Un arquitecte valencià a la Colòmbia del XVIII

Observatori Astronòmic Nacional
Carrera 8
Mapa a Google

Tot i les seves discretes dimensions, l’Observatori Astronòmic Nacional de Bogotà és un monument de primera categoria a Colòmbia i a tot Amèrica. Sense anar més lluny, va ser el primer d’aquestes característiques que es va construir al nou continent, per impuls del naturalista José Celestino Mutis (1732-1808). L’edifici, situat a l’actual cor governamental de la capital colombiana, es va començar a aixecar al pati de la Casa de la Botànica el 24 de maig de 1802, sota la direcció d’un arquitecte caputxí anomenat fra Domènec de Petrés.

Joseph Pascual Domingo Buix Lacasa, com era conegut abans d’entrar a l’orde, va néixer el 1759 a Petrés (Camp de Morvedre) i, després de passar per convents de Massamagrell, Alzira, Sogorb, Albaida, Caudet i Monòver, es va traslladar el 1792 cap al Virregnat de Nova Granada (l’actual Colòmbia), on gràcies als seus coneixements de construcció i d’arquitectura adquirits a la seva terra es va encarregar de dirigir la reconstrucció d’uns quants temples de Bogotà afectats pel terratrèmol del 1785, com ara l’església i convent de San José (dels caputxins), la de Santo Domingo (dels dominics) i la Catedral Primada de Colòmbia.

Tot i que no n’era especialment expert, enmig de tota aquesta obra eclesiàstica va rebre l’encàrrec d’aixecar l’observatori astronòmic, per al qual sembla que es va inspirar en la primera construcció de l’observatori de Greenwich i sobretot en una de les torres externes del primer observatori de París. Però no va tenir en compte un detall important: l’observació astronòmica a les proximitats de l’Equador és molt diferent de l’europea, on els astres passen prop de l’horitzó. I la utilització d’una brúixola per a orientar-se, que marca el nord magnètic i no el geogràfic, va agreujar els problemes d’orientació de l’edifici.

Sigui com sigui, l’obra –amb la seva característica torre octogonal– es va acabar el 20 d’agost de 1803 i cap a final de 1805 es van començar a fer les primeres observacions astronòmiques i meteorològiques des de Santafé, el nom de Bogotà sota el jou espanyol. Cinc anys després, hi va haver l’anomenat Grito de Independencia del 20 de juliol de 1810, un aixecament de criolls contra el poder reial que es va preparar justament a l’observatori, saquejat posteriorment per Simón Bolívar i el seu exèrcit alliberador. No van ser les úniques vicissituds lligades a la turbulenta història de Colòmbia que va viure aquest cèntric edifici: el 1848 es va convertir en una aula del Col·legi Militar; el 1867 va esdevenir la presó temporal del president enderrocat Mosquera; durant uns quants anys va ser llogat per un artista com a estudi particular; va ser taller de daguerreotips, i fins i tot un lloc de venda de gelats.

Gràcies a la llei 65 de 1936, l’Observatori Astronòmic es va incorporar a la Universitat Nacional de Colòmbia, que conserva una col·lecció important d’artefactes antics per a mesuraments geogràfics i astronòmics i també la biblioteca més completa del país en la matèria. El 1975 va ser declarat monument nacional i actualment forma part dels jardins de la Casa de Nariño, el palau presidencial a Bogotà.

I una mica més: El llegat arquitectònic de Domènec de Petrés per tot Colòmbia, amb una vintena d’obres, es pot comprovar al llibre Fray Domingo de Petrés en el nuevo reino de Granada, publicat per l’Instituto Distrital de Patrimonio Cultural de Bogotá el 2012 en commemoració dels dos-cents anys de la mort del considerat primer arquitecte de la Nova Granada.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

· Què és Com a casa?
· Tots els articles
· Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat