03.05.2022 - 12:48
|
Actualització: 03.05.2022 - 16:16
El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha demanat que l’hidrogen encapçali la transició energètica que s’ha d’encarar els anys vinents, ara que la guerra d’Ucraïna ha accelerat la necessitat de cercar alternatives al gas i la resta de combustibles tradicionals.
Concretament, la proposta del Col·legi inclou la creació de dos macroprojectes, l’un al port de Barcelona i l’altre al de Tarragona, que servirien per a abastir la població i la indústria d’aquest combustible escassament contaminant, generat amb aigua i electricitat.
“Catalunya no pot produir tot l’hidrogen que necessitarà. Per substituir el gas natural caldrà transformar la planta de recepció de gas liquat de Barcelona. També s’hauria de fer un altre a Tarragona per alimentar la petroquímica”, explica Juan Puertas, vice-president de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers.
Segons que destaca l’organisme a l’estudi “La transició energètica a Catalunya”, aquest procés de substitució no es pot sustentar únicament en l’electrificació, atès que hi ha sectors que continuaran essent altament dependents dels combustibles. “Hem d’electrificar tot el que sigui possible, però no tot es pot electrificar. Hi ha una part de combustibles fòssils que no poden ser substituïts per l’electricitat i s’han de cercar alternatives, les quals creiem que han de ser l’hidrogen i el biometà”, defensen des del Col·legi.
Tal com indica Puertas, aquestes fonts d’energia a mig camí entre els combustibles tradicionals i els renovables són imprescindibles per a mantenir el potencial productiu del sistema. Segons els càlculs del Col·legi, caldrien uns 225.000 milions d’euros en trenta anys per fer tot aquest procés cap a les emissions zero. “Es generarien 150.000 llocs de treball amb professionals qualificats”, afegeixen.
Bons precedents
L’endarreriment de Catalunya en la promoció de projectes de generació elèctrica sostenible contrasta de ple amb el lideratge que ha exercit el país en matèria energètica en temps passats. De fet, al segle XIX Barcelona va ser la primera ciutat a disposar d’una xarxa de gas domèstic canalitzat, una energia enormement innovadora en aquell moment. Dècades més tard, Catalunya va continuar essent capdavantera amb la instal·lació dels primers projectes de generació d’energia solar i d’aprofitament del biometà dels abocadors.
Els enginyers lamenten que amb aquests precedents tan positius, Catalunya estigui avui tan estancada quant a la instal·lació de nous projectes d’energies renovables, un retard “incomprensible” que atribueixen a les tensions territorials i els excessos burocràtics.
