Víctor Pey, una vida de novel·la

És, probablement, una de les novel·les de l’estiu. La reconeguda escriptora xilena Isabel Allende (Lima, 1942) va publicar el maig passat el seu últim llibre, Largo pétalo de mar, cridat a ser un supervendes, com la majoria de textos seus. És ben probable, doncs, que molts de vosaltres l’hàgiu seleccionat com a lectura d’aquestes vacances. Agafant per al títol una metàfora del gran poeta Pablo Neruda per a descriure el seu Xile natal, l’autora hi aborda per primera vegada la presència catalana en aquest llarg i estret país sud-americà, sobretot destacada arran de l’arribada, el setembre de 1939, del vaixell Winnipeg, noliejat pel mateix Neruda des de París i carregat amb dos milers llargs de republicans catalans i espanyols.

A Largo pétalo de mar, el protagonista principal és Víctor Dalmau, a qui l’escriptora fa dir a l’últim capítol: ‘En el meu cas, si faig comptes, veig que la meva vida està marcada per la Guerra Civil en la meva joventut i després pel cop militar [de Pinochet], pels camps de concentració i els exilis. No vaig escollir res de tot allò, simplement em va tocar.’ Tant aquest resum vital com el nom del protagonista principal ens remeten a l’osonenc Víctor Pey, a qui de fet Allende dedica el llibre sense amagar-se’n. Com confessa a l’epíleg ella mateixa, gràcies a l’amistat i a les entrevistes a l’exili veneçolà amb aquest enginyer català –fill d’un sacerdot anticlerical de Sant Vicenç de Torelló i d’una val·lisoletana–, ella va tenir el primer contacte aproundit amb les vicissituds de milers de republicans a Xile i amb la vida de l’activa i potent comunitat catalana al seu país d’origen.

Així, doncs, aquest previsible nou best-seller és, en el fons, un viu i profund homenatge a un personatge de novel·la que va viure intensament fins a cent tres anys i va sobreviure a un doble exili: el 1939, fugint del cop d’estat de Francisco Franco, cap a Xile; i el 1973, fugint del cop d’estat d’Augusto Pinochet, cap a Veneçuela. Alerta, espòiler! Si llegiu l’obituari que li va dedicar el diari ‘El 9 Nou’ el 15 de desembre de 2017, en ocasió de la seva mort a Santiago de Xile, trobareu condensats els ingredients essencials de l’última novel·la de la néta de Salvador Allende… amic personal de Pey.

I una mica més: Als anys seixanta, ja plenament establert a Xile com a enginyer, Víctor Pey va comprar el diari amb més tiratge i influència del país, Clarín, editat des de 1954, i el va enfocar cap a l’esquerra. Amb l’arribada de Salvador Allende al poder, el 1970, no és estrany que el rotatiu passés a ser considerat el portaveu oficiós del seu govern. I per això mateix el dia del cop d’estat feixista, l’11 de setembre de 1973, com solia recordar Pey, els militars primer van anar al Clarín i després al palau de La Moneda. Allende va ser assassinat; Pey va haver d’emprendre per segona vegada l’exili; i Pinochet li va confiscar el diari, que la família i l’advocat valencià Joan Garcés encara treballen per recuperar.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

· Què és Com a casa?
· Tots els articles
· Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat