05.11.2017 - 22:00
Entremig del daltabaix de les notícies que m’arriben per totes bandes i que em fan mal (que cerc quan no les tenc, quan no les escolt, quan no les trob; que devor, que m’encenen, m’indignen i em fan plorera), he arribat a la clariana d’un bosquet en els moments que se situen dins la frontera de la nit.
És un confí.
Un xiulet es fa de no sé on.
Dins la brisa lleugera que neix del crepuscle.
Dins les branques antigues del boix.
Dins l’aleteig d’un teulader que s’acotxa al niu.
El xiulet aprima la llum i les ombres s’allarguen i s’ajunten molt aviat; damunt l’humus, damunt el cos, damunt els pins…
El dia torna no res.
I va ser llavors quan començà la tronadissa que venia de lluny. I dins la fosca s’alçà una olor de terra banyada d’altres contrades. I les grans ones de pedra de la Serra s’ompliren de flaixos lluminosos. I de més llamps i trons.
I d’un venteguer de crits que volien llibertat.
I les vergues de foc blanc i resplendent s’acostaren de cada vegada més. I tot el bosc tremolà.
I l’aigua de clauet.
I com un vell profeta m’envesteix una revelació.
Retir el vel de tanta misèria com ens ataca.
La llengua esdevé caliu, carbó ardent i amolla mots plens d’acció per obrir escletxes de lluita.
Dona, ofereix, explota dins la pau.
Rebel·lat, indignat, fes dins la pau.
Mou-te amb coratge i rapidesa dins la pau.
Alena resistència activa dins la pau.
Crida, desobeeix, xiscla, canta, sega dins la pau.
Imagina, somnia, pinta pancartes de llum dins la pau.
Lluita amb els altres en fraternal estreta dins la pau.
Sensibilitza d’igualtat tot quant t’envolta dins la pau.
No t’aturis d’obrir dreceres de justícia dins la pau.
La vida crida la vida, la llibertat la llibertat, el ver el ver: has de ser viu i lliure i ver tostemps dins la pau.
La força humana de l’esperit mou muntanyes, lleis, governs, desraons i injustícies, tsunamis polítics i esclavatges.
No és temps el que ens manca, sinó concentració.
Cocream un futur més humà, més ric, més lliure, desvetlat i felí d’on sorgiran coses noves i millors.
Vivim en la metamorfosi joiosa, en el combat just.
Torna a sortir el sol. L’olor potent de terra nostrada amb mil i un empelts és un presagi.
Els pioners han de ser humils, sobretot!
Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:
