16.09.2022 - 21:50
|
Actualització: 24.09.2024 - 03:54
Confitería Las Violetas
Rivadavia 3899, Almagro, Buenos Aires
Mapa a Google
Amb quatre metres d’amplada i dos metres i mig d’alçària, la pintura Onze de Setembre de 1714 és sens dubte la de més dimensió, en tots els sentits possibles, de l’artista sabadellenc Antoni Estruch i Bros (1873-1957). D’ençà que es va exposar per primera vegada durant el trasbalsador 1909 a la Sala Parés de Barcelona, va passar per molts museus i galeries del país fins a convertir-se en una de les imatges més emblemàtiques dels fets recordats cada any a la Diada Nacional de Catalunya. Però la importància d’aquesta pintura va molt més enllà del simbolisme nacional, atès que va marcar també l’esdevenidor immediat del seu autor, Antoni Estruch, format inicialment a l’estudi de Joan Vila Cinca a Sabadell i després a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
En efecte, La mort de Casanovas –tal com va ser coneguda popularment a l’època aquesta obra que representa la caiguda del conseller en cap de la Generalitat durant el setge borbònic de Barcelona– va servir a Estruch com a aval a la Caixa de Sabadell per a obtenir un crèdit amb què pagar-se un viatge a l’Argentina a la recerca d’oportunitats laborals més bones. Com que no va arribar a saldar mai el deute ni va tornar a Catalunya, l’obra va ingressar finalment a la seu social de l’entitat bancària el 1923 i d’allà ha anat passant d’un lloc a un altre fins a instal·lar-se, actualment, al vestíbul de l’Espai Cultura de la Fundació Sabadell 1859.
A l’Argentina, la destinació cap a la qual es va embarcar el 14 de gener de 1910, el destí d’Estruch va canviar. Malgrat que d’entrada va ocupar la plaça de director de l’Escola d’Arts de Buenos Aires, ben aviat va començar una segona vida artística amb els vitralls com a especialitat. A més de profundament catalanista, Estruch era un catòlic devot i per això va fer vitralls coloristes per a institucions religioses de Buenos Aires, com ara el Colegio San Jose, l’Instituto Tierra Santa, la Parroquia Natividad de María Santísima i l’Hogar Nuestra Señora de Jesús.
Però també va signar no pas pocs vitraux, seguint l’estil de l’art nouveau, per a locals ben luxosos de l’època, com ara el famós Claridge Hotel –un cinc estrelles clàssic de la ciutat– i dos dels cafès més importants i veterans de la capital argentina: el Café Tortoni i la Confitería Las Violetas. L’última, inaugurada el 21 de setembre del llunyà 1884, encara ara és oberta i manté intactes els vitralls d’Estruch, gràcies a una restauració profunda de fa vint anys a càrrec de l’expert del vidre Daniel E. Ortolá. Tant Las Violetas com el Tortoni, incrustat als baixos de l’Academia Nacional del Tango del barri de Montserrat, formen part –gràcies en certa manera a Estruch– a la selecta llista oficial de bars notables de Buenos Aires.
Ara, malgrat que Estruch es va destacar a l’Argentina sobretot com a vitraller, alguna vegada va tornar a la pintura historicista que tant havia practicat de jove. Així, si a la seva terra natal va deixar obres tan emblemàtiques com ara Onze de Setembre de 1714 (1909), Corpus de Sang (1907) i Una manifestació obrera (1904), al país d’adopció és ben conegut el quadre de grans dimensions (1,73 x 2,49 metres) que va dedicar a l’heroi nacional Martín Miguel de Güemes (1785-1821), a cavall i en plena batalla.
I una mica més: Es dóna la circumstància que als salons de Las Violetas es van començar a reunir clandestinament, durant l’última dictadura militar argentina, les Abuelas de la Plaza de Mayo per trobar maneres de recuperar els seus néts segrestats o desapareguts. D’ençà de fa dos anys, una placa al local ho recorda.
Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.
—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat
