Collboni, abocat a una qüestió de confiança en el compte enrere per a la votació del pressupost

“No descarto l’acord, qui llenci la tovallola ha de deixar la política”, deia ahir la cap de Barcelona en Comú, Ada Colau. Una vegada les bases del partit van avalar un vot contrari al pressupost si el PSC manté la negativa a pactar un govern tripartit a Barcelona, Colau assegurava en declaracions a Ser Catalunya que no s’aixecaran de la taula, però allunyava les possibilitats d’un acostament si Jaume Collboni no feia un tomb. Per a això, deia, calia un reconeixement, respecte i unes ganes de parlar que el batlle no ha tingut, i subratllava que tampoc no havia parlat directament amb ella. Quan falta un dia perquè el plenari entomi la votació definitiva dels comptes –que es preveu demà cap a les onze del matí– les posicions continuen enrocades i Collboni s’aboca al revés pressupostari, perquè els vots del PSC i d’ERC amb què compta no són suficients. El seu pla, que ja va confirmar dilluns, és sotmetre’s a una qüestió de confiança, que als ajuntaments es pot vincular a l’aprovació del pressupost un màxim de dues vegades per mandat. I si en un mes l’oposició no aconsegueix de posar-se d’acord perquè prosperi una moció de censura –una situació políticament molt difícil–, quedaran automàticament aprovats els comptes i el batlle, ratificat. És un sistema a què ja va recórrer Colau amb el pressupost del 2017 i el 2018, i Xavier Trias amb el del 2014.

“S’ha dedicat a buscar més excuses que punts d’acord”, va retreure ahir a Colau Jordi Valls, tinent d’Economia de l’ajuntament. El govern de Collboni redoblava la pressió als comuns assegurant que l’únic argument que tenen per a votar en contra del pressupost és l’entrada al govern, mentre que els comptes incorporen el 90% de les peticions que els van fer. Valls va acusar els comuns d’haver tombat els comptes del govern de la Generalitat i, de retruc, els del govern espanyol, i els va convidar a no cometre el mateix “error” a Barcelona. Aquests pot ser l’últim pressupost expansiu en molt de temps, atesa la previsió que tornin les restriccions. I aquest és un argument més a què recorre Collboni per a intentar que els comuns canviïn el posicionament.

La darrera esperança dels socialistes i d’ERC és que els comuns facilitin l’aprovació dels comptes a l’últim moment, com va passar en la comissió d’Economia fa un mes. En aquell moment, però, la portaveu de BComú, Janet Sanz, va advertir que era l’última oportunitat que els donaven per a tancar un acord d’esquerres i, si no, votarien en contra del projecte en el plenari. I tot apunta que passarà això. De fet, la negativa del PSC de formar un govern tripartit amb Colau, a banda del Hard Rock, ha estat una de les raons clau que expliquen també per què els comuns es van oposar a la tramitació dels comptes de Pere Aragonès al parlament.

Arran de les demandes dels comuns, Collboni ha insistit que l’acord del pressupost havia de precedir un hipotètic pacte per a la formació d’un govern de coalició. A més, la convocatòria de les eleccions anticipades del 12-M ha complicat els plans al PSC i ERC, que han ajornat la formació d’un executiu que podria perjudicar els seus interessos per als comicis catalans. I és que, a banda de la pugna que els dos partits mantenen per la presidència de la Generalitat, ERC assegura que prioritzarà els acords amb independentistes després de les eleccions, tot refusant una entesa amb el PSC, i un acord així enviaria el missatge contrari. Els passa igual als socialistes catalans, que marquen distàncies amb Aragonès per erigir-se en alternativa.

“No es poden demanar governs d’esquerres tombant pressupostos d’esquerres”, va criticar la presidenta del grup d’ERC a l’ajuntament, Elisenda Alamany. ERC acusa els comuns de desentendre’s de la millora de les condicions de vida dels barcelonins només perquè ara no governen. Per a Alamany, aquest és un pressupost que porta el “segell” d’ERC i, per tant, mantindran el seu vot favorable. No és el cas de Trias per Barcelona, que considera que el govern de Collboni és “feble”. El seu portaveu a l’ajuntament, Jordi Martí Galbis, constatava que és molt difícil que es pugui vertebrar una majoria alternativa per a tombar Collboni, tot i no descartar cap opció. A més, el grup de Trias creu que el batlle tenia pensat de recórrer a l’opció de la qüestió de confiança des del començament. “Ens han fet marejar a tots i acabem on era escrit en aquest guió”, ha dit Martí Galbis.

Els vots del PP, com els dels comuns, van ser decisius perquè Collboni esdevingués batlle, però els populars també estan en contra d’aquest pressupost. “Han canviat les circumstàncies, i si canvien les circumstàncies poden canviar les nostres decisions”, deia Juan Millán, portaveu del PP a l’ajuntament. El PP retreu a Collboni que hagi presentat un pressupost continuista, propi de Colau, i veu el pacte amb ERC com un agreujant que els allunya de qualsevol possibilitat d’entesa. “Aquest pressupost tenia el pitjor del populisme i del separatisme”, deia. Si no hi ha cap canvi inesperat, Collboni s’aboca a una qüestió de confiança per a fer avançar el pressupost. Una vegada els comptes siguin tombats, s’haurà de fer un ple extraordinari per a activar aquest mecanisme legal alternatiu.