Closcadelletra XXX: Vitralls d’argiles

Ni el plany ni la protesta, ni menys la circumstància. Només sobre el tall esmolat del ganivet –la veritat–, abocar-se a l’abisme. I cantar, abans de caure-hi.

Terrissa en estat inacabable de germinació a gratcient i a gavadals; terrissa que creix en un assemblatge imperfecte de parts infinites; terrissa que arega de faiçó pulquèrrima el cos del sentidor perquè cerqui d’una nova manera l’essencial; terrissa encimbellada de signes de les nutricions més ordinàries, de les digestions i les excrecions; terrissa feta un estol amorosívol d’esquers amarats d’imatges seductores testimonis dels regnes vegetal i animal, humanal, terral i celestial; terrissa matricial, orgànica, materiera, presència física dels cicles metabòlics; terrissa que grumeja tots els ingredients d’atraccions abscondides entre els plecs interiors del pensament; terrissa teixida d’aparicions, de camuflatges, d’enfonyaments, de fugides, de mimetismes, de miratges, de totes les tècniques de la supervivència; terrissa per metjar-se un mateix en la contemplació de prodigis mai vists que enlairen i euforitzen amb la lliçó més sàvia; terrissa que es capbussa en invencions esbalaïdores que fan ull quan ensopeguen amb la mirada; terrissa cruiada d’esvorancs que formen l’escala invisible per créixer cap a dalt i cap endins; terrissa moguda per la plasticitat del marterracel que ens incita a bregar fort per atènyer el cos de les coses.

Argila lletrera i llavorera que ha esclatat, politàctil, calidoscopitzant, multiplicació dels vaivens en el temps i en l’espai, un puzle sensitiu en què les peces reunides fan aparèixer els temes pintats i el pintor en persona. Però el trencaclosques està abocat a l’inacabament i a la veritat impossible. Moments significants teixits plegats per construir una força. Rosebuds amagats arreu arreu. Tot el trencaclosques és una reflexió, en ambdós sentits del terme, sobre l’art: és possible canviar el curs del món? D’una vida? Com conciliar particularitats locals i universalitat? Com funcionen les seves relacions amb el passat, el present i el futur? Per orientar-se cal com a mínim un art precís de la construcció, els efectes d’ecos, les al·lusions, les ‘mises en abyme’, les digressions, les ècfrasis, l’imitar la imitació, les descripcions, els suspensos, les ressonàncies i les notes falses. Com transmetre tot això? Els pioners han de ser humils.

[Tot seguit podeu sentir l’article de Biel Mesquida recitat per ell mateix.]