L’emperadriu ‘Sissi’ dels catalans

Cripta Imperial
Església dels Caputxins
Mapa a Google

Va arribar a Mataró el 25 de juliol de 1708, a punt de fer  divuit anys, i es va casar a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona una setmana després amb el pretendent del tron hispànic Carles d’Àustria, en plena guerra de Successió. Aquest va ser el primer contacte de la princesa alemanya Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el nostre país, una relació que s’allargaria fins al 19 de març de 1713, quan, a vint-i-dos anys, va salpar del port de Barcelona rumb a Viena ja convertida en emperadriu d’Àustria.

L’establiment de la cort reial a Barcelona, d’un any després de l’ocupació austriacista del 1705 a un abans de la caiguda de la ciutat, l’11 de setembre de 1714, va marcar una etapa d’una prosperitat relativa, malgrat la guerra, precisament a causa de la presència de la noblesa a la capital catalana. I a la cort va brillar amb llum pròpia Elisabet Cristina, que d’ençà que l’arxiduc Carles va haver de tornar a Àustria el 1711 per coronar-se emperador arran de la mort del seu germà, va romandre a Barcelona com a emperadriu consort i va governar Catalunya com a capitana general, governadora i lloctinent, amb l’ajuda del notari Ramon de Vilana-Perles.

Potser per això sovint va ser considerada ‘la reina dels catalans’, una estimació corresposta també per ella mateixa, que va deixar escrit en una carta a l’amic Vilana-Perles: ‘Mai no podré estimar una altra nació com estimo la catalana.’ I va complir la paraula fins a la mort: tot i que feia gairebé quatre dècades que havia deixat enrere Catalunya, a la seva tomba –que es pot visitar a la cripta imperial dels Habsburg a Viena– es va fer esculpir un baix relleu que representa la seva arribada amb vaixell al port de Barcelona.

Per cert, a la cripta imperial (o Kaisergruft), també coneguda per Kapuzinergruft (‘cripta dels Caputxins’), hi ha els sarcòfags de dotze emperadors, dinou emperadrius i reines i un centenar llarg més de membres de la família Habsburg, del 1683 fins ara, la majoria elaborats per l’escultor reial Balthasar Ferdinand Moll. No gaire lluny de la cripta, sota la capella de Loreto de l’església dels Agustins (Herzgruft), hi reposen en urnes cinquanta-quatre cors de membres de la mateixa família reial, entre els quals hi ha el de la ‘Sissi dels catalans’.

I una mica més: Gràcies a l’activisme cultural de Matilde Romagosa (1935-2011), resident durant molts anys a Wolfenbüttel, el 1985 es va crear la primera i única colla gegantera d’Alemanya, que d’aleshores va pel món d’ambaixadora de Catalunya amb una geganta que representa… Elisabet Cristina.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

· Què és Com a casa?
· Tots els articles
· Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat