció cultural d’uns quants eclesiàstics catalans a Roma. I el lector Oriol Gil ens informa d’una novetat d’enguany, encara més extensa i de títol i subtítol ben explícits: Roma i nosaltres. La presència de valencians, catalans, balears i aragonesos a la Ciutat Eterna (2020), de Josep Vicent Boira Maiqués.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat