Colonització energètica

En el seu dia, van ser els rius qui va patir el procés de colonització energètica. Uns rius que continuen essent explotats per grans empreses energètiques que paguen imposts fora, mentre a Galícia deixen destrucció i reparteixen dividends entre els membres dels seus consells d’administració, que en la major part de casos són exemples de portes giratòries. Ara són les muntanyes, i fins i tot la mar, les que són amenaçades per la invasió eòlica, alhora que són més els qui pateixen pobresa energètica i els qui paguem la llum més cara.

Precisament, demà, la plataforma Eólica, Así Non, formada per dotzenes d’associacions i organitzacions, convoca protestes simultànies amb motiu del Dia Mundial de les Muntanyes. Alerten que els megaprojectes eòlics, al servei de l’oligopoli elèctric, deixen la terra i les muntanyes sense els seus valors i sense les funcions de caràcter ambiental, socioeconòmic i paisatgístic que complien.

Avui, hi ha més de 4.000 aerogeneradors en 106 ajuntaments gallecs i 315 projectes d’energia eòlica. Sabeu, Martxelo i Vicent, quants aerogeneradors té Madrid –comunitat on es dirigeix la major part de l’energia que Galícia exporta cada any–? Cap. I, malgrat això, un gallec paga la llum al mateix preu que un madrileny. En aquest context, el Partit Popular, amb representants asseguts en els consells d’administració de les elèctriques –com ara el cas de l’ex-consellera de Medi Ambient amb Alberto Núñez Feijóo, Beatriz Mato–, s’adreça al govern espanyol no per demanar compensacions ni perquè Galícia tingui una tarifa elèctrica diferenciada que permeti que els gallecs paguin menys a la factura, sinó perquè acceleri els projectes elèctrics que són competència seva.

Una bona metàfora de la política energètica del PP és aquella abraçada en què es fongueren Feijóo i Sánchez Galán quan el president de la Junta d’aleshores celebrava la seva presa de possessió: tot per i per a les elèctriques, encara que això signifiqui sumir el món rural encara més en l’abandó.