27.11.2016 - 22:00
|
Actualització: 28.11.2016 - 13:59
https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2016/11/1.jpg
Estic segur que hi veim amb la memòria. La memòria és el present.
Dins el matí de plom i de febre un raig de sol que arriba del jardí esborra els tels d’humitat. Glòria de la claror lluent per a una mirada presonera de les fosques tacades de pluja!
Vull estar prop i lluny alhora, vull estar dedins i defora al mateix temps. Com és que els indis, els japonesos, els perses, i els xinesos no han fet servir la perspectiva amb un únic punt de fugida? Eren observadors de la natura finíssims i creadors d’imatges incomparables. Però han comprès alguna cosa un ditet més fonda: la imatge en perspectiva ens exclou. Per això jo no vull deixar l’escriptura que faig, vull ser-hi, vull que tu hi entris, vull donar perspectives més àmplies.
Em recentr en mi mateix, aprofundesc les meves vehemències, pos regnes a les meves passions, recerc un escrit més fort, més punyent, més dens, un tall de gilet que acaroni els nostres nervis més que els nostres ulls, un condensat de concentració, de contemplació. Buit fet en mi mateix que escolt molt de temps, que ressent i que ves en aquest artefacte verbal indefinible, obscur, isolat, indiferent a les modes, als gusts i a les tendències, sense res per provar o per demostrar i que no transporta cap idea ni cap teoria dominant.
Un escrit al qual li basta ser i durar en el seu esser, objecte indecís, que duu un secret que irradia per tota la seva superfície i ens qüestiona.
La revelació del passat és un record del present.
No podem descobrir en les coses més que a través de la sensació que n’hem rebut. Les sensacions no estan isolades de tots els sentiments, de tots els afectes, de les nostres esperes, de les nostres impaciències, de les nostres angoixes, que eren contemporànies a aquesta sensació.
Ens passam la vida desxifrant ecos, filant ressonàncies, associant sensacions, reminiscències de temps morts, amb resurreccions.
Cream experiències d’eternitat.
Escolteu Biel Mesquida recitant el seu text:
