Colau fia la seva reelecció al suport dels partits del 155

La nit del 26 de maig, Ada Colau compareixia davant els mitjans de comunicació amb els ulls plorosos, reconeixia la seva derrota i felicitava Ernest Maragall com a nou batlle de Barcelona. D’aquí a una setmana, en canvi, Ada Colau serà reelegida batllessa de Barcelona si no hi ha cap sorpresa de darrera hora. Un gir inesperat de la situació, propiciat per Miquel Iceta, ha fet que la candidata de Barcelona En Comú hagi recuperat les esperances de continuar com a batllessa. Però ho farà amb el suport dels partits que van avalar l’aplicació del 155 i de la dreta espanyolista, teòricament als antípodes del seu pensament.

Maragall va superar Colau per quatre mil vots a les eleccions i ERC va empatar a deu escons amb Barcelona en Comú. Un resultat massa ajustat que ha impedit de posar en marxa una operació d’estat per a frenar l’independentisme, que només sumava els deu d’ERC i els cinc de Junts per Catalunya, lluny de la majoria absoluta del consistori. Iceta va veure la jugada de seguida, va acusar Maragall d’haver-se precipitat i va oferir a Colau els vots del PSC per a impedir un govern independentista a Barcelona. Darrere, va saltar Manuel Valls oferint els seus tres regidors, dels sis que havia tret Ciutadans. Els comptes quadraven, les idees, teòricament, no. De les llàgrimes es va passar als somriures per sota el nas. Malgrat l’inici de la maniobra, Maragall va continuar negociant per mirar de formar una majoria amb els comuns, que a priori semblava la més viable. Fins i tot, va prescindir de Junts per Catalunya per provar de sumar amb els comuns, als quals va oferir un pacte per a repartir-se l’ajuntament al 50% i un lloc preeminent a Colau de vice-batllessa. Però no n’hi va haver prou.

Ahir a la nit, Barcelona en Comú anunciava que Colau es presentaria a la reelecció per fer un govern d’esquerres amb ERC i PSC. Una coalició impossible, perquè el PSC ja havia dit que no pactaria amb els republicans. El seu candidat, Jaume Collboni, ni tan sols s’ha volgut reunir amb Maragall, perquè com va dir Iceta, l’objectiu dels socialistes és evitar que hi hagi un batlle independentista a Barcelona. Un objectiu compartit amb Manuel Valls i que Ciutadans dissimula dient que el batlle ha de ser Collboni. Encara que Barcelona en Comú insisteix en la retòrica d’un govern d’esquerres, el pacte amb els partits del 155 ja està fet, concretament amb el PSC, amb qui els comuns es repartiran la Diputació de Barcelona. A més, és un pacte que va més enllà de la capital catalana i es repetirà a Sabadell, on PSC i els comuns també han barrat el pas a un batlle independentista, i probablement a Tarragona, en aquest cas per apuntalar el socialista Fèlix Ballesteros. Caldrà veure si d’aquí a dissabte vinent, dia en què es constitueixen els nous ajuntaments, n’apareixen més.

La possibilitat que Colau repeteixi a la batllia ha generat una onada de suport entre l’establishment català i espanyol gairebé unànime, tot i ser una formació d’esquerra radical, gairebé antisistema, sortida del 15-M. Colau va emergir com a líder de la PAH i el seu programa de govern és clarament social. Si es consuma el pacte amb el PSC i la dreta espanyolista, no el podrà aplicar pas, tret que ERC i Junts per Catalunya es prestin a ajudar-la. Cal recordar que, fa quatre anys, va rebre els vots dels republicans sense res a canvi. La tensió actual fa difícil que es repeteixi un gest així, però falta una setmana i poden passar coses. De moment, Colau ja té la batllia.

A hores d’ara, és una incògnita saber quina repercussió tindrà dins de Barcelona en Comú aquesta decisió. Teòricament, l’han avalada les bases, però dirigents com Jaume Asens, Gala Pin i Gerardo Pisarello s’hi havien mostrat contraris. També afectarà les relacions amb l’independentisme, sobretot amb ERC, amb qui havia festejat. Però si es consuma el pacte, Colau haurà perdut la seva tradicional equidistància, perquè haurà estat investida pels partits del bloc del 155.