17.09.2017 - 22:00
Record la idea d’un aforisme antic en què es deia que la pitjor ofensa per a un enemic és veure’t feliç.
Això seria, en primer lloc, una metàfora bona que em reflecteix el clima de revolució pacífica que vivim ara mateix quan uns enemics ben cruels no poden consentir que un ciutadà, més un altre ciutadà, més un altre ciutadà, i més, siguin feliços quan veuen que el seu món pot esdevenir més habitable.
Crec, també, que dins la senzillesa d’aquest pensament a favor de la felicitat, que podria ser d’un dels moralistes francesos del XVIII que ador o del polissó i savi Lichtenberg, hi ha tota una biosofia aplicable a la vida d’ara per part d’uns humans que saben que és deliciós ser viu, despertar-se a l’interior d’un mateix, menjar, acaronar, dormir, passejar, sentir, reflexionar, divertir-se, observar…
Si el lector no és refractari a la intel·ligència o al·lèrgic al plaer, descobrirà que en la lluita quotidiana per a la felicitat hi ha una de les grans tasques morals que haurien de formar part de l’ètica del nostres dies.
Passar gust i fer passar gust, aquesta alta i altra idea de Chamfort, la tenc com un dels grafits que senyoregen a les parets del meu estudi i que s’avé a la perfecció amb aquesta felicitat, aquesta energia salvadora, que hem d’intentar arrabassar a l’existència, literalment i en tots els sentits.
Com a contrapunt de l’espectacle lliberticida que ationen els enemics de les llibertats i els botxins dels esclavatges cal mantenir intacte una reserva de dolçor i de voluptuositat que amararem de sensacions plenes d’audàcies i de coratges.
Que ens sàpiguen feliços, que ens hi vegin, que ens hi sentin, aquests filisteus anorreadors és la millor arma per desarmar-los, el ressort secret que pot anihilar-los.
Els filisteus no en saben res de la fràgil legitimitat que tens després d’haver polit una metàfora i haver descobert que és molt més vasta que el món.
Escolteu el text recitat per Biel Mesquida mateix:
