Els colons israelians d’ultradreta intensifiquen els atacs contra els camions d’ajut a Gaza

The Washington Post · Loveday Morris

Els colons israelians radicals han ampliat els atacs contra camions d’ajut que passen per Cisjordània aquest mes i han blocat l’arribada d’aliments a Gaza. Mentrestant, els grups humanitaris adverteixen que l’enclavament s’enfonsa com més va més en la fam.

Grups de joves colons segueixen els combois de socors, instal·len punts de control i n’interroguen els conductors. En alguns casos, els atacants d’extrema dreta han saquejat i cremat camions i han colpejat conductors palestins, i n’han deixat, com a mínim, dos d’hospitalitzats.

Els assaltants utilitzen una xarxa de grups de WhatsApp d’accés públic per a seguir els camions i coordinar els atacs. A partir dels avisos de soldats i policies israelians, segons que diuen, a més de la informació pública, els membres revisen fotografies per identificar quins vehicles podrien transportar ajut a Gaza i mobilitzen els seguidors locals per blocar-los.

Dijous, un atac va mostrar el sistema en acció: els usuaris d’un grup de WhatsApp amb més de vuit-cents membres van començar a publicar informació sobre un camió carregat de sucre, i en compartien imatges de la carretera mentre el seguien. “El camió que subministra a Hamàs s’ha aturat davant Evyatar!” deia Yosef de Bresser, de vint-i-tres anys, referint-se a un assentament israelià al sud de la ciutat palestina de Nablus.

De Bresser és un dirigent del moviment We Won’t Forget, que a començament d’any va establir camps de protesta al pas fronterer de Kerem Shalom entre Israel i Gaza i que dirigeix grups de WhatsApp que apunten a camions d’ajuda. “Veniu a unir-vos al blocatge!” va escriure. Uns quants van respondre a la crida.

El camió va ser saquejat i la seva càrrega, escampada per la carretera, segons les imatges publicades posteriorment al grup d’un dels dos camions de sucre vandalitzats pels colons aquell dia. De Bresser va dir que els albarans, que no indicaven cap destinació, demostraven que el camió es dirigia a Gaza.

Fahed Arar, propietari de la càrrega, va dir que les trenta tones de sucre anaven a Salfit, una ciutat palestina a Cisjordània. El conductor va escapar il·lès, però l’exèrcit israelià no li va permetre de tornar a carregar les mercaderies. En lloc d’això, els soldats van retirar els sacs amb una excavadora i els van fer malbé, segons Arar, que calcula les seves pèrdues en trenta mil dòlars. “L’atac va passar davant l’exèrcit”, diu Arar, que afegeix que el conductor va dir que els soldats no havien fet res per a aturar-lo.

Les Forces de Defensa d’Israel no s’han pronunciat sobre l’incident, però van enviar una declaració genèrica dient que actuaven a Cisjordània amb “l’objectiu de dispersar els enfrontaments entre civils israelians i palestins” i ajudar fins a l’arribada de la policia. La policia israeliana, principalment responsable de fer complir la llei quan es cometen delictes per part de ciutadans israelians, no ha respost a les múltiples sol·licituds de comentar-ho.

La violència i el vandalisme, comesos amb gairebé total impunitat, presenten preguntes sobre la voluntat de les forces de seguretat israelianes de contenir els colons extremistes i protegir els palestins. També desafien la reivindicació del govern israelià de fer tant com pot per a garantir que l’ajut arribi a Gaza, on la situació humanitària s’ha deteriorat ràpidament d’ençà que les FDI són a la ciutat meridional de Rafah.

A mesura que les bandes d’adolescents es converteixen en els àrbitres de qui pot passar per les carreteres principals de Cisjordània i qui no pot, qualsevol camió que transporti aliments es torna vulnerable a l’atac. “L’ambient que ens envolta s’alimenta d’odi i venjança”, diu Abdo Idrees, president de la Federació de Cambres de Comerç Palestines. Sota pressió dels Estats Units, Israel va obrir el pas de Tarqumiyah a Cisjordània a començament d’aquest mes per a camions d’ajut que van a Gaza des de Jordània i per a negocis palestins que exporten aliments. Les rutes cap al pas els porten per assentaments israelians on la violència dels colons contra els palestins s’ha intensificat dramàticament aquests darrers mesos.

L’assessor de seguretat nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, ha qualificat l’atac als camions d’ajut de “total indignació”, i l’administració Biden considera d’imposar sancions als implicats en els atacs, segons un alt funcionari nord-americà que parla sota condició d’anonimat per a discutir les deliberacions internes.

Els grups humanitaris diuen que Gaza es troba en la seva hora més fosca després de gairebé vuit mesos de guerra. Més d’un milió de palestins han estat desplaçats aquest mes, segons les Nacions Unides, d’ençà que Israel va començar l’assalt a Rafah i va segellar el pas terrestre més vital per a l’ajut. La part nord del territori ja es troba en una situació de “fam en tota regla”, diu el Programa Mundial d’Aliments, i els funcionaris d’ajut adverteixen que s’estén cap al sud.

El fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional va sol·licitar la setmana passada ordres d’arrest contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el ministre de Defensa, Yoav Gallant, per crims de guerra i crims contra la humanitat a Gaza, incloent-hi l’ús de la “fam dels civils com a mètode de guerra”. Ambdós homes han dit que els càrrecs són escandalosos i tenen motivacions polítiques.

L’obertura del pas de Tarqumiyah el 13 de maig formava part d’un esforç per part de les FDI per a augmentar el flux d’ajut a Gaza. Però un dels primers combois de Jordània va ser atacat immediatament per manifestants israelians, que van llençar caixes de menjar a terra i les van trepitjar. A més, van incendiar uns quants camions.

“No vam demanar mai a la gent que es pretengués de fer justícia pel seu compte”, diu Rachel Touitou, portaveu de Tzav 9, que té centenars de membres, incloent-hi colons i reservistes desmobilitzats, i ha estat activa blocant camions d’ajut d’ençà del gener.

El grup ha posat en pausa les activitats després de l’incident del 13 de maig, però Touitou diu que l’esforç continuaria perquè era “a l’ADN de Tzav 9.” De Bresser nega que el seu grup sigui responsable d’haver cremat camions, però diu que no pot condemnar la violència.

“Estic content per cada camió que no entra a Gaza, i també estic content de veure’l incendiat,” diu. El moviment We Won’t Forget dóna suport a “desarticular” camions i de vegades actua basant-se en informació “interna,” diu, incloent-hi treballadors de transport, oficials de policia i soldats que, segons ell, estan en contra d’enviar “subministraments a Hamàs”.

Un incident de fa uns pocs dies il·lustra la decisió de les autoritats israelianes de no intervenir. Durant les primeres hores del 17 de maig, una vintena de joves d’extrema dreta van fer un blocatge improvisat a Tarqumiyah; els soldats i els agents de policia van passar unes quantes vegades per davant el grup sense aturar-los.

A trenc d’alba, quan el primer camió s’acostava, un nen de dotze anys amb tirabuixons rossos va agafar un maó i el va brandar per sobre el cap, amenaçant de llançar-lo contra el vehicle si s’acostava més. El camió va fer marxa enrere. Més vehicles van girar cua quan va veure el grup. La policia va demanar als manifestants que retiressin la barricada després d’una hora, però els manifestants van continuar per la zona. Un agent de policia se’ls va unir mentre resaven al mig de la carretera.

La nostra feina no és aturar-los; la nostra feina és protegir-los,” diu una soldada, que no vol donar el seu nom, en referència als joves colons. Aquests darrers dies, hi ha hagut més esforços per a protegir els camions. Contramanifestants d’esquerres han creat una “guàrdia humanitària” al pas fronterer, la qual cosa ha posat pressió a la policia per assegurar-se que funcioni, explica Alon-Lee Green, cap del grup Standing Together, que és darrere la campanya.

Alguns combois d’ajut procedents de Jordània ara viatgen amb escorta policíaca. Però hi ha uns altres camions comercials que no tenen cap seguretat. Ibrahim al-Razem, de trenta-cinc anys, conduïa un carregament de Coca-Cola cap a Kafr Aqab, als afores de Jerusalem, quan va trobar-se amb un blocatge de carretera la nit del 16 de maig. “Em van preguntar si anava cap a Gaza,” diu Razem, un resident palestí de Jerusalem, sobre el grup de colons que el va aturar. Va proporcionar al grup documentació que mostrava que els productes tenien una altra destinació, diu.

Però no en van tenir prou. “Ets jueu o àrab?”, recorda que li van preguntar just abans d’atacar-lo. “Realment volien matar-me,” diu, i afegeix que els oficials militars presents no van fer gairebé res per a controlar la multitud. Razem es va amagar sota un vehicle de les FDI per protegir-se dels cops.

Les FDI van dir que dos oficials i un soldat van resultar “lleument ferits” quan van provar de separar els atacants del conductor. “Dotzenes de ciutadans israelians van reaccionar violentament contra la força,” va dir l’exèrcit en un comunicat.

“Si l’exèrcit realment volia que marxessin, podrien haver disparat a l’aire,” diu Razem, que va acabar amb tres vèrtebres fracturades, costelles trencades i un nas trencat. Al camió, que havia decorat amb records dels seus fills, li van calar foc quan ell havia estat traslladat a l’hospital. “Aquest era la meva font d’ingressos,” diu, i calcula les pèrdues en uns dos-cents mil dòlars. “Estava destrossat.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb