04.12.2021 - 21:50
L’any 1981, l’empresari Ismael Manaut (Martorelles, 1936-2017) va fundar el celler Marquès d’Alella a Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental), dins la DO Alella. La seu del projecte era la masia Can Matons. Al costat va construir el celler i al davant el paisatge era de vinya amb un cert pendent, molt bonica. Juan Peláez hi va posar el nom nobiliari, molt en consonància amb el món vinícola d’aquella època, i van fitxar un jove enòleg nascut a Badalona, Josep Maria Pujol-Busquets, que va ser determinant per a aquest territori vinícola, perquè el 1991 va fundar Alta Alella.
Manaut era el màxim accionista del celler Marquès d’Alella, que més tard va incorporar el cava Parxet, i s’hi va mantenir fins el 2003. La dècada dels vuitanta, Marquès d’Alella va revolucionar la DO Alella, tot marcant un estil nou de vins que va tenir molta acollida entre els consumidors i que va arribar molt bé a la restauració de Barcelona i del país. El seu vi més conegut era el Marquès d’Alella Clàssic: un vi jove, fresc, marcat per les aromes primàries, de flors i fruita, bo i fugint d’oxidacions, elaborat amb tines d’acer inoxidable, sense pas per bóta, de la varietat pansa blanca, que tenia la voluntat de connectar amb el nou gust dels consumidors i ho va aconseguir.
De Marquès d’Alella a Raventós d’Alella
A partir d’aquest moment, la història de Marquès d’Alella – Parxet és plena de vicissituds: l’any 2003, Ismael Manaut va deixar el celler i va vendre’n les accions a Josep Maria Pujol-Busquets i Juan Peláez, que ja n’eren accionistes. Aquests, al seu torn, al cap de dos anys i escaig, el 2006, van vendre el celler a Ramon Raventós Basagoiti, un jove emprenedor membre de l’extensa família Codorniu, però aleshores sense vincles amb el consell d’administració de l’empresa cavista. Els drets d’utilització de la marca Marquès d’Alella van caducar i Peláez no va permetre que Raventós continués emprant el nom. Aleshores, els vins d’aquest celler van passar a dir-se Raventós d’Alella.
El 2018, els problemes econòmics van portar Ramon Raventós a vendre Raventós d’Alella i Parxet al fons d’inversió Carlyle, amb la contrapartida que ell passava a ser el nou director general del grup Codorniu, adquirida per Carlyle poc abans. L’estiu del 2020, la multinacional va apartar Ramon Raventós del càrrec.
El projecte Can Matons i els vins fins
D’ençà del març d’enguany, Raventós Codorniu, propietat de Carlyle, ha començat a ordenar l’eixam d’empreses i ha creat la marca Vins del llegat, per aplegar els cellers més artesans del grup. El conformen els projectes Portal del Montsant, Cellers de Scala Dei, Abadia de Poblet i Parxet – Raventós d’Alella. Cadascun d’aquests cellers té un director tècnic, però per sobre de tots dirigeix el projecte l’enòleg Ricard Rofes, responsable de la renovació i excel·lència dels vins Scala Dei, al Priorat. És dins els Vins del llegat que neix l’últim projecte de Raventós Codorniu: Can Matons.
Can Matons és el nom de la masia del segle XVIII que des del començament va ser la seu de Marquès d’Alella. I és aquesta masia la que donarà nom també a una col·lecció de cinc vins marcats per vinyes singulars i pels pobles de les vinyes d’on provenen. Cinc vins de pansa blanca de la subzona del Vallès Oriental de la DO Alella. El nom és el de la masia, però la imatge recupera el disseny de la primera etiqueta de Marquès d’Alella, amb la voluntat de marcar els orígens, el començament del projecte. Amb aquesta etiqueta la intenció és reivindicar els quaranta anys d’història del celler.
Els vins els fa l’enòleg del celler, Xevi Carbonell, que n’és el director tècnic des de fa setze anys i és qui coneix més bé el territori, les vinyes i els vins que en surten. A la trobada amb la premsa, Carbonell va ser l’encarregat d’explicar les vinyes, les finques i els vins Can Matons. D’entrada, va recordar que la DO Alella és la denominació d’origen més petita de Catalunya i que té menys de dues-centes hectàrees de vinya. Per tant, és un territori que no pot oferir quantitat, només qualitat. Per això, amb els vins de Can Matons es pretén d’oferir produccions petites tot potenciant les característiques i peculiaritats d’aquest territori, tan proper a Barcelona, que té una pressió urbanística (i la part del Vallès també una pressió industrial) difícil de combatre.
Xevi Carbonell ho va dir així: “Treballem pel producte de qualitat, per oferir vins fins, que vol dir suaus i equilibrats. Penseu que ens trobem a deu quilòmetres de la mar i que majoritàriament tenim sòls de sauló. No podem fer vins atlàntics ni concentrats. I el 90% de les nostres vinyes són de varietats blanques. Busquem vins frescs, i no m’agrada parlar de vins àcids, perquè la frescor és un terme més complex.”
Les vinyes més joves tenen vint anys i les més antigues són centenàries. Carbonell fa fermentacions llargues i lentes. A final de novembre encara fermenten els vins de Can Matons. I cada parcel·la es fa fermentar per separat. Perquè Xevi Carbonell cerca de fer vins radicals, en el sentit que vagin a l’arrel i per a ell l’arrel són les característiques de les parcel·les i el lloc on s’elaboren els vins.
Vins de vinya i vins de poble
Els cinc vins que conformen el projecte Can Matons són: un vi genèric del mateix nom, que neix del raïm de tres parcel·les; dos vins de poble, un de vinyes de Santa Maria de Martorelles i un altre de vinyes de Sant Fost de Campsentelles; i dos vins de vinya (Can Xec i La vinya del músic). És una terminologia pròpia del celler, no homologada pel Consell Regulador, però diu Carbonell que la voluntat és també d’assentar un precedent i anar cap a aquesta línia a tota la DO. Tots els vins de Can Matons són 100% pansa blanca.
Quant als vins de vinya, Can Xec 2019 neix d’una parcel·la de quatre hectàrees de Montornès del Vallès. És un vi que cerca la màxima maduresa de la pansa blanca, per això el raïm es cull tard, bo i mirant que faci una maduració quasi de negre. Una part d’aquest raïm fermenta en cubs de ciment en forma d’ou i bótes. És un vi amb molts tanins i molta potència, amb notes florals en boca, molt fresc. Per la seva banda, La vinya del músic és, segons Carbonell, la vinya més especial del celler. Es tracta d’una vinya d’una hectàrea a Sant Fost de Campsentelles i que deu ser la més vella o una de les més velles de la DO. Una pansa blanca molt salina, que té molt de volum i longitud.
