El Col·legi d’Advocats s’oposa a la derogació de la llei de memòria de les Illes

El Col·legi d’Advocats de les Illes Balears (CAIB) ha mostrat l’oposició a la derogació de la llei de memòria i reconeixement democràtics de les Illes i ha demanat que se’n suspengui la tramitació. En un escrit d’al·legacions, els advocats consideren que la proposició per a la derogació, impulsada per Vox, vulnera els drets de veritat, justícia, reparació, memorialització i garanties de no-repetició.

El CAIB dóna suport, entre més arguments, als pronunciaments del relator especial de l’ONU sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no-repetició, Fabián Salvioli, en referència a les obligacions de totes les administracions de preservar aquests drets, en risc, precisament, per la derogació que hi ha en diferents territoris i l’impuls de les anomenades “lleis de concòrdia”. A les Illes, en tot cas, es descarta aquesta opció, i sí que es manté la llei de fosses.

Aquestes normes, han considerat, podrien transgredir l’obligació dels poders públics de garantir la preservació de la memòria històrica de vulneracions greus de drets humans, a partir del moment en què ordenen la supressió d’entitats, projectes, llocs web i activitats previstes o creades en virtut de la legislació vigent. A més, diuen que poden posar en risc l’accés a la veritat sobre el destí o l’emplaçament de les víctimes de les vulneracions de drets humans i obstaculitzar o suprimir subvencions de projectes. També alerten de la invisibilització de les vulneracions greus de drets humans comeses durant el franquisme o fins i tot l’omissió de condemnar el règim.

Cal recordar que el del ple del parlament del 18 de juny va permetre la tramitació de la derogació, a proposta de Vox. Aquella sessió va ser marcada per l’incident protagonitzat pel president de la cambra, Gabriel Le Senne, que va trencar la fotografia d’Aurora Picornell que la socialista Mercedes Garrido, membre de la mesa, tenia exposada sobre el seu ordinador portàtil. La polèmica va fer reconsiderar la continuïtat de Le Senne com a segona autoritat de les Illes, que serà objecte de debat d’un ple extraordinari el 3 de setembre.