A Colòmbia, l’auge de la cocaïna fa perillar una pau com més va més fràgil

The Washington Post · Samantha Schmidt

Cúcuta, Colòmbia. En el seu moment, l’acord de pau a Colòmbia va ser aclamat com un pacte històric que, finalment, posaria fi al conflicte civil més longeu de l’hemisferi. L’acord es basava, en gran part, en una promesa: que milers de guerrillers lliurarien les armes i es comprometrien a mantenir la pau. En canvi, el govern colombià es comprometria a protegir-los.

Ara, més de vuit anys després, el país s’enfronta a una de les seves pitjors onades de violència d’ençà de la signatura de l’acord, i els rebels desmobilitzats asseguren que s’han convertit en un objectiu.

A la regió nord-oriental del Catatumbo, que fa frontera amb Veneçuela, la fràgil treva que mantenia la pau entre dos grups armats va acabar trencant-se arran de l’atac de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN), el principal grup guerriller d’esquerres que queda al país, contra una facció de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), un grup rebel rival.

Vuitanta persones, pel cap baix, van morir en l’atac, segons les autoritats locals, i unes 53.000 han hagut de desplaçar-se a causa de la violència, tant a ciutats veïnes com a Veneçuela.

Els combats entre ambdós grups es financen, en gran part, gràcies al tràfic de cocaïna, un negoci en auge a tot el món. El Catatumbo és conegut per ser un dels grans centres neuràlgics de cultiu de coca, la planta a partir de la qual es produeix la cocaïna.

L’atac és un dur revés per a la política de “pau total” del primer president d’esquerres de Colòmbia, Gustavo Petro, un antic membre de les guerrilles que es va presentar a les eleccions amb la promesa de negociar acords de pau amb els grups armats del país. Els analistes diuen que la violència podria amenaçar encara més les relacions entre Colòmbia i el seu aliat i benefactor més important: els Estats Units, on els aliats del president Donald Trump han criticat la manera en què Petro ha gestionat les negociacions de pau i, en general, la seva incapacitat per a controlar el tràfic de cocaïna. La relació entre Washington i Bogotà va tocar fons el mes passat, quan una disputa entre Trump i Petro va ser a punt de desfermar una guerra comercial entre ambdós països.

La violència ha posat de manifest la fragilitat de les treves entre grups armats en moltes parts de Colòmbia, però també les dificultats a l’hora d’implementar els acords de pau signats el 2016, un procés al qual els Estats Units han donat suport amb centenars de milions de dòlars en ajuda.

Més d’un 86% dels membres de les FARC que van comprometre’s a lliurar les armes i reintegrar-se a la societat continuen compromesos amb el procés de pau, segons que assegura l’Agència de Reincorporació i Normalització de Colòmbia. 441 ex-combatents, pel cap baix, han mort d’ençà de la signatura de l’acord, segons que informava aquest mes la Missió de Verificació de l’ONU.

Alguns dels atacs recents al Catatumbo semblaven ser dirigits contra ex-combatents de les FARC, segons que expliquen les autoritats locals. En un comunicat, l’ELN admetia que havia assassinat ex-combatents de les FARC que van signar l’acord de pau, tot acusant-los de ser col·laboradors del front actiu del grup.

Les amenaces creixents contra aquests ex-combatents podrien desestabilitzar encara més el país i erosionar-ne la fràgil pau.

Sandra Ramírez, ex-membre de les FARC i diputada al senat colombià, diu que el govern del país ha de demostrar, primer, que pot fer complir els acords existents si pretén de negociar la pau entre l’ELN i les FARC. “Hem de garantir la seguretat d’aquells qui van acceptar l’envit de signar l’acord”, defensa.

Pedro Nel Angarita Ascanio, pare de dos fills, era al carrer treballant en una ciutat del Catatumbo quan, de cop i volta, va ser assassinat a trets.

Els seus familiars, molts dels quals també s’han hagut de desplaçar a causa de la violència, es van reunir el mes passat per enterrar l’home, que coneixien com a Pepe, un ex-guerriller que havia ajudat a fundar una organització dedicada a ajudar els ex-combatents a reintegrar-se en la societat.

La fi d’una treva fràgil

En el seu apogeu, a final de la dècada dels noranta, les FARC controlaven fins a una quarta part del territori colombià. Durant dècades, els insurgents van terroritzar el país amb segrests i atacs: entre el 1964 i el 2016 van morir més de 220.000 persones a causa de la violència, i milions més van haver-se de desplaçar.

En els anys transcorreguts d’ençà del 2016, els membres de les FARC que van rebutjar l’acord de pau van dispersar-se per la selva colombiana. Uns altres grups van envair les zones que, anteriorment, havien controlat les FARC. El resultat és que el conflicte colombià ha esdevingut més complex que abans i tot de l’acord de pau.

La treva també va ser, en part, el resultat d’una crisi que assolà els productors de cocaïna colombians. L’excés d’oferta i l’escassetat de demanda internacional van fer que el preu de la pasta de coca s’enfonsés, cosa que va reduir dràsticament els beneficis dels grups armats i els va obligar a repartir-se beneficis.

Però, a final de l’any passat, el preu de la cocaïna va tornar a augmentar i el mercat es va estabilitzar, segons que explica Felipe Tascón, antic oficial d’intel·ligència del govern de Petro. Això, de retruc, va fer que la competència entre els dos grups tornés a escalfar-se.

Alhora, el front armat de les FARC s’ha anat enfortint, i ha assumit –com l’ELN– un rol polític com més va més actiu a les regions en què manté una presència significativa, com ara el Catatumbo. Lluny d’aturar definitivament el conflicte, l’alto-el-foc amb les forces armades colombianes, que formava part de les negociacions de pau del govern de Petro, ha permès a ambdós grups de reorganitzar-se i reclutar nous membres, segons que explica Tascón.

L’atac de l’ELN va agafar per sorpresa les FARC i l’exèrcit colombià, segons l’antic oficial d’intel·ligència, però els dirigents comunitaris feia mesos que advertien que les tensions entre ambdós grups anaven empitjorant i que “un conflicte de grans proporcions podria causes una catàstrofe humanitària”, segons que explica Juan Carlos Quintero, cap d’una associació de pagesos del Catatumbo.

150 dels combatents que van signar l’acord de pau del 2016 han hagut de desplaçar-se a causa de la violència a la regió, segons el govern colombià. Desenes de combatents desmobilitzats, acompanyats de les seves famílies respectives, s’amaguen ara en un refugi secret de Cúcuta.

“Vam haver de fugir i deixar-ho tot”, explica un d’aquests ex-combatents. El seu cunyat, que també va signar els acords de pau, va ser assassinat fa pocs dies.

Un fill diu adeu

Després d’uns quinze anys com a col·laborador de les FARC, Angarita va lliurar les armes i va signar l’acord de pau l’any 2016, delerós de donar un nou exemple als seus fills. Així ho explica el seu fill, que accedeix a parlar amb The Washington Post amb la condició d’anonimat per temor de represàlies dels grups armats.

Després de signar les armes, Angarita va començar a treballar en el sector de la construcció, i més endavant va aconseguir feina com a escombriaire. L’any passat, explica el seu fill, va obtenir el títol de batxillerat.

Quan li van comunicar que el seu pare havia estat assassinat, el fill d’Angarita es trobava participant en un programa d’ajuda a les famílies dels desplaçats. El seu pare havia mort, diu el fill, “a causa d’una guerra que ja no era la seva”.

La vigília de l’assassinat, Angarita li havia trucat per dir-li que tenia bones notícies. El fill encara es demana què li devia voler explicar. “Han passat tres dies. Però no ha estat fins ara que realment he entès que no el tornaré a veure”, explica el fill d’Angarita entre sanglots.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb