13.05.2017 - 22:00
|
Actualització: 14.05.2017 - 20:00
Club Editor ha anunciat que recupera els contes complets de Víctor Català (Caterina Albert). Al llarg del 2018 i 2019 sortiran en tres volums organitzats per èpoques, de la més recent a la més llunyana: els contes de postguerra (Jubileu, Vida mòlta), els de la Belle Époque (Contrallums, La Mare Balena) i els de començament de segle (Drames rurals, Ombrívoles, Caires vius). Dins d’aquest conjunt, sortirà també una nova edició, per primera vegada completa, de les proses Mosaic. Impressions literàries sobre temes domèstics, a cura d’Irene Muñoz.
I per inaugurar aquesta recuperació, la col·lecció ‘Club Editor Jove’ acull De foc i de sang, una antologia de nou contes, que recorre tota l’obra narrativa de Caterina Albert i que és una mena de pòrtic del que serà l’edició completa dels contes. Aquesta antologia és a cura de Lluïsa Julià. El volum, adreçat als joves i a tots els lectors, però amb la voluntat també que arribi als instituts, continua posant a l’abast l’obra de Caterina Albert, des d’una mirada nova, lluny de prejudicis d’èpoques anteriors, una comesa que Club Editor va començar amb la publicació, l’any 2015, de la novel·la Un film (3.000 metres), i que va ser una de les sorpreses d’aquell Sant Jordi.
La curadora de De foc i de sang, Lluïsa Julià, ens parla del volum, de la tria i de la literatura de Víctor Català (Caterina Albert):
«Hi ha una pregunta recorrent que hauríem de ser capaços de respondre: Per què ens són més conegudes les obres d’autors com Flannery O’Connor, Carson McCullers o, anant més a la literatura actual, Paul Auster o Alice Munro que noms de la narrativa catalana del segle XX? O, per què ens calen commemoracions per sentir a parlar dels autors i autores de la literatura catalana?
La resposta hauria d’obrir un debat ampli entorn de com es construeix l’imaginari literari català per no anar més enllà. I toca de ple el terreny editorial: a la manca d’edicions atractives, útils i a l’abast de les noves generacions de lectors. Per això és tan bona notícia (gairebé val per un repicar de campanes!) que una editorial com Club Editor, amb Maria Bohigas al capdavant, s’espolsi els prejudicis i reprengui la idea, fa dècades abandonada, de fer edicions de butxaca dels nostres escriptors.
Com és possible que una escriptora com Albert sols fos coneguda i reconeguda per Solitud? No fa ni un parell d’anys, la nova edició d’Un film (3.000 metres) va posar en solfa l’altra gran novel·la de Víctor Català. Ara amb l’antologia de relats De foc i de sang ens podem acostar, peus nus, a la seva narrativa.
A De foc i de sang el lector hi trobarà una selecció de nou contes de tota l’obra narrativa de Víctor Català encapçalada pel monòleg central de La infanticida. S’hi fa un recorregut des del 1898 fins al 1951: mig segle de literatura de primer ordre. L’escriptora mostra la capacitat narrativa davant una realitat canviant. Hi respon, s’hi posiciona.
De foc i de sang és, doncs, la primera antologia que dóna veu a tota l’obra i en permet observar l’evolució. Albert interroga, reflexiona, plasma. Afronta sense contemplacions la violència que presideix les relacions humanes, n’analitza els comportaments, les reaccions… I ho fa en les seves formes més universals. A aquest criteri obeeix la tria que he fet. Els relats contemplen des del desig inarticulat a la mort atzarosa o violenta, la crueltat, la violència de gènere, la bogeria davant la incapacitat d’afrontar la realitat i l’alienació, el ‘bullying’ entre nois, la venjança, la vellesa o la descripció de l’ésser asocial, antisistema que en diem en llenguatge actual.
A De foc i de sang es troba una mostra de la gran narradora que és Víctor Català. Acostuma a mantenir-se impassible davant la realitat afrosa que deixa l’individu a la intempèrie. I aquí s’obre tot un camí cap a la reflexió.
Si els temes són d’una rabiosa actualitat, parlar de la seva tècnica i de la riquesa del llenguatge (un bosc per perdre-s’hi!) és gairebé una obvietat. Com recordava Julio Cortázar en comparar el narrador amb un boxador astut, Víctor Català guanya el seu lector des de la primera ratlla i el tomba per ‘snockout’. (Prou conflictes li va suposar aquesta postura en vida!) La selecció de l’antologia també permet llegir altres tipus de formes narratives més extenses fins a la nouvelle, i observar altres tècniques, com la ironia. Sobre aquests i altres aspectes en parlo en el postfaci.
De foc i de sang es completa amb un recull de textos teòrics de l’autora: pròlegs i fragments autobiogràfics del llibre Mosaic, i un fragment d’entrevista a Tomàs Garcés. Tots ells ajuden a conèixer l’univers personal i poderós de l’autora.»
