07.04.2025 - 09:18
|
Actualització: 07.04.2025 - 11:59
A final del 2014, en plena ebullició del procés d’independència, el govern espanyol de Mariano Rajoy va activar la guerra bruta per trobar informació comprometedora dels dirigents independentistes. Entre les figures centrals d’aquesta ofensiva hi havia l’ex-comissari policia espanyola José Manuel Villarejo, que sostenia que l’independentisme amagava milions d’euros a Andorra amb la intenció de finançar una futura república. Aquella teoria, sense fonament, va convèncer el govern de Rajoy fins al punt que autoritzà una operació il·legal –l’anomenada branca andorrana de l’operació Catalunya–, que tenia per objectiu el sistema financer andorrà i, concretament, els comptes suposadament vinculats al moviment independentista.
A partir del 2012, Villarejo i més individus de les clavegueres de l’estat actuaven a Andorra. Havien reclutat fonts en l’àmbit bancari i polític i també van recórrer a l’extorsió per obtenir informació comprometedora. D’aquesta manera van aconseguir la captura de pantalla –més tard publicada pel diari El Mundo– d’un compte de la família Pujol a la Banca Privada d’Andorra (BPA). Això va fer que l’ex-president admetés que tenia diners a Andorra.
Tanmateix, la confessió de Pujol no va aturar les clavegueres, que encara van anar més enllà i van fer maniobres per rebentar la BPA. Segons uns correus confidencials obtinguts per El món a RAC-1, Rajoy va pactar amb el cap de govern andorrà, Antoni Martí, una operació per a fer caure el banc, que tenia una filial a l’estat espanyol: el Banco de Madrid. La BPA es va considerar la baula feble del sistema financer andorrà perquè no era propietat de cap de les grans famílies.
Les clavegueres creien que, a part de Pujol, més dirigents independentistes tenien diners en comptes del banc. A diferència d’algunes altres actuacions de l’operació Catalunya, la branca andorrana no la va orquestrar el Ministeri d’Interior, sinó el Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI), que es va encarregar d’implicar-hi les autoritats nord-americanes i intoxicar-les.
Quatre dies abans de la intervenció de la BPA, el 6 de març de 2015, Villarejo va rebre un correu molt explícit d’un agent del CNI: “Tant els teus caps com els meus només segueixen les ordres del PG [inicials de “president del govern”, és a dir, Mariano Rajoy]. Quan va tornar del viatge al país veí, al gener, ja no tenia dubtes sobre els plans que li havia plantejat el seu homòleg l’estiu anterior. Li va confirmar que la informació que tenia la BPA podia posar en perill l’equilibri institucional de totes dues nacions.”
Entre el 2014 i el 2015, Rajoy i Martí van tenir tres reunions. Una a Madrid, una a Galícia i una altra a Andorra, que van servir per a tancar els serrells de l’operació. El correu detallava que l’estat espanyol havia arrossegat els EUA en la maniobra: “Al final, tot s’ha precipitat per una empenta de molt amunt i per les relacions de R1 [àlies de Félix Sanz Roldán, aleshores director del CNI] amb els alts càrrecs dels serveis d’intel·ligència aliats. Gràcies a això, el secretari del Tresor dels EUA va demanar al FinCEN que actués, a condició de rebre abans l’alerta que nosaltres li vam enviar a través del nostre col·laborador BS [el comandant de la Guàrdia Civil Basilio Sánchez Portillo].”
L’estratègia era fer arribar als EUA un informe que presentés la BPA i el Banco de Madrid com a centres d’emblanquiment de capitals provinents de Veneçuela, del càrtel de Sinaloa, de la màfia xinesa i d’oligarques russos. Amb aquestes cartes, el FinCEN no va tardar a emetre una alerta, de manera que el govern espanyol i l’andorrà tenien la cobertura necessària per a intervenir el banc amb aparença de legalitat.
El món a RAC-1 ha tingut accés a un document intern que prova que el CNI va ordenar al SEPBLAC –el servei espanyol contra l’emblanquiment de capitals– de redactar un informe amb aquestes acusacions i enviar-lo al FinCEN, que va emetre la nota d’alerta el 10 de març de 2015. De manera gairebé instantània, els governs de Rajoy i Martí van intervenir i liquidar la BPA i la seva filial. Fins ara, el cas BPA ha tingut unes quantes implicacions judicials, però no s’ha demostrat cap de les acusacions.
Sis dies després de la intervenció, Villarejo va rebre un altre correu del CNI. El missatge deia: “Et demanem que tornis a parlar amb el teu amic MB [Mark Barry, agent de l’FBI] perquè es posi en contacte amb els seus coneguts al Tresor i aconsegueixi que el FinCEN emeti una nova alerta per reforçar la del dia 10 i assegurar-nos que els del banc andorrà no s’aixequin. Si ho aconsegueixes, R1 es quedarà més tranquil i no haurà de demanar més favors als nostres col·legues americans.”
Segons El món a RAC-1, Villarejo no va fer la gestió perquè no hi estava d’acord. A parer seu, calia actuar també contra Andbank. En una nota del 7 de març, ho va deixar escrit: “L’anàlisi de dades obtingudes de fonts fiables no descarta que algunes altres entitats andorranes, a més de la BPA, tinguin vincles amb sectors independentistes. Si es continua assenyalant només la BPA, les gestions perdran eficàcia. L’objectiu real ha de ser el desmantellament de l’independentisme, no pas amagar activitats d’altri.”
En el mateix document, l’ex-comissari ja anticipava el relat que justificava la intervenció: “Si l’acció es fa aviat, caldrà justificar-la amb l’alerta del FinCEN i fer veure que s’hi poden trobar proves d’emblanquiment. […] Una vegada decapitada l’entitat, amb la destitució o l’empresonament dels seus responsables –el conseller delegat, Joan Pau Miquel, va ser empresonat 22 mesos–, els governs espanyol i andorrà tindran prou temps per a redactar informes que complementin l’alerta del FinCEN i donar més versemblança als motius de la intervenció.”
Uns quants dies més tard, el 21 de març de 2015, assegurava que havia començat a esborrar proves per no deixar rastre de la implicació espanyola en el cas BPA. “Tal com ho va ordenar la superioritat, s’ha lliurat tota la documentació i, llevat dels arxius de presidència del govern i del CNI, no hauria de quedar rastre de l’operació. S’han eliminat tant les ordres de trasllat de funcionaris com els pagaments amb fons reservats fets a fonts andorranes i catalanes”, va escriure.
