La mestra de l’Uruguai

  • Com a casa: viatjant pel món a la recerca de racons, objectes, monuments i personatges que ens remeten a casa nostra

VilaWeb
Martí Crespo
02.08.2019 - 21:50
Actualització: 24.09.2024 - 04:02

Parque Rodó
Monument a Enriqueta Compte i Riqué
Mapa a Google

Tant l’Uruguai com, especialment, Montevideo han estat terra d’emigració catalana aquests últims segles, tal com demostren molts topònims i llinatges locals. A l’extrem sud de la capital uruguaiana, per exemple, hi trobareu el bonic Parque Rodó, un espai verd i tranquil que homenatja l’escriptor i polític José Enrique Rodó (1871-1917), fill del mercader català Josep Rodó i Janer.

Però avui ens volem fixar en una estàtua que hi ha a l’interior del parc, dedicada a Enriqueta Compte i Riqué. Nascuda el 1866 a Barcelona, es va traslladar a l’Uruguai quan tenia pocs anys amb la seva família, arran de la caiguda de la Primera República espanyola. Al país sud-americà es va interessar per la pedagogia i a vint anys, amb el títol de mestra a la butxaca, ja era subdirectora de l’Institut Normal de Senyoretes. Des d’aquell càrrec, el govern uruguaià la va seleccionar per viatjar a Europa el 1889 a estudiar-hi els nous corrents pedagògics sorgits al Vell Continent. En el seu cas, li van encarregar d’investigar el mètode del pedagog alemany Friederich Fröbel, aplicat a la primera infància.

Els fruits del llarg viatge per Alemanya, Bèlgica, França, els Països Baixos i Suïssa no es van fer esperar, i el 10 de març de 1892 fundava la primera llar d’infants pública de tota l’Amèrica Llatina adaptant a la realitat uruguaiana els Kindergarten fröbelians. El Jardín de Infantes núm. 213, que encara continua en funcionament amb el nom de la fundadora i primera directora, va establir les bases de l’educació preescolar a l’Uruguai amb sistemes inspirats en l’Escola Nova, l’ensenyament laic i la igualtat social. En paral·lel a la seva feina a la llar d’infants, Compte també va ser professora de psicologia, creadora de l’Institut de Clínica Pedagògica i impulsora de la facultat de pedagogia a l’Uruguai. Va morir a Montevideo el 18 d’octubre de 1949 a vuitanta-tres anys, i en memòria seva hi ha un carrer prop del jardí d’infants amb el seu nom al barri de la Aguada, un segell dedicat de Correo Uruguayo i, des del 1960, el monument de l’artista Armando González al Parque Rodó.

I una mica més: En un dels extrems del parc també podem visitar el Museo Casa Vilamajó, la casa-museu del reconegut arquitecte uruguaià Julio Agustín Vilamajó Echaniz (1894-1948), fill del comerciant perpinyanès Ramon Vilamajó.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

· Què és Com a casa?
· Tots els articles
· Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor