Closcadelletra (LXXIX): Concentra’t en el que compta!

Ni pa. Ni brollador. Ni cadira. Ni safareig. Ni escrit. Ni sol. Ni agapant. Ni remor. Ni daltabaix. Ni llumeneret. Ni pedra. Ni lectura. Ni xiuxiueig. Ni frenesia. Ni càntic. Ni desolació. Ni subtilesa. Ni ofec. Ni vers. Ni voluptuositat. Ni desfici.

No hi ha res que m’apaivagui aquesta mollor paralitzadora que m’ataca.

Podem anar bé en un món que va tan malament?

Podem creure que l’esperança és un acte cognitiu?

Podem practicar el discerniment d’una forma sàvia per sedassar la nostra existència?

Podem, entremig de la lletania de desastres que enumera la pròpia consciència ètica, trobar una paraula que esdevingui valuosa com una declaració de principis?

Podem entendre que una roca gran pot ser un obstacle profund si la volem moure o al contrari esdevenir una ajuda preciosa si sabem escalar-la per contemplar el paisatge?

Podem des del mateix moment en què ens temem que el món va a la catàstrofe per la violència i la injustícia, crear-ne un altre encara que el fem amb els no-resos de les paraules o de la compassió?

Podem adonar-nos fondament que en la possessió d’estructures i de regles innates del llenguatge hi ha l’articulació necessària per a la creativitat lliure?

Podem cercar remeis contra una vida quotidiana ofegada per un present feixuc i per la desaparició de la confiança en el futur?

Podem dins aquest espai íntim que és un ca nostra, en una odissea domèstica, defensar aquests jardins del temps en què no estàs per ningú, en què pots desplegar les potencialitats més elementals de l’ésser (experimentar el pas dels instants, llegir, veure, conversar, meditar, badocar, aprofundir la relació amb els objectes, estimar) i redescobrir aquests plaers elementals que ens permeten guardar una foguera personal d’entusiasme?

Podem recordar que l’home que va haver de beure la cicuta era el ciutadà més útil d’Atenes perquè inventava massa preguntes i per això l’acusaren de corrompre els joves?

Podem trobar una grapada de fervor?

Escolteu el text recitat per Biel Mesquida mateix: