La batalla del Puig, exposada a Londres

Victoria & Albert Museum
Cromwell Rd, Knightsbridge
Mapa a Google

El dia 9 d’octubre, el País Valencià commemora l’entrada de Jaume I a València, el 1238. La conquesta de Madīna Balansiya, com es deia la ciutat en època musulmana, va tenir lloc just un any després de la decisiva batalla del Puig, en què les tropes catalanes van anorrerar les defenses de l’emir Zayyan ibn Mardanix. Una de les imatges més evocadores d’aquella batalla és sens dubte el retaule gòtic de sant Jordi, d’Andreu Marçal de Sax, més conegut com el retaule del Centenar de la Ploma.

Amb aquest nom, el Centenar de la Ploma, es coneixia una milícia civil creada més endavant per Pere el Cerimoniós –amb una característica ploma al casc o capell i sota l’advocació de Sant Jordi (primer patró del Regne de València i de moltes ciutats, com ara Alcoi)–, formada per cent ballesters amb l’objectiu de mantenir l’ordre i protegir la ciutat de València. Aquesta companyia va encarregar, pels volts del 1400, un retaule de grans dimensions al pintor alemany Andreu Marçal de Sax, amb sant Jordi i Jaume I com a elements centrals de la recreació de la batalla del Puig.

La milícia armada, ja convertida amb el pas dels segles en una institució de la València foral, va desaparèixer arran de l’aplicació del Decret de Nova Planta, i el retaule es va anar abandonant fins a ésser adquirit a mitjan segle XIX per un antiquari francès, que el va revendre el 1864 al South Kensington Museum de Londres, el futur Victoria & Albert Museum. Per tot plegat, si voleu gaudir d’aquesta joia del gòtic, haureu de fer com l’astrònom i astrofísic Enric Marco: desplaçar-vos tantes vegades com calgui a la capital anglesa per admirar-ne tots els detalls.

I una mica més: Si ja sou al Victoria & Albert Museum, no sols us remetrà a casa nostra el retaule del Centenar de Ploma. Tal com s’explica en un article del número d’octubre de la revista Sàpiens, a les seves sales també trobareu una interessant representació de la Mare de Déu de Montserrat, amb la muntanya santa de fons. Tot i que el museu no n’identifica l’autoria, es pot atribuir als Grau, una família d’escultors manresana d’època barroca. De fet, una altra representació de Montserrat seva es conserva… al Museu de Belles Arts de València.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat