El català més homenatjat a Brussel·les

Monument a Ferrer i Guàrdia
Avinguda Franklin Roosevelt, 50
Mapa a Google

És innegable que des del 2017 el president Carles Puigdemont és el català més conegut a Brussel·les. Però abans del seu exili a Waterloo, una altra persona detenia aquest mateix títol. I és que Puigdemont no té una escultura dedicada a la capital comunitària, com sí que la té el pedagog alellenc Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909). El fundador de l’Escola Moderna, escampada per mig planeta ara fa poc més d’un segle, va acabar essent jutjat arbitràriament i afusellat injustament el 13 d’octubre de 1909 al fossat de Santa Amàlia del Castell de Montjuïc de Barcelona, acusat d’haver instigat la revolta anticlerical de la Setmana Tràgica.

Les protestes per l’afusellament d’un símbol internacional de la llibertat, el progrés i la lluita anticlerical no es van fer esperar: a París, la mateixa nit, es van manifestar quaranta mil persones; a Lisboa, alguns manifestants van assaltar l’ambaixada d’Espanya; i a Roma, l’exèrcit es va veure obligat a protegir el Vaticà. De la ràbia inicial es va passar a les mostres de reconeixement a la seva figura, amb desenes de carrers a tot el món que porten el seu nom i amb un gran monument erigit per subscripció popular al centre de Brussel·les.

L’escultura, de caràcter al·legòric, es va inaugurar el 5 de novembre de 1911 a la plaça de Sainte-Catherine, però arran de la Primera Guerra Mundial els alemanys la van retirar de l’espai públic a petició, segons que sembla, del govern espanyol, oposat des del primer moment al monument. El 1920 va tornar al seu lloc original, però amb el nom del pedagog esborrat a la base per la pressió de la monarquia espanyola i de l’església belga.

Fins al 1958 no es van restituir les inscripcions originals, i a la dècada del 1970 el començament de les obres del metro de Brussel·les va obligar-lo a traslladar al Quai à la Chaux. El 1984, en ocasió dels setanta-cinc anys de l’aniversari de l’afusellament, es va instal·lar definitivament a l’avinguda Franklin Roosevelt, just davant l’edifici principal de la Universitat Lliure de Brussel·les, on cada 13 d’octubre es continuen dipositant rams i corones de flors.

I una mica més: El 1931, amb la proclamació de la República, l’Ajuntament de Barcelona va sol·licitar formalment el trasllat de l’escultura de Brussel·les a Montjuïc. Una petició, amb tot, que no es va concretar fins molt de temps després, el 13 d’octubre de 1990, quan s’hi va instal·lar una rèplica.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

· Què és Com a casa?
· Tots els articles
· Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat