Pallarols, l’orfebre presidencial de l’Argentina

Museo Pallarols
Defensa, 1094
Mapa a Google

A l’Argentina hi ha un exemple paradigmàtic de petita empresa familiar. Es diu Pallarols i, com indica el nom (cognom, de fet), clava les arrels a Catalunya. Concretament a Barcelona, on el 1750 Vicenç Pallarols (1735-1810) va inaugurar un llinatge d’argenters que s’ha mantingut durant dos-cents anys gràcies al pas de l’ofici de pares a fills, néts i besnets. El seu fill Rafel, per exemple, amb tot allò que havia après a casa es va embarcar el 1804 cap a l’Argentina, on el va rebre un Buenos Aires en plena convulsió social i política: va ser testimoni de les invasions angleses de 1806 i 1807 i just després de la separació del Río de la Plata respecte de la monarquia espanyola. Per tot plegat, va decidir de tornar a casa per continuar treballant al taller del seu pare, al carrer de les Carretes.

No seria l’únic membre de la família Pallarols que faria aquestes anades i tornades cap a l’Argentina. Però amb Josep Pallarols i Toras (1879-1951), la tradició es va trencar perquè va decidir d’establir-se finalment a Buenos Aires. Amb taller a Núñez, ben aviat va començar a tenir una clientela ben distingida gràcies als seus treballs amb metalls preciosos. El bon nom de la família, sinònim de qualitat i estil, ha arribat a la màxima esplendor amb Juan Carlos Pallarols, la sisena generació, que ha convertit les seves obres i creacions d’orfebreria en una part de la identitat de la cultura argentina.

Hi té molt a veure, en això últim, el fet que d’ençà del final de l’última dictadura (1976-1983), aquest descendent de catalans fabrica a la seva coneguda farga de Buenos Aires el bastó que han rebut tots els presidents democràtics (tret de Mauricio Macri, que ha trencat recentment la tradició), ‘fet amb símbols pensats perquè sigui realment democràtic’: la plata argentina, una flor ‘ben federal’ com el card i una fusta incorruptible com la de l’urundai han de representar, segons la seva idea, la figura del president.

Juan Carlos Pallarols, des del seu antic taller que també és casa particular i museu familiar, continua treballant (fins i tot per a la Sagrada Família de Barcelona) tocant de peus a terra en el present i preservant la tradició del passat: ‘El color del foc, les taules de fusta gastades pel temps, les parets sostenen cada trosset de la història d’aquest cognom que guardo ben dins l’ànima, perquè encarna la història de lluita dels meus avantpassats i, amb cadascun, un trosset de les seves generacions, dels seus pobles.’

I una mica més: Adrián Pallarols, setena generació de la família, es va independitzar del taller del seu pare el 2004 i s’ha convertit en l’orfebre personal del Papa, que va conèixer quan Jorge Bergoglio era arquebisbe de Buenos Aires.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

· Què és Com a casa?
· Tots els articles
· Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat