12.06.2017 - 20:58
BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)
El segon tinent d’alcalde i responsable de l’Àrea d’empresa, Cultura i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, ha reivindicat aquest dilluns “l’excepció cultural” per protegir i potenciar la creació local.
En el marc del seu discurs ‘Trencant els murs…del teatre!’ en el Teatre Romea de Barcelona, ha trencat una llança a favor que la cultura no es tracti com un sector més i gaudeixi de “singularitats” en matèria fiscal i legal.
Segons Collboni, “un dels fenòmens que més ha impactat en la cultura, la ciutat i el país és la globalització i la digitalització i això suposa posar en risc moltes vegades la creació local”.
En una atenció prèvia amb els mitjans, ha subratllat que aquesta és una “batalla ideològica” que neix a França, i que li agradaria que es debatés en l’àmbit d’opinió pública.
Ha dit que, de moment, es tracta d’un debat intern que pretén “anar més enllà del tema de l’IVA”, i que vol defensar un tracte diferent d’una llibreria respecte a un altre tipus de comerç.
Convidat per la Fundació Romea, Collboni ha explicat els trets principals de la seva política cultural, i ha defensat el “paper constituent” de la cultura en les societats, com es va evidenciar en la II Guerra Mundial, ha dit.
Ha parlat de “trencar murs”, parafrasejant el títol de la conferència en què va posar els fonaments del seu mandat en matèria de política cultural fa un any.
Per Collboni, cal trencar murs per “cercar una nova forma d’enfocar l’actuació pública en matèria cultural per aconseguir objectius similars”.
Entre ells, ha citat una major culturització social, una major capacitat de creadors per difondre els seus continguts i major capacitat de resposta a reptes que planteja la societat.
“CONFIANÇA MÚTUA”
Ha defensat una política cultural específica per al sector teatral amb tres eixos fonamentals, com la gestió còmplice entre iniciatives públiques i privades amb “confiança mútua”.
Un altre dels eixos pretén posar en valor el talent creatiu barceloní –amb formació, investigació, creació, producció i difusió–, i el tercer persegueix la creació de nous públics.
