El col·lapse turístic, quan les Illes vessen de gent i de cotxes

El cap de setmana passat, el pagès de la finca d’Alparico, la de la platja de Macarella de Ciutadella, va esclatar quan va veure que hi havia tants cotxes aparcats al camí d’accés al seu lloc que no podia entrar-hi amb el tractor. Fa uns dies, el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, demanava que es regulessin els accessos al monestir de Lluc perquè el col·lapse de cotxes és tan gran que molta gent que hi aniria a seguir el culte no ho pot fer. Dilluns, va atracar al port de Palma el creuer més gran que navega per Europa, l‘Oasis of the Seas, que va amollar de cop sis mil turistes damunt Ciutat. Una passatgera d’aquesta ciutat flotant es queixava a la televisió que hi havia massa gent. La llista de casos és llarga. Tots junts creen un estat d’opinió i un clima d’atabalament general i d’incomoditat als habitants de les Illes, però també als visitants, que ja no viuen el viatge com això que s’anomena ara una experiència gratificant.

Tot just som a mitjan maig i ja hi ha accessos col·lapsats a les platges i als principals enclavaments turístics de les Illes, i les carreteres ja superen amb escreix l’ocupació que seria raonable. El cas és que, d’ençà que es van acabar les restriccions per la pandèmia del coronavirus, cada any es trenca un nou rècord d’ocupació turística. Si l‘any 2023 van xafar les Illes disset milions de persones, enguany podrien ser dinou. Se n’esperen dos milions, per exemple, damunt Menorca. Mes rere mes, els aeroports marquen màxims d’entrades i sortides de passatgers.

Tot això, més l’exemple de les manifestacions que fa unes setmanes es van fer a les Illes Canàries, més la incomoditat tant dels illencs com dels treballadors de temporada perquè no troben habitatges dignes a preus raonables, més unes altres variables fan que la qüestió de la saturació sigui en la conversa i en el debat polític. I és per això que un grup d’entitats, entre les quals, el GOB, Greenpeace, Ecologistes de Mallorca, Joventut pel Clima, Sos Residents, la Federació de Veïnats, entre moltes més, organitzades en el col·lectiu Menys Turisme, Més Vida, han organitzat demà una assemblea oberta a Sineu (Pla de Mallorca). Es tracta de veure què fan i com per a fer sentir la seua veu. De remoure consciències i demanar a la gent que comenci a actuar. “Que no sigui una assemblea on cadascú digui quins són els seus problemes des de la ràbia, sinó mobilitzar i aportar solucions”, diu Joana Estrany, de Sos Residents.

📣 MÀXIMA DIFUSIÓ ❗️

Acte obert per construir la resposta social a l'impacte del turisme de masses ✊🏽💥

🗓 Divendres 17 Maig
⏰️ 18:30
📍 IES Sineu #MenysTurismeMésVida pic.twitter.com/vHuI6GBKEZ

— MENYS TURISME MÉS VIDA (@contracimera) May 14, 2024

Margalida Ramis, presidenta del GOB a Mallorca, es mira en l’espill de les Canàries i en la mobilització en defensa de la llengua a Palma de fa un parell de setmanes. “És un bon moment per a plantejar possibles mobilitzacions, però no només dels col·lectius que ja estam articulats al voltant de Menys Turisme, Més Vida. Hi ha molta gent que té ganes de moure’s per aquesta qüestió. Volem veure quina força hi ha i quines són les demandes que compartim per pressionar junts”, diu, mentre recorda que, de Pasqua ençà, Mallorca ja vessa de gent.

La moratòria

A l’horitzó, hi ha aquesta xifra dels dinou milions que s’hi preveuen. “Això ens du a una situació insostenible, ecològicament i socialment. Amb una societat cada vegada més precaritzada i més empobrida, en una situació de no-retorn en termes climàtics i amb un govern que no està disposat a escoltar ni a redirigir, ni a reenfocar polítiques cap a un decreixement turístic, sinó que pretén de continuar donant corda a la mateixa dinàmica”, diu Ramis.

Lluís Apesteguia, de Més per Mallorca, també veu els dinou milions de visitants a l’horitzó i ja no parla de saturació, sinó de col·lapse. “El govern ha decidit de no fer res, deixar que el mercat faci el seu camí. La presidenta ha anunciat que retirarà les mesures de contenció que són la moratòria turística o la limitació de places en segons quines zones. La seua resposta, davant aquest col·lapse, és no posar cap mesura per a mitigar-lo”, afirma.

La moratòria de què parla el dirigent dels ecosobiranistes mallorquins fa referència a la llei del turisme aprovada pel govern de Francina Armengol, del qual ells formaven part el 2022. La llei preveia d’aturar la creació de noves places turístiques fins el 2026. I això és el que l’actual govern de Margalida Prohens, del PP i Vox, ha anunciat que derogarà.

El socialista Iago Negueruela era el conseller de Turisme quan es va redactar i aprovar la llei. Acusa l’actual govern d’haver frenat el desenvolupament normatiu amb tot de mesures que s’haurien d’adoptar per a corregir aquesta saturació. “La moratòria s’hauria de mantenir, com la limitació de creuers, i s’hauria de millorar la gestió de les carreteres. Nosaltres vam fer molta gestió de carreteres, sobretot a Mallorca, on teníem les competències per a restringir… Però en comptes d’això, Prohens alimenta els missatges de més turisme.”

El gir de guió de Prohens

Amb tot, aquests darrers dies, la presidenta Prohens, arran de l’efervescència de la situació, ha provat de fer un gir en el seu discurs polític sobre turisme i ha fet una pirueta dialèctica. Mantenint la intenció d’aixecar la moratòria, perquè és una promesa electoral, ara fa una setmana, va dir: “Hem arribat al nostre límit. No es pot créixer més.” Despús-ahir, al parlament, Prohens va agafar el bumerang que li llançava l’oposició i va dir: “Ha arribat el moment de posar els límits en matèria turística que no van posar els grups del Pacte en legislatures anteriors.”

“La presidenta diu això, però el mes d’abril va anar a Dubai a fer promoció per a intentar de captar un turisme amb més doblers. Després, ha fet manifestacions contradictòries. No vol decréixer i vol mantenir el turisme amb qualitat. El nostre objectiu no és mantenir, sinó decréixer”, diu Estrany.

Aquest canvi de rumb dialèctic de Prohens ha coincidit amb la publicació d’un document de la Fundació Impulsa Balears, en què els patrons, molts dels quals relacionats amb la indústria del turisme, demanen de repensar el model i posar la competitivitat en el centre per recuperar el benestar de la població.

Viure del turisme o sobreviure al turisme

El debat polític ha arribat quan al carrer la gent sembla disposada a dir prou i quan qüestionar públicament el model econòmic de les Illes, basat en el turisme, ha deixat de ser un anatema. Quan s’ha passat de dir que “vivim del turisme” a dir que “sobrevivim al turisme”. Ho constaten totes les persones amb qui VilaWeb ha parlat per fer aquest reportatge. “Fa uns anys, només qüestionàvem el model alguns partits polítics i certes entitats ecologistes, però era molt limitat. Ara s’ha estès de manera majoritària. La gent més progressista o la més conservadora, o la més ecologista, o la menys conscienciada, tothom té la sensació de col·lapse i de dir que així no podem continuar”, diu Lluís Apesteguia.

Iago Negueruela recorda que a la concentració per la llengua a la plaça Major, el president de l’Obra Cultural Balear va fer seus alguns postulats del GOB i va relacionar la preservació d’un bé com és la llengua catalana amb la preservació d’un altre bé com és el territori. Amb tot, Negueruela defensa la seua gestió i no vol emprar la paraula col·lapse. “Veurem què passa els mesos vinents. Ja hem vist la carretera de Sóller aturada fins a Bunyola… Som a temps d’adoptar mesures si el govern és valent i posa fil a l’agulla. Si no ho fa, els mesos d’estiu tindrem una situació molt complexa. Tenim un PP que es rebel·la contra la llei d’habitatges estatal i no vol afavorir la declaració de zones tensades a les nostres illes”, diu.

Legalització d’edificacions en rústic

Lligat al turisme i a l’habitatge, el GOIB aprovarà avui mateix un decret que permetrà de regularitzar les construccions il·legals en sòl rústic. Aquesta mena d’amnistia urbanística afectarà milers de casetes, hortals, cases i mansions que s’han anat construint al llarg dels anys, sense permisos, en sòl rústic. Els propietaris que vulguin aflorar les construccions hauran de pagar una multa del 15% del valor de l’obra feta il·legalment.

Aquesta mesura ha estat durament criticada per l’oposició perquè la considera una mena de barra lliure per als infractors. Diuen també que, pagant una sanció molt petita, obtindran una plusvàlua estratosfèrica sobre les cases.

La llei turística diu que, perquè un habitatge es pugui explotar com a lloguer vacacional, ha hagut de ser lloc de residència habitual durant cinc anys. Això obria la porta que, d’ací a cinc anys, aquests milers de construccions al camp es poguessin convertir automàticament en places turístiques. Arran de les crítiques rebudes, el govern ha rectificat el decret que té previst d’aprovar i ha assegurat que les construccions amnistiades no es podran reconvertir mai en turístiques.

Miquel Camps, del GOB Menorca, diu que la legalització és un insult als ciutadans que han fet les coses bé. “És una manera de trastocar el model territorial. Si tu tens una casa o un hortal que és il·legal, quan ho legalitzis el preu de la casa es dispararà, tal com està ara el mercat immobiliari… L’efecte de la plusvàlua s’ha de tenir en compte a l’hora d’imposar càrregues als propietaris.”

Joana Estrany, de SOS Residents, considera que el turisme afecta tots els àmbits. Sigui de creuers, de congressos o esportiu. Amb tot, diu que tots els límits de massificació turística s’han sobrepassat quan s’ha anat més enllà del turisme de masses, que quedava concentrat en certs indrets de l’illa i s’ha escampat per tot el mapa per mor del lloguer vacacional d’habitatges destinats inicialment a residencial. “No sé si la gent entén que no es tracta d’ordenar, sinó de reduir. Si reduïm el nombre de turistes, reduïm més problemes relacionats amb la saturació de cotxes, el creixement demogràfic, el consum de recursos com ara l’aigua”, diu.

Regular l’entrada de vehicles a les Illes

Un dels símptomes de la saturació és la presència de cotxes de lloguer damunt les illes. Això col·lapsa les carreteres, les poblacions i els camins que donen accés a les platges no urbanitzades, a les zones de moda o a les postes de sol. De totes, l’única illa que ara per ara regula l’arribada de cotxes és Formentera. L’any 2019 van frenar el nombre de vehicles perquè no cresqués respecte de l’any anterior. I a partir de llavors, cada any els redueix d’un 4%.

El PSIB ha presentat una proposició de llei per a fer igual a Eivissa, i Més per Mallorca, per a fer-ho a Mallorca. Quant a Menorca, aquesta possibilitat de limitar l’arribada de vehicles la té el Consell a les mans. La llei de Reserva de Biosfera, aprovada el gener del 2023, li dóna unes facultats que, de moment, no ha volgut aplicar. El responsable del GOB diu a VilaWeb que tenen dades fefaents fetes per tècnics que diuen que els mesos de juny i setembre, a Menorca, hi sobren un 20% dels cotxes, i els mesos de juliol i agost, un 30%. “Vam donar aquestes xifres al president Vilafranca, però la seua resposta és que no ho veuen clar i que volen estudiar-ho més. Nosaltres pensam que no es vol creure les dades perquè en el moment que reconegui l’excés de cotxes haurà d’exercir la responsabilitat de limitar-ne l’entrada i ens dóna allargues. Però ell té la possibilitat de limitar.” Per a Miquel Camps, el fet que un possible visitant es trobi que no pot llogar un cotxe en arribar a l’illa farà que s’ho repensi o que hi vagi en una època en què no hi hagi tanta pressió humana. L’estiu passat, un dia del mes d’agost hi havia damunt Menorca 240.000 persones. Un rècord històric que enguany es podria superar.