27.03.2021 - 21:50
Durant uns quants anys, els cellers de la Conca de Barberà, un cop l’any portaven els seus vins a Barcelona dins un tast que es deia CONCArim (joc de paraules per a mostrar la voluntat de “conquerir” la capital). Enguany, a causa de les circumstàncies, el tast s’ha fet virtual i en diferents sessions. VilaWeb va ser present a la darrera, dedicada als vins de l’anyada 2020. Us presentem una nova col·lecció d’històries vinícoles que vam recol·lectar a la sessió. Perquè el vi és el clima i és la terra, però sobretot és l’essència de la gent que el fa.
Va conduir el tast Ricard Sebastià, vocal de la DO Conca de Barberà. D’entrada va recordar que Conca de Barberà és la DO de més altitud i de temperatura més baixa de tot Catalunya, cosa que fa que els vins destaquin per la seva frescor i grau alcohòlic moderat. El tast es va fer des de la seu de la DO, a Montblanc, una torre del segle XIV situada a la muralla.
Aquest tast va mostrar la prefiguració dels vins de l’anyada 2020, uns vins acabats d’embotellar (tres mesos en ampolla) i que, per tant, tenen recorregut per endavant. Tanmateix, cal destacar que la Conca de Barberà va patir poc la plaga de míldiu que es va acarnissar en uns altres territoris vinícoles. Segons que va explicar Mariona Rendé, del celler Rendé Masdéu, el vent de mestral n’ha estat una de les claus.
Un sauvignon de la Conca
El primer vi que es va tastar va ser l’Únic Sauvignon Blanc 2020 de Clos Montblanc, un celler que a l’origen era vinculat al cooperativisme, un dels trets característics dels cellers d’aquest territori. Narcís Lupon, assessor comercial, va ser l’encarregat de parlar del celler i del vi. La família Carbonell es remunta a fa tres-cents anys, quan a la masia les Comes ja s’elaborava vi. Avui és Pilar Carbonell qui dirigeix el celler.
Però el celler on s’elaboren els vins actualment és a Barberà de la Conca i data de 1988, quan Lluís Carbonell va decidir de professionalitzar-se. És un celler que cultiva varietats de raïm autòctones (trepat, garnatxa, ull de llebre i samsó, en negre; macabeu i parellada, en blanc), i també de foranes (merlot, cabernet, sirà i pinot noir, en negre; chardonnay i sauvignon blanc, en blanc). En total, el celler fa prop de 700.000 ampolles.
Quant a les vinyes, Clos Montblanc té cinquanta hectàrees pròpies. El consum de vins del país al mercat català ha augmentat els últims anys fins a un 40% i el 60% restant el dediquem a l’exportació (sobretot a Alemanya, França, Canadà i el Japó).
Quant al vi Únic, un monovarietal de sauvignon blanc, se’n fan 8.000 ampolles aproximadament. Les vinyes tenen prop de vint anys, en sòl llimós i argilós. La verema es va fer a final d’agost i principi de setembre, a màquina i de nit.
És un sauvignon de la Conca de Barberà, que té molt de cítric, amb una aroma molt fresca, amb alguna fruita exòtica sense marcar gaire. Aquest 2020 és acabat d’embotellar. Narcís Lupon assegura que el sauvignon blanc del 2019 ara mateix, amb un any en ampolla, es troba en un moment excel·lent per a prendre’l. Fa divuit anys que l’elabora.
El primer raïm veremat al nou celler de Rendé Masdéu
Mariona Rendé, propietària de Rendé Masdéu, va ser l’encarregada de presentar El Follet Rosat 2020. Un monovarietal de sirà que surt d’una vinya al costat del monestir de Poblet, una finca que es diu la Muralla perquè toca amb la muralla dels monjos. Vinya plantada en sòl licorós, plantada a 550 metres d’altitud. Van plantar tres hectàrees de sirà l’any 1998, quan estava embarassada del seu fill gran. Dues hectàrees de la part de dalt les vinifiquen en rosat i en surt aquest vi, i la tercera la vinifiquen en negre i és la referència d’un criança que fan que es diu Arnau.
Aquest raïm és el primer que va entrar al nou celler inaugurat la verema 2020. Recordem que l’octubre del 2019, les aigües del riu Francolí van engolir el celler Rendé Masdéu. Un any després, vam entrevistar Mariona Rendé (“El celler Rendé Masdéu reneix del fang”).
“M’agrada el rosat clàssic”, va explicar Mariona Rendé. “Per aconseguir aquest color pujat, fem maceracions d’entre vuit i nou hores.” Explica que el celler disposa de quinze hectàrees, totes en cultiu ecològic, i aquest és l’únic raïm que es verema a màquina i de matinada. Enguany el rosat és monovarietal, malgrat que alguna altra anyada es va fer un cupatge amb una mica de garnatxa. “La intenció és tenir un vi amb una acidesa alta, perquè cerquem vins molt frescs.” Va proposar un maridatge amb arrossos i marisc.
Un rosat compromès amb el trepat de vinya jove
El tercer vi de la jornada va ser La Trompa Negre 2020, presentat per Mariona Vendrell, copropietària de Succés Vinícola. Fa deu anys que ella i l’Albert, el seu company, van iniciar el projecte vinícola. Ella tenia vint-i-un anys. Ho van fer al Viver, una iniciativa que ofereix una estructura compartida a un preu assequible per a joves viticultors de la Conca que volen començar l’elaboració de vins. El 2016, Succés va iniciar el projecte amb celler propi, vinificant varietats autòctones: trepat (60%) i parellada (45%) sobretot.
Les vinyes són ecològiques, amb la mínima intervenció, i els vins s’elaboren amb raïm de la família. Aquest rosat de trepat 100% és la primera vegada que l’elaboren. La motivació per a fer-lo va sorgir del miserable preu que es pagava pel trepat de vinyes joves. “Vam decidir de donar un valor més alt a les vinyes joves de trepat, donant un nou perfil, que anés més enllà del raïm destinat al vi base per a fer cava.”
El resultat és La Trompa, un vi que volien que fos molt divertit, fresc, festiu, per fer el contrapunt a l’any 2020, que ha estat tan difícil, accidentat i trist. Aquest rosat s’ha elaborat com un vi negre, amb una maceració amb les pells de tres dies, fet que dóna un color pujat, però molt menys pujat que en unes altres varietats. És un vi que no arriba a onze graus.
De les arroves del segle XIX al 12@
A continuació van donar pas al celler Carles Andreu i al vi 12@ Negre 2020. El responsable del celler, Bernat Andreu, que actualment és el president de la DO Conca de Barbera, va explicar que el celler va començar el 1991 i durant molts anys estava especialitzat en vi escumós de la DO Cava. No va ser fins el 2004 que el celler no va començar a elaborar un vi negre de trepat de vinyes velles de tres parcel·les, el primer celler que va comercialitzar aquesta mena de producte. Va ser el 2015 que es va fer una nova elaboració de vi negre de trepat, creant un vi novell a partir d’una maceració carbònica.
Però cercant l’essència del trepat, van decidir-se el 2016 a fer una elaboració tan purista com fos possible en el sentit varietal: deixar expressar la varietat tal com és. I d’aquí va néixer el 12@. No hi ha pas per fusta ni se cerca una sobremaduració. “Volem que sigui un negre que presenti les característiques del trepat: un color amb pocs tanins, acidesa alta i graduació moderada.”
El nom té una història singular: es van descobrir unes llibretes del segle XIX en què es registrava amb moltíssima precisió cada carro que anava de la vinya al mas per omplir el cup. Aquestes llibretes dividien el vi en blanc, negre i trepat (no el consideraven ni blanc ni negre), possiblement pel grau que donava el raïm.
Continua Bernat Andreu: “En una llibreta del 1888 titulada ‘Veremes del Mas’, hi havia un paperet amb el llistat de preus del raïm. La manera com el mesuraven encara no era per quilos sinó per arroves (1 arrova eren 26 lliures catalanes; 1 lliura són 400 grams; per tant, 1 arrova són 10,4 quilos. I una càrrega eren 12 arroves). El 12@ de l’etiqueta és una còpia d’un extracte escrit en aquesta llibreta. Per això vam decidir de donar-li aquest nom.”
És un vi fet d’una vinya que es diu el Figueral, que es troba entre 400 i 450 metres d’altitud. El vi és un típic trepat, molt especiat, recorda el llorer, el xiprer. Marida d’una manera excel·lent amb el bacallà.
El vi que destaca la bona feina de la Fundació Arrels
L’últim vi de la jornada va ser el Pica Pedra Negre 2020 del celler Vins de Pedra. L’encarregada de presentar-lo va ser la propietària del celler, Marta Pedra, que va explicar que és un vi vinculat a històries de superació. Va mostrar el vi amb un etiquetatge d’urgència i erroni, per tant, encara no és pública l’etiqueta del Pica Pedra 2020, però Marta Pedra sí que va explicar qui la protagonitzaria: la Fundació Arrels, que es dedica a les persones sense sostre. “La imatge de l’etiqueta la canviem cada any. Sempre són persones que han picat pedra per arribar on són.”
“Els Vins de Pedra són a Montblanc. Vam començar aquest projecte el 2010, tot i que les arrels són més profundes. El meu besavi era productor d’aiguardent de Montblanc. Va viure la febre de l’or, però la fil·loxera va enderrocar aquest món. Tanmateix, els meus pares, per un cert romanticisme, van començar a recuperar vinyes de la família i a plantar-ne de noves, justament quan jo vaig néixer. Vaig estudiar enginyeria agrònoma, però a la facultat em vaig enamorar d’un empordanès i vaig marxar de la Conca a l’Empordà per iniciar amb ell el celler la Vinyeta. Deu anys més tard li vaig dir que volia tornar a la Conca. Vam tornar i vam muntar un celleret.”
El Pica Pedra és el projecte més jove de Vins de Pedra, amb dos monovarietals, un de blanc de parellada i un de negre de trepat, el que tastem. Dues varietats més identitàries, que representen la Conca de Barberà i tenen un potencial molt interessant.
El Pica Pedra negre té una capa baixa de color. És un trepat de vinyes que creixen sobre còdols de riu i sobre argiles d’una vinya de seixanta anys, al municipi de Prenafeta. És un vi amb una intensitat aromàtica alta, especiat. En boca és molt fresc, amb absència de tanins. Aquest negre és un vi fàcil de beure, per a fer una copa i passar-ho bé. Per a acompanyar una taula d’embotits, per exemple. És un vi fràgil, delicat, que representa molt bé què és la Conca de Barberà.
