Una abadia de Montserrat a l’oest d’Austràlia

New Norcia
Western Australia 6509
Mapa a Google

Un dels racons emblemàtics i alhora singulars de la costa occidental d’Austràlia és sens dubte New Norcia, una comunitat monàstica a un centenar llarg de quilòmetres al nord de Perth. Malgrat que el seu nom fa referència al municipi italià de Nòrcia, lloc natal de sant Benet, el seu origen no té relació directa ni amb l’Úmbria ni amb Itàlia, sinó més aviat amb el nostre país i, més concretament, amb el monestir de Montserrat.

El naixement de l’actual abadia de New Norcia es deu, en efecte, a un monjo gallec i a un altre de català, arribats a Austràlia el 1846: Rosendo Salvado (Tuy, 1814 – Roma, 1900) i Josep Serra i Julià (Mataró, 1810 – Desert de les Palmes, Benicàssim, 1886). Tots dos vivien en monestirs benedictins peninsulars quan hi va haver la revolta anticlerical de 1835 i, arran de la posterior desamortització promoguda per Juan Álvarez Mendizábal, van optar per traslladar-se a Nàpols per continuar la seva formació religiosa. El 1844, imbuïts pel zel missioner, es van oferir a la Sagrada Congregació de Propaganda Fide de Roma, que va destinar-los al continent australià, un territori tot just començat a colonitzar pels europeus. El 1846, després de tres mesos de viatge per mar, van desembarcar a la joveníssima localitat de Perth, a la costa occidental d’Austràlia, on els va rebre el bisbe irlandès John Brady amb l’encàrrec d’establir una missió una mica més al nord, amb l’objectiu d’evangelitzar i educar la població aborigen local. I l’1 de març de 1847, prop d’allà, posaven la primera pedra del monestir de New Norcia, en homenatge al fundador del seu orde, Benet de Nòrcia.

El primer període d’aquella comunitat monàstica autosuficient va anar molt lligat a la figura de Salvado, nomenat abat perpetu i administrador apostòlic de l’abadia, mentre que Serra fou designat el mateix 1847 bisbe de Port Victòria, un càrrec canviat per pressions de Brady pel de bisbe auxiliar de Perth. Tot i això, es va dedicar en cos i ànima a la seva diòcesi australiana, captant diners i missioners a Europa, cosa que el va allunyar cada vegada més de New Norcia. De fet, prop de Perth mateix va acabar fundant el 1851 un altre monestir, el de New Subiaco, en homenatge a l’abadia italiana del mateix nom establerta per sant Benet de Nòrcia. Salvado, per la seva banda, no es va estar de braços plegats i en un viatge a Europa va instituir, el 1885, el Col·legi de Missioners d’Ultramar a Montserrat, en un intent d’assegurar la continuïtat de la seva abadia a Austràlia.

Quan Salvado es va morir a Roma el 1900, precisament, el va substituir al capdavant de New Norcia un monjo montserratí, l’eivissenc Fulgenci Torres i Mayans (1861-1914). Sota les seves ordres, la comunitat va anar deixant enrere el caràcter missioner original per a esdevenir, també, un establiment monàstic d’estil europeu, amb més èmfasi en les necessitats educatives i pastorals de la població rural de la zona. Per això hi va impulsar la construcció d’edificis de nova planta, com el Col·legi de Santa Gertrudis, projectat segons que sembla per l’arquitecte barceloní Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931). I també va ser al darrere de l’ampliació i decoració d’algunes dependències, amb l’ajuda del gravador Joan Casellas (enterrat al cementiri del monestir) i del pintor i monjo de Montserrat Lesmes López Pérez, acompanyat del novici Salvador Alberich. Aquests dos últims, posteriorment, els trobem treballant en l’ornamentació de l’abadia de Nostra Senyora de Montserrat de Manila, a les Filipines.

Torres es va morir prematurament, el 1914, i la direcció de l’abadia va passar encara a mans d’un altre monjo de Montserrat, el navarrès Anselmo Catalan (1878-1959), que va encapçalar el recinte durant la turbulenta primera meitat del segle XX. Tot i les dues guerres mundials i la depressió econòmica, durant aquells anys va aconseguir estabilitzar New Norcia i va acabar de configurar el teixit urbà d’aquesta comunitat monàstica única a Austràlia.

I una mica més: La vinculació de New Norcia amb Europa (i el cel) es va renovar al començament del segle XXI amb la instal·lació, a pocs quilòmetres del recinte, d’una antena clau de l’Agència Espacial Europea per a transmetre i rebre dades de missions com la Mars Express al Planeta Vermell i la BepiColombo cap a Mercuri.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat