Closcadelletra (XCIX): Replà de guerrer en els límits de l’extenuació

Ho vull dir de bon començament: no m’atur.

No m’atur de fer encanteris, lletanies, proliferacions, grafits, experiències de l’alè.

Delir i sofresc i faig de voyeur amb molts de tons clownescs.

Sembr felicitats dins el cap. I hi cull fracassos.

Els detalls del món com a ciència! Ai, l’art del detall!

Sé que el gust és una qualitat fonamental que estotja totes les altres qualitats. És el ‘nec plus ultra’ de la intel·ligència.

Odii el gust defectuós!

El mal gust i la bestiesa són dels autòmates!

La subversió irònica il·lumina d’una claror justa i negra els camins de les llibertats insòlites.

Tenc la passió de res sobre tot.

La percepció és una aventura sens fi.

I l’amor?

Tot està tot dit i res no hi està. El fet de dir obri el lloc de l’instant. Trec de la meva irregularitat i el meu deliri els fruits d’un saber que ni jo conec.

Me’n fot de l’eternitat: vull aquest temps que escriu, sobirà, ràpid, lent, microscòpic els petits esdeveniments encadenats i arrossegats els uns amb els altres per arribar allà. Quin allà?

Per què no veig l’esperit de discerniment gairebé enlloc?

Cerc el pensament marginal. Me’n vaig témer que la ciència canviava sempre seguit, que una descoberta en treia una altra i que l’únic estable que hi havia en el fet científic era la intenció que el sostenia.

Vull injectar biblioteques en una frase i densificar la sensació pensada fins que impregni la mielina neuronal.

Sé que la literatura, aquesta humil i noble forma de transcendència en un món desolat, aquest saber de sabers que travessa totes les savieses, pot ser engolida i desaparèixer en el no-res.

I no m’atur. No m’atur d’escriure. Vull ser un ermità, un asceta, un orfebre dels metabolismes de la llengua.

Vull fer amb els mots un himne a la veu. No m’aturaré d’assajar-ho amb tots els procediments vocals, amb totes les eines dels llenguatges, amb l’expressionera en punt dels xiuxiueigs, dels mormols, dels psalms, dels xiscles, dels silencis sonors, de la rítmica intensiva dels cinc sentits que esmolen l’audició visionària, que entreteixeixen els matisos, que sargeixen i acaronen i filen i seguen i esfilagassen aquests exercicis vocals que s’enlairen dins els territoris del contacte.

Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix: