02.10.2016 - 15:47
BOGOTÀ, 2 (EUROPA PRESS)
Els colombians, amb el seu president, Juan Manuel Santos, al capdavant, han començat a votar aquest diumenge en un plebiscit per ratificar o rebutjar l’acord de pau que el Govern de Juan Manuel Santos i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) van signar el ja històric 26 de setembre per tancar la guerra més antiga de l’hemisferi occidental.
“Acabo de dipositar el meu vot en aquest plebiscit històric que espero canviï per bé la història d’aquest país. Avui, en aquest dia, va néixer Ghandi, aquest personatge que tant ens va ensenyar sobre la cultura de la no-violència. Vull ressaltar aquesta coincidència, perquè és Colòmbia qui vol adoptar aquesta cultura. Hem d’assimilar que la pau és el camí perquè els nostres fills, els nostres néts, tinguin un millor país”, ha declarat el mandatari.
“Dóna suport vostè a l’acord final per a la terminació del conflicte i la construcció d’una pau estable i duradora?”, és la pregunta a la qual els colombians hauran de respondre amb un simple ‘sí’ o ‘no’, valorant en bloc els textos de l’Havana.
El llindar mínim de participació perquè el plebiscit sigui vàlid està al 13% del cens electoral, format per 33 dels 48 milions d’habitants que té Colòmbia, per la qual cosa només es requereixen 4,5 milions perquè l’acord de pau sigui aprovat o rebutjat.
Aquest cens electoral inclou als gairebé 600.000 colombians que estan habilitats per votar a l’estranger. Més de 85.000 podran fer-ho a Espanya entre les 8.00 i les 16.00 en les 193 taules de votació repartides pels consolats a Madrid, Barcelona, València, Albacete, Valladolid, Sevilla, Bilbao, Lugo, Palma de Mallorca i Gran Canària.
Els últims sondejos sobre intenció de vot, publicats aquesta mateixa setmana, auguren una victòria del ‘sí’. Ipsos ha pronosticat que el 66% dels colombians donarà suport a l’acord de pau, mentre que Cifras & Conceptos apunta a un 62%.
El problema és la participació. Segons Ipsos, només el 40% dels electors exercirà el seu dret al vot en el plebiscit, dada que Cifras & Conceptos rebaixa al 37%, tot i que en els dos casos seria vàlid pel reduït llindar que han acordat les parts.
Aquest és un dels principals cavalls de batalla de la campanya pel ‘no’, que critica que el Govern gairebé ha fet desaparèixer el requisit de la participació mínima al situar-la al 13%, quan al principi s’estudiava el 25 %.
“El que passava amb aquest llindar era que la gent que no l’agrada el plebiscit sortia a dir ‘no voto’ i per obligar-los a dir que ‘no’ (…) ho posem al 13%”, explica el senador Armando Benedetti, un dels ponents del projecte de llei per al plebiscit.
Una altra de les crítiques opositores és la formulació de la pregunta. El Centre Democràtic, partit polític de l’expresident Álvaro Uribe, considera que és una pregunta “trampa” perquè no planteja la disjuntiva d’aprovar o rebutjar l’acord, sinó de decidir entre pau o guerra.
“La pregunta que se li fa al poble és si aprova o no l’acord final, no és una pregunta retòrica sobre si els colombians volen o no la pau, sinó sobre si donen suport o no a l’acord final”, ha defensat Santos. “No és una pregunta confusa”, sosté.
I DESPRÉS QUÈ?
La discussió sobre la pregunta amaga en realitat un debat més profund sobre què ocorrerà una vegada conegut el resultat de la consulta popular, especialment si els colombians tomben allò negociat durant els últims quatre anys a la capital cubana.
L’escenari després del ‘sí’ ofereix pocs dubtes. L’acord de pau cobrarà plena vigència, tot i que alguns punts van començar a aplicar-se des del 24 d’agost, quan es va tancar el text definitiu, com la mobilització dels guerrillers cap a les zones de concentració; o des del 26 de setembre, quan s’ha produït la firma solemne, com el procés de desarmament.
En canvi, la hipòtesi del ‘no’ planteja un futur incert. “Això seria catastròfic”, ha advertit Santos, explicant que, en aquest cas, “tornem al que teníem al començament d’aquest Govern: tornem al conflicte armat”.
L”uribismo’, per part seva, afirma que el ‘no’ és en realitat una via per obrir les negociacions amb les FARC i corregir l’acord. L’expresident ha aclarit que està a favor de la pau i fins i tot s’ha mostrat disposat a participar en una nova negociació amb la guerrilla.
El també expresident César Gaviria, que dirigeix la campanya pel ‘sí’, ha emfatitzat que “és fals que els acords de pau es puguin renegociar: si aquests no s’aproven en el plebiscit, és dur dir-ho, però tornaria la guerra”.
El fet cert és que les parts no han previst què passarà si el poble colombià dóna l’esquena al pacte. El mateix Santos ha admès que no té un “pla B” perquè no preveu que pugui ocórrer alguna cosa així. “Jo estic segur que va a guanyar el ‘sí'”, ha afirmat.
L’ACORD DE PAU
El text sobre el qual deuen pronunciar-se els colombians consta de 297 pàgines en les quals es desgranen sis acords parcials: desenvolupament agrari i rural, participació política, cultius il·lícits, víctimes, final del conflicte i ratificació, implementació i verificació del pacte.
L’acord sobre desenvolupament agrari i rural preveu la creació d’un Fons de Terres per aconseguir la “democratització” del camp colombià, “en benefici dels pagesos sense terra o amb terra insuficient i de les comunitats més afectades pel conflicte, promovent una desconcentració i una distribució equitativa”.
L’objectiu de la participació política, d’altra banda, és que sorgeixin noves forces, entre les quals hi ha el partit en el qual es transformin les FARC una vegada desmobilitzades, amb les suficients garanties de seguretat per desenvolupar la seva tasca, que es concretaran en un “estatut de l’oposició”.
Les FARC s’han compromès a més a “posar final a qualsevol relació que, en funció de la rebel·lió, s’hagués presentat amb el narcotràfic”. Les parts han dissenyat un mecanisme per a l’eradicació dels cultius il·lícits i la seva substitució per altres legals.
Un dels pilars de l’acord és el relatiu a les víctimes, que crea una jurisdicció encarregada d’aclarir i sancionar les greus violacions dels drets humans i els crims internacionals comesos en el conflicte armat per tots els qui hagin participat en ell, que es completa amb mesures per obtenir veritat i reparació i impedir la repetició.
Les parts han pactat un cronograma que dóna 180 dies a les FARC per lliurar les armes. Els guerrillers es concentraran en zones i punts concrets del territori fins que es reincorporin plenament a la vida civil, on estaran protegits per una missió internacional sota el paraigua de l’ONU.
punts CRÍTICS
La campanya pel ‘no’ denuncia que amb aquest acord “el Govern accepta impunitat” per als crims internacionals comesos durant la guerra perquè aquells guerrillers que confessin podran deslliurar-se de passar una llarga temporada entre reixes.
En concret, alerta que suposarà una amnistia per narcotràfic a les FARC –“el càrtel de cocaïna més gran del món”, segons Uribe– i que els diners obtinguts amb això no se’ls exigirà per indemnitzar a les víctimes, sinó que “haurà d’obtenir recursos dels contribuents”.
Per als crítics també és inacceptable que els guerrillers que han escapat a la justícia ordinària puguin accedir a escons al Congrés i fins i tot a la presidència de Colòmbia. “Es repeteix el greu error d’associar a l’Estat amb criminals”, lamenta Uribe.
Tot i això, el mateix Humberto de la Calle, cap de l’equip negociador del Govern, va reconèixer a l’agost que l’acord no era perfecte però sí “el millor possible”. Ara, en paraules de Santos, “falta el vot del poble colombià” per “canviar la història”.
