“Això no serveix de res”: col·lectius ecologistes denuncien la ineficàcia de la Taula Nacional de l’Aigua

Els col·lectius ecologistes de la Taula Nacional de l’Aigua, creada pel govern l’estiu passat, en denuncien la ineficàcia i acusen l’administració d’utilitzar-la per a esquivar la mancança de fons: la necessitat de redissenyar el model de gestió de l’aigua a Catalunya. En teoria, al juliol es presentarà el Pacte Nacional de l’Aigua d’acord amb les conclusions que s’obtinguin d’aquesta taula, però col·lectius com ara Aigua és Vida, Ecologistes en Acció de Catalunya i Enginyeria Sense Fronteres dubten que se’n pugui extreure cap conclusió fructífera si les coses continuen com fins ara.

Després de dues sessions en què els col·lectius implicats han presentat propostes, Dante Maschio, portaveu d’Aigua és Vida, es queixa que no hi ha cap mena de filtre ni d’orientació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Els responsables de l’ACA no assisteixen a les reunions, adduint que no volen influir en el debat, però això fa que els col·lectius ecologistes tinguin la sensació d’anar a la deriva: “Necessites algú que t’orienti, que t’expliqui si allò que proposes és viable o congruent amb la llei”, lamenta. Per pal·liar la seva absència, l’ACA hi ha enviat uns consultors experts en participació perquè dinamitzin els debats. Però per Maschio el problema és que els consultors no en tenen ni idea, de gestió d’aigua.

Laia Serra, membre d’Ecologistes en Acció de Catalunya, veu aquesta taula com una cortina de fum: “Si després apliquen mesures sense consultar-nos-les, no serveix de res que fem aquestes reunions. Només serveix per a fer veure que ens consulten.” I afegeix: “Per què fan una taula si després no escolten les nostres propostes? És una presa de pèl, una hipocresia.”

Els col·lectius ecologistes també es queixen que l’ACA oculta dades detallades dels consums d’aigua, de manera que no es pot comprovar si compleixen les restriccions acordades en el pla de sequera. “No sabem si les restriccions que s’apliquen donen fruits o no”, diu Maschio. “Tenim un pla de sequera actiu des del 2022, però no hi ha manera de fiscalitzar-lo perquè no hi ha dades que ens demostrin si es compleix”, afegeix Serra.

L’ACA és responsable de publicar les dades, però tan sols ha fet públic el consum d’aigua d’àmbit municipal, i no el de les grans empreses. “O els municipis i les indústries no compleixen les restriccions, o el control que en fa el govern és molt lax”, diu Maschio. Recorda, també, que la llei no obliga el govern a comptar separadament el consum d’aigua domèstic, l’industrial i el turístic. Tanmateix, en ple context d’emergència per sequera, creu que hauria de ser obligatori.

Els pagesos reclamen d’aturar les captacions a rius i aqüífers

Aigua és Vida i Ecologistes en Acció s’exclamen que el govern no hagi consultat a les organitzacions de la taula ni als pagesos de les zones afectades la reducció d’aigua a més de la meitat del cabal del riu Ter, el Llobregat o la Muga. “Van tirar pel dret i nosaltres no ens en vam ni assabentar”, comenta Maschio. Segons les organitzacions, amb aquesta decisió, l’ACA i el Departament d’Acció Climàtica vulneren els principis de la legislació europea (directiva marc de l’aigua) d’assolir el bon estat ecològic de les masses d’aigua, i fan créixer el risc per a la salut pública. Maschio explica que els rius conflueixen en zones d’especial interès natural i que, per tant, la prioritat hauria de ser d’assegurar el bon estat de l’ecosistema.

En aquesta línia, una desena de pagesos de la Muga han reclamat d’aturar les captacions d’aigua de l’aqüífer Fluvià-Muga pel risc de salinització, i han demanat alternatives amb menys impacte ecològic. “Volen salvar la temporada turística a canvi de destruir el territori”, ha dit el portaveu dels pagesos, Fran Vidal. Maschio recorda que, com que el Pacte Nacional de l’Aigua no arribarà fins al juliol, serà tard per a encarar la temporada turística, que farà temps que ja haurà començat.

Necessitat d’un canvi del model de gestió

El portaveu d’Aigua és Vida diu que fa temps que s’ha optat per un model de gestió que tracta l’aigua com si fos un recurs infinit, i per això considera que les prioritats són capgirades. “Primer es dóna aigua als municipis, a la indústria i a l’agricultura, i el riu sempre va últim”, denuncia. De fet, lamenta que, tot i que en situació de sequera a vegades cal invertir les prioritats, no s’hagi fet tant com calia per evitar de treure més de la meitat del cabal als rius.

Per tot plegat, considera que el problema de fons és que la taula impedeix un debat més urgent: “La taula és la manera que té el govern de cobrir-se les espatlles per dir que fa alguna cosa, però si no hi ha un debat sobre el model de gestió de l’aigua, no servirà de res”, alerta. Serra, a més, creu que un nou model de gestió de l’aigua hauria d’anar acompanyat d’un canvi en el model agroalimentari i econòmic: “Si ens basem en el turisme i la indústria, aviat polirem tots els recursos hídrics que tenim”, alerta.