Benet Viñes, el ‘pare dels huracans’

Museo Observatorio Meteorológico Convento de Belén
Carrer Compostela, entre Luz i Acosta, l’Havana
Mapa a Google

La llista de conseqüències del canvi climàtic sobre la Terra, malauradament, no fa sinó augmentar exponencialment any a any. A l’àrea del Carib, ara mateix en plena època d’huracans (de la primavera a la tardor), ja hi ha hagut enguany tres tempestes tropicals abans de l’1 de juny, la data més habitual d’arrencada de la temporada, tot un rècord des de l’era de l’observació per satèl·lit. En les prediccions de fenòmens severs, doncs, cada vegada hi ha més variables implicades… I encara s’embolica més la troca si, pel mig, arriba a la zona una immensa massa de pols provinent del Sàhara, tal com va passar pels volts de Sant Joan, i desactiva durant un parell de setmanes la formació d’huracans.

En la ment dels primers observadors i estudiosos de les tempestes tropicals al Carib, a la segona meitat del segle XIX, tots aquests factors condicionants eren impensables. Ni tan sols li devien passar pel cap al més eminent de tots a l’època, el pare jesuïta Benet Viñes i Martorell, reconegut per la comunitat meteorològica mundial com la persona que va descobrir el funcionament dels huracans. Nascut al carrer Major de Poboleda, al Priorat, el 19 de setembre de 1837, Viñes va compaginar ben aviat la formació religiosa amb la dedicació científica, especialment en el terreny meteorològic. Després d’estudiar a Mallorca i a Salamanca, arran de la Revolució del 1868 i la supressió de l’orde jesuïta a la península Ibèrica –però no a la Cuba colonial– es va exiliar temporalment a França i, al cap de dos anys, es va establir al Colegio de Belén de l’Havana, on ràpidament va tenir coneixement de la potència devastadora dels ciclons a l’illa caribenca. Començava una nova vida dedicada a l’estudi i a la investigació de ‘les lleis generals de les tempestes giratòries’, com també anomenava els huracans en la primera alerta publicada mai al món d’una d’aquestes profundes borrasques, signada per ell mateix a les pàgines de La Voz de Cuba l’11 de setembre de 1875.

Al capdavant de l’observatori meteorològic del Colegio de Belén, Viñes va descobrir sense disposar de radars ni de dades en temps real les anomenades lleis Viñes de circulació i translació ciclònica, que van ser plenament vigents fins a la Segona Guerra Mundial i, amb l’entrada en acció de les observacions via satèl·lit, millorades i perfeccionades. Del renom obtingut aleshores pels seus estudis i acurades prediccions, en dóna compte tant l’àlies de Hurricane Father encunyat als cercles meteorològics anglosaxons com l’ús del seu cognom, juntament amb el numeral correlatiu (Viñesa 1, Viñesa 2, Viñesa 3…), per a anomenar les tempestes tropicals detectades durant cada temporada a les Antilles. Però les dificultats de pronunciació del nom del jesuïta català pels nord-americans, sembla, va imposar la cerca d’una altra manera d’enumerar els huracans: batejant-los amb el nom de sants, primerament, o designant-los alternativament amb noms d’home i de dona, com estableix actualment l’Organització Meteorològica Mundial.

Sobre el terreny, Viñes va fundar la Xarxa d’Estacions Meteorològiques del Carib, i, sobre el paper, va plasmar uns quants escrits clau de meteorologia, com els Apunts relatius als huracans de les Antilles (1877) i l’esmentat tractat de lleis (1893), publicat pocs mesos abans de la seva prematura mort el 23 de juliol a l’Havana, on reposa al cementiri de Colón i consta inscrit al Panteó de Cubans Il·lustres. A tres centenars llargs de quilòmetres en línia recta, a Miami, també és recordat a la trama urbana amb el P. Benito Viñes S.J. Way, un tram del carrer 6, entre l’avinguda 128 i el Colegio de Belén, traslladat a la ciutat més important de Florida el 1961 després de la victòria de la revolució comunista a Cuba.

I una mica més: Malgrat que el Servei Meteorològic de Catalunya, amb el reconegut Eduard Fontserè al capdavant, va néixer el 31 de març de 1921, molt abans ja hi havia hagut un degoteig constant de personatges nostrats ben destacats en la investigació de fenòmens meteorològics. El pare Benet Viñes n’és el més conegut, però no l’únic. A les Filipines, en l’estudi dels tifons es van destacar tres jesuïtes catalans més a l’Observatori de Manila, des d’on es va difondre de fet el primer avís de baguio, el 7 de juliol de 1879, seguint les lleis de Viñes: Frederic Faura (Artés, 1840 – Manila, 1897), Josep Maria Algué (Manresa, 1856 – Roquetes, 1930) i Miquel Selga (Rajadell, 1879 – Quezon City, 1956).

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat