Col·lapsar la repressió i autodeterminació: les claus que heu de saber de l’acte d’aquest matí al Palau de la Generalitat

El govern de la Generalitat ha signat un compromís amb el referèndum, un document pel qual tots els signants, consellers, directors generals i secretaris, es fan ‘responsables d’aquesta tasca’, i diuen: ‘Ens comprometem a dur-la a terme i aplicar-ne els resultats (…). Ens comprometem a organitzar un referèndum per donar resposta al mandat democràtic que hem rebut de la ciutadania’.

L’acte de signatura, al pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, ha tingut una posada en escena solemne, amb tots els alts càrrecs de l’executiu junts, implicant-se conjuntament en la realització del referèndum. Quin és el significat i el valor que ha tingut acte aquest acte? Ho exposem en tres punts.

1. Davant les amenaces d’inhabilitació per part del govern espanyol i el Tribunal Constitucional, assenyalant el president, el vice-president, els consellers, el secretari del govern, la interventora general de la Generalitat, la directora general de Pressupostos, el secretari general de Vice-presidència, la directora de contractació pública, el govern respon amb un acte on presenta uns dos-cents alts càrrecs que es fan responsables conjuntament de l’organització del referèndum i l’aplicació del resultat que en surti. Depenent de com es plantegi la convocatòria del referèndum, si es manté l’estratègia de responsabilitat col·legiada, el govern espanyol es podria veure obligat a haver de denunciar per a inhabilitar dues-centes persones. I això sense comptar la possible signatura de la convocatòria també per part de batlles i regidors.

2. El document signat avui no té valor jurídic, però hi podria haver conseqüències. El text no té valor legal, no es publica al DOGC, però és una declaració política de molt pes, que prefigura l’acte legal que es farà el mes de setembre. D’entrada, no seria impugnable per part del govern espanyol ni el podria suspendre el Tribunal Constitucional. Però tant el govern de Rajoy com el TC podrien considerar que es tracta d’una acció que forma part del desplegament de la declaració d’inici del procés d’independència aprovada el 9 de novembre del 2015 pel Parlament de Catalunya i que fou immediatament recorreguda i suspesa per part del Tribunal Constitucional. Un tribunal que ha arribat a iniciar un procés contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres independentistes de la mesa per haver permès un debat parlamentari.

3. Aquest document invoca formalment i per escrit, per primera vegada, el compromís del govern de la Generalitat amb el dret d’autodeterminació de Catalunya. No es parla de dret de decidir ni del dret dels catalans a votar o a decidir el seu futur. S’hi diu concretament: ‘El Govern de Catalunya reitera, en el seu conjunt, el seu compromís amb la celebració del referèndum que ha d’esdevenir l’exercici pràctic d’un dret inalienable: el dret a l’autodeterminació’. Això té una gran rellevància des d’un punt de vista internacional i en termes de reconeixement. Perquè la comunitat internacional exigia al govern català que aclarís si el procés sobiranista consistia a exercir el dret d’autodeterminació o no, perquè és aquest dret el que és regulat per les Nacions Unides. I el valor legal internacional del referèndum canvia si s’invoca aquest dret o no. Invocar-lo formalment com ha fet avui el govern català és un pas molt transcendental de cara a la comunitat internacional.