14.03.2025 - 21:40
|
Actualització: 14.03.2025 - 21:43
Si fa un temps la febre era amb el pàdel, ara, sens dubte, és amb els clubs socials de córrer. Els social run clubs, que en diuen alguns. El nom no té cap pèrdua i l’objectiu és clar: unir gent que li agradi córrer, fomentar l’activitat física i oferir una experiència social agradable.
Aquests espais s’han consolidat amb força a les grans ciutats, com Barcelona, on alguns dels participants que demà faran la Marató els han aprofitat per defugir dels entrenaments de sèries i les tirades llargues. A Girona, la gent de Projecte Traça en són els mestres. I en ciutats més petites, com Torelló (Osona), un grup d’amics amb el nom de Pàjarus també han estat capdavanters a l’hora d’oferir una alternativa esportiva molt atractiva. Totes dues opcions són completament altruistes i només pensen a oferir una experiència esportiva única.
Persones de totes les edats, esportistes experimentats, d’altres que es calcen unes vambes per primera vegada… En els clubs socials de córrer, al cap i a la fi, córrer és l’excusa de tot plegat. “L’únic objectiu és que a la gent li agradi córrer, que vegi que és una cosa divertida. No ho fem per perdre pes, entrenar o canalitzar les males energies”, explica Ot Dòniga, un dels membres fundadors de Projecte Traça.
La filosofia de Pàjarus és semblant. “Pàjarus és diferent dels clubs socials de córrer que hi ha. Nosaltres fem coses per a promocionar l’esport local. Hem creat curses i hem fet diferents coses. Amb els amics vam dir: com pot ser que a Torelló i a Osona estiguem encallats i s’hagi de pagar una quota per anar a córrer? Després de parlar-ne, vam decidir de fer-ho cada setmana”, explica Marc Camprubí, un dels fundadors del club. La idea va néixer l’any 2021 i d’aleshores ençà ha guanyat molta popularitat.
Projecte Traça: “Ve gent ben parida”
El Projecte Traça va néixer fa uns dos anys. Dòniga i el seu amic Miquel Cirera treballaven amb una marca de roba. A l’empresa li interessava fer sortides per crear comunitat i fer conèixer els productes. “I cada dilluns, a les set, quedàvem a la botiga amb una cafeteria ben parida, fèiem cafès i sortíem a córrer”, diu Dòniga.
El primer dia, hi van anar unes cinc persones. El segon i el tercer, ja n’hi havia més. I el quart, ja eren vint-i-cinc. I uns dies després, cinquanta o setanta. La gent s’hi interessava i van decidir d’impulsar-ho al marge de la marca de roba. “Hem estat força constants amb l’excusa que ens volíem veure. Ve gent ben parida”, explica Dòniga. Treballadors, estudiants, personal sanitari i “algun intel·lectual”. Però sobretot, amics dels amics. El boca-orella és clau en aquests casos.
El grup surt cada dilluns i Dòniga és l’encarregat de guiar-lo i d’elegir la ruta. “La reflexió sempre és la mateixa. Uns vuit quilòmetres, cinquanta minuts. El cap de setmana, hi ha gent que s’ha destrossat fent curses o entrenant. O que ha anat de festa i tenen el fetge convalescent”, fa broma. La ruta és diferent cada dia, passen per terreny muntanyós i sempre prova de descobrir corriols nous. També té clar que el grup ha d’anar junt tota l’estona. “No ens separem, però tampoc no s’espera ningú. Intento anar marcant un ritme davant. Parem en dos o tres llocs, respirem i ens reagrupem”, diu.
Projecte Traça ha tingut, puntualment, el suport d’algunes marques. Una companyia de cervesa o una pizzeria de la ciutat els havien subministrat productes. Dòniga reconeix que en algun moment van sospesar de monetitzar-ho, però finalment van pensar que no seria una bona idea, perquè perdria l’essència que han tingut fins avui. La conclusió és que la feina ja la tenen fora del Projecte Traça i que: “Aquí no venim a fer diners, sinó a passar-nos-ho bé.”
View this post on Instagram
Pàjarus: “Nosaltres som més gamberros”
Els Pàjarus de Torelló tampoc no van néixer com un club de córrer. Un grup d’amics afeccionats a l’esport va ajuntar-se per córrer i socialitzar. I, ben aviat, s’hi va voler afegir més gent.
En el moment de començar, eren unes cinc persones. Ara a les sessions ja hi ha una trentena d’assistents. A vegades, fins i tot, setanta, com va passar a la Sant Silvestre o a la cursa que van fer amb motiu del carnaval de Terra Endins, un dels més importants del país.
A Pàjarus, el perfil dels assistents és molt local i amb una mitjana d’edat molt jove. Segons ell, als clubs socials de córrer de les grans ciutats la gent sovint es mou per les aparences. “Nosaltres diem que som més gamberros. Que vingui tothom, ens és igual”, destaca. Fa un mes, també van impulsar les Pàjares, el primer club de córrer pensat exclusivament per a dones. “Una quedada on els ritmes s’adapten a totes i l’objectiu principal és compartir quilòmetres i bona energia”, deien.
Pàjarus és cent per cent altruista. De fet, no estan constituïts ni com a entitat. Enguany, han tingut la sort que algunes marques de roba i alimentació els han donat suport en algunes de les activitats que organitzaven, però Camprubí deixa clar que en cap moment hi ha cap afany econòmic darrere.
View this post on Instagram
Un bon cafè o una cervesa per a acabar-ho d’adobar
Aneu ben equivocats si us penseu que aquesta colla només s’agrupa per córrer. Les rutes també les acompanyen amb un bon cafè o una cervesa. “Sempre proposem quedar-nos a fer una birra. Això agrada, i és una cosa que veiem que els reté molt. Vénen amb l’excusa. I n’hi ha molts que vénen a córrer en comunitat perquè a l’hivern potser no hi anirien tots sol”, explica Camprubí.
I, ep, l’esport no és l’única qüestió que fa disparar les pulsacions. “A l’estiu, hi ha molta gent que ve al que ve”, diu Dòniga. Vaja, que per alguns córrer té un paper secundari. “Una discoteca és una terra hostil, un camp de batalla. A Traça, acabes coneixent la persona. Fent esport, veus realment com és la persona”, afegeix. A Pàjarus, una parella es va conèixer fent quilòmetres, suant i sofrint de valent a les pujades. Una connexió que sovint va per bon camí i acaba reeixint.
