El preu a pagar per la coherència de Junts

Fins ara només ho deien de portes endins, però després dels intents frustrats d’investir Pere Aragonès, ja ha passat a ser una possibilitat que admeten públicament: si no arriben a cap acord de legislatura que considerin prou sòlid, Junts podria investir Pere Aragonès i no entrar al govern. La presidenta del parlament, Laura Borràs, ho constatava ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio, i dos dies abans el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ho havia declarat en una altra entrevista a La Vanguardia. Borràs diu que ara mateix són més lluny que no pas a prop d’entrar al govern. Hi ha una màxima que repeteixen una vegada i una altra: no volen que es reprodueixin les turbulències entre els socis de govern que van marcar la legislatura anterior. Però això requeriria, a parer seu, tancar un acord de govern molt detallat –preveient possibles situacions– que, vistes les discrepàncies entre ERC i JxCat, sembla difícil. Fins ara no han acordat l’estructura de l’executiu ni el repartiment de carteres, ERC no està disposada a supeditar la seva acció al congrés espanyol a allò que acordin, com reclama Junts, i dins de Junts persisteix el malestar intern pel fet que Esquerra va prioritzar un acord amb la CUP que pretenen mantenir malgrat que topi en alguns punts amb Junts.

“Hi ha algú a ERC que vol un acord amb els comuns i la CUP. Si volen això, que ens ho diguin. Nosaltres els votarem”, declarava Sànchez. Els màxims dirigents de Junts han començat a sembrar el terreny. De manera menys precisa, havia llançat el primer globus sonda Puigdemont en una entrevista al Punt Avui el dia que es constituïa el parlament: “No es pot donar per fet encara que ens entendrem per fer govern”, va dir. Junts prepara els seus per a aquesta hipòtesi mentre insisteix, una vegada i una altra, que no especularan amb la repetició d’eleccions. És a dir, que estan disposats a investir Aragonès encara que no entrin en el seu executiu.

Es pot governar amb 33 diputats? No hi ha precedents d’un govern sustentat en tan pocs escons, malgrat que Ernest Maragall apuntava en una altra entrevista a RTVE que ERC hauria d’estar disposada a fer-ho. Però tothom és conscient de les dificultats de gestió parlamentària que implicaria per als republicans gestionar un govern tan lluny de la majoria absoluta, encara que arribessin a tancar un acord amb la CUP i els comuns que ara mateix és fora de tota negociació. Per això la possibilitat de JxCat també es pot interpretar com una amenaça enmig de les converses amb ERC, però això no obsta que al mateix temps l’alternativa de no ser a l’executiu hagi passat a ser plausible i, si no és viable l’acord que cerquen amb ERC, desitjable per a alguns.

Una mateixa filosofia lliga aquest fil argumental amb el relleu d’Aurora Madaula per Jaume Alonso-Cuevillas a la mesa del parlament. En aquest afer, els pesos pesants de Junts s’han mostrat decidits a preservar la coherència del seu discurs per damunt de tot. I això feia impossible de mantenir Alonso-Cuevillas com a secretari segon de la mesa després d’haver posat en qüestió en l’entrevista a VilaWeb l’estratègia que Borràs intenta imprimir a la seva presidència del parlament, en defensa dels drets dels diputats i de la sobirania de la cambra per damunt de tot i en contraposició a la legislatura de Roger Torrent. D’alguna manera, quan Alonso-Cuevillas exposava la seva concepció de la confrontació intel·ligent, subscrivia les tesis de Torrent i d’ERC de constatar el simbolisme de les resolucions parlamentàries i això posava en qüestió Borràs, des de les pròpies files. Per això la presidenta del parlament, que havia demanat a Alonso-Cuevillas que l’acompanyés a la mesa, va tancar una substitució ràpida i fulminant al més alt nivell amb Sànchez i Puigdemont, i els diputats de Junts en van ser informats poc abans que el partit ho fes públic als mitjans de comunicació.

Aquest mateix propòsit de preservar la coherència per damunt de tot plana ara en la hipòtesi de restar fora del govern. Seria un intent d’erigir la defensa de la seva estratègia independentista des de l’oposició en contraposició a la que executaria ERC des de la Generalitat, amb l’objectiu d’aconseguir l’hegemonia ara perduda en unes pròximes eleccions catalanes, havent posat a prova aquesta coherència des del fred de l’oposició. I això, malgrat els sectors partidaris de mantenir-se al govern, i malgrat les dificultats que tindria per a JxCat el fet d’afrontar el pròxim cicle electoral sense l’altaveu mediàtic, la presència institucional i els recursos que implica governar. És una línia que no dista gaire de la que ja va portar la formació a trencar definitivament amb el PDECat, malgrat el risc de presentar-se al 14-F sense els drets electorals.

Però la política sempre té arestes i és sacsejada per fets imprevisibles. I si l’amenaça de no formar part de l’executiu pot permetre a JxCat d’apujar el preu de les negociacions amb ERC, ara els republicans es guarden la carta de la votació de Madaula, una vegada els comuns han anunciat que presentarien el seu candidat per a ocupar el lloc, Lucas Ferro. Perquè la substitució haurà de votar-se al ple, i fins ara Esquerra no n’ha garantit el suport. Ha guardat silenci mentre fonts de JxCat asseguren que l’acord tancat per la mesa amb ERC i la CUP incloïa el compromís que cada grup pogués rellevar els seus membres en casos d’inhabilitació o qüestions personals sobrevingudes. Com que no hi ha plens ordinaris mentre no hi hagi investidura, el relleu de Madaula haurà d’esperar al ple d’investidura o, segons fonts de Junts, a un ple extraordinari previ. I arribats a aquest punt, ERC també li pot elevar el preu de les negociacions, perquè depèn d’ERC, finalment, l’execució d’aquesta coherència discursiva que Junts sembla voler forjar-se a llarg termini. Almenys, en aquest cas, pel que fa a l’afer Alonso-Cuevillas.