10.09.2016 - 10:55
La batllessa de Barcelona, Ada Colau, reclama d’atendre el clam que s’expressi dema a la diada l’Onze de Setembre i considera que la dreta espanyola està ‘incapacitada’ per fer-ho. En un article publicat al diari El País, Colau creu que el que cal ara és ampliar el reconeixement i garantia dels drets civils i socials, incloent també el dret de decidir del poble català, perquè pugui decidir lliurement quina ha de ser la seva relació amb Espanya, sigui federal, confederal o d’independència. I això, passa per ampliar la capacitat de decisió de la ciutadania davant d’aquells que defensen una lectura immobilista i restrictiva del text constitucional. I és que ha subratllat que una part molt important de la població catalana i del conjunt de l’Estat ja no se sent representada en el pacte constitucional de 1978, perquè ‘el país ha canviat’.
Colau ha pronosticat que el nombre de manifestants serà suficient com perquè el govern els hagi d’escoltar. ‘No es cansin en comptar-los, seran molts. Potser siguin més o potser menys que en els últims quatre anys. En qualsevol cas, tornaran a ser un nombre suficient com perquè qualsevol govern amb vocació d’escoltar la ciutadania els tingui en compte’, ha argumentat. La batllessa nega que Espanya sigui ‘irreformable’, un ‘mantra’ alimentat, ha dit, per l’immobilisme crònic de Rajoy. Al seu parer, qui s’ha demostrat realment irreformable és el PP.
En un article sota el títol ‘La Diada i el dia després’, Colau ha pronosticat que milers de catalans es manifestaran diumenge per expressar la seva voluntat de decidir lliurement el seu futur i el seu desig d’independència davant d’un estat que ignora els seus drets i llibertats nacionals. Ha augurat també que la resposta del president en funcions, Mariano Rajoy, no serà una altra que ‘lloances a la seva indestructible unitat d’Espanya i fermesa per fer front al desafiament secessionista’.
Colau s’ha queixat que ‘l’immobilisme crònic’ de Rajoy hagi alimentat la tesi que ‘Espanya és irreformable’ entre alguns sectors de l’independentisme, extrem que ella ha negat, trobant-lo fins i tot reaccionari. ‘Qui pot negar a una comunitat política la capacitat i el dret a ser transformada i millorada mitjançant l’exercici de la democràcia i la participació ciutadana?’, ha preguntat.
Qui s’ha demostrat irreformable, ha dit, és la dreta espanyola, que en 150 anys ha estat incapaç de desprendre’s de la seva visió centralista, homogeneïtzadora i passada de moda d’Espanya. Com a exemple, ha citat les amenaces de Rajoy a les institucions catalanes amb mesures penals. Quan ho fa, ha dit, no està insultant només els representants del poble català, sinó el conjunt de l’Espanya democràtica.
‘És urgent una modernització del model territorial que aposti decididament pel reconeixement de la plurinacionalitat i del dret a dret de decidir’, ha reclamat, i ha avisat que quan els carrers catalans recuperin la normalitat, la qüestió territorial seguirà allà mateix. ‘Les eleccions basques i gallegues tornaran a recordar que l’Espanya uniforme de Rajoy és només una construcció mental’. I ha afegit: ‘Espanya és ja un estat plurinacional de fet, ara necessita ser-ho també de dret’.
En aquest escenari, ha afegit que la judicialització del conflicte no només constitueix la pitjor sortida possible, sinó que porta aparellada una conseqüència encara més tenebrosa, com és la politització de la justícia, en convertir els tribunals en una tercera cambra sense control ciutadà.
