Colau replica un llibre sobre ella en què critica Iglesias i Podem

La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha penjat un escrit a la seva pàgina de Facebook per negar que tingui mala relació amb el secretari general de Podem, Pablo Iglesias. Ahir es va saber que el llibre ‘Ada, la rebel·lió democràtica’ (Ara Llibres), del periodista Joan Serra, recull unes declaracions seves crítiques amb Podem i amb Pablo Iglesias, a qui retreu el seu ‘estil arrogant’.

Ho diu així: ‘Hi ha un cert estil d’en Pablo Iglesias i del nucli impulsor de Podem amb el qual no connectem. Em fan sentir més catalana que mai, sempre ho dic. És una diferència d’estil, que és personal i política, i no saps on acaba una cosa i on comença l’altra. Barcelona en Comú no és Podem. No ho ha sigut mai.’ I afegeix que aquesta diferència d’estil es concreta ‘potser en l’arrogància, en la forma d’expressar-se’.

Us oferim a continuació –traduït de l’espanyol– el text sencer de l’escrit de Colau a Facebook:

«Avui m’he llevat amb una suposada polèmica sobre la meva relació amb Pablo Iglesias i amb Podem. És una polèmica que no he cercat i em preocupa l’oportunisme de qui treu unes frases de context i fins i tot les destaca a la portada. Res més lluny de la meva intenció afegir pressió a companys que ja en reben prou en aquest moment.

Vull explicar-me: tot i haver tingut (com és lògic) alguns frecs i tensions en el passat, perquè la confiança es construeix amb temps i treballant, i malgrat que tenim diferents maneres d’expressar-nos, admiro la valentia de Pablo, d’Íñigo i de tots i totes les companyes de Podem. La nostra relació personal es va fer més estreta durant la campanya estatal, és a dir, després de les converses amb l’autor del llibre que ha donat peu a la polèmica, i avui pot definir-se de relació de respecte i lleialtat mútua. Però, més enllà d’això, el fet important és que Podem, Barcelona en Comú i En Comú Podem són eines de transformació, fenòmens necessaris i extraordinaris d’apoderament de la ciutadania, i especialment la més empobrida i la que ho passa més malament. Tenim molt en comú –anhels, conviccions, trajectòries– i som aliats en el procés de canvi que vivim, pesi a qui pesi.»