Un referent a les dues ribes de la Mediterrània

Tomba d’Anselm Turmeda
Soc dels Basters de Tunis
Mapa a Google

«Si la immortalitat és el record entre els mortals, pot estar satisfet Turmeda. A Tunis veureu la seva tomba públicament honrada, a la placeta on acaba el suk dels Basters abans d’obrir-se al Bab Menara. Vora d’ella, el meu record va a l’enyorat Miret i Sans, el català que va descobrir-la, i al meu caríssim Agustí Calvet, que ha donat sobre fra Anselm un estudi complet i metòdic. […] Sortós fra Anselm! Els musulmans el tenen per un marabut: els cristians fingiren la llegenda del seu martiri: uns i altres basquejaren per obrir-li de bat a bat el cel.»

En poc més d’un paràgraf, el polític i escriptor Lluís Nicolau d’Olwer (1888-1961) exposa al capítol dedicat a Tunis del llibre El pont de la mar blava: notes de viatge per Tunísia, Sicília i Malta (1928) la complexitat de l’escriptor mallorquí Anselm Turmeda (Palma, c. 1355 – Tunis, després del 1423) i del seu temps: així com en terres cristianes durant molt de temps va ser venerat com a màrtir, en terres musulmanes va ser considerat un santó, com va comprovar el mateix D’Olwer quan va preguntar a un venedor del basar ‘el perquè d’aquella tomba a pla carrer’: ‘Era un sant home que morí sobtadament i fou enterrat ací on caigué.’

Amb un peu a cada riba de la Mediterrània, Anselm Turmeda va entrar a l’orde dels franciscans i va estudiar teologia, física i astrologia a Lleida, Bolonya i probablement també a Tarragona i París abans de convertir-se a l’islam amb el nom d’Abdal·lah at-Tarjuman al-Mayurqi i establir-se a Tunis. És un dels pocs casos en l’època medieval, doncs, d’un escriptor en una llengua europea com el català i en llengua àrab que és considerat un referent en ambdues literatures. D’Olwer ho va expressar ben gràficament: «Ara fa un segle, que les escoles eren catalanes, els nostres avis aprenien de lletra passant el Llibre de bons amonestaments, el Franselm, que li deien; avui encara es multipliquen en terres d’Islam les edicions populars del Present. Pocs homes han assolit una glòria doble i tan duradora.»

En la seva obra, escrita íntegrament a Tunis, hi ha de l’esmentat Fra Anselm (1398), un recull de consells morals escrits en versos de rima fàcil –que va tenir una gran difusió a les escoles de tots els Països Catalans fins ben entrat el segle XIX–, fins al poema al·legòric de les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques (1398), a més de la satírica Disputa de l’ase (1418), un magnífic text escrit fa sis-cents anys i per al qual no passen els segles en què l’autor discuteix amb un ase sobre la superioritat de l’home respecte dels animals i que el 1583 va passar a formar part del catàleg de llibres prohibits per la Inquisició hispànica. L’últim text conegut seu és Tuhfat al-arib fi-r-radd alà ahl al-salib (1420) (L’obsequi de l’home il·lustrat per a atacar els partidaris de la Creu), esdevingut amb el temps un dels breviaris clàssics de la causa musulmana, on descriu els motius de la seva conversió a l’islam i ofereix els pocs detalls biogràfics de ‘la complexa personalitat d’Anselm Turmeda’, que, segons D’Olwer, ‘ens fa penetrar endins en la psicologia del seu temps i de la nostra terra’.

I una mica més: Si sou a la medina de Tunis, heu de pensar que a la porta del soc dels basters trobareu un morabit amb cúpula dedicat a Anselm Turmeda i amb una inscripció en català del 1986 de l’Ajuntament de Palma al seu ‘il·lustre fill’. Però on realment deu reposar el cos de Turmeda és a pocs metres d’allà, ja a l’interior del soc, en un sarcòfag sense identificar al mig del pas i decorat amb la bandera tunisenca.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

· Què és Com a casa?
· Tots els articles
· Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat