20.03.2017 - 02:00
|
Actualització: 20.03.2017 - 10:40
Endevinar el color lila fort de l’ull del naixement de les primeres flors de l’arbre de l’amor és un feina tudada.
I és en aquesta contemplació atenta i calma on potser he trobat un altre cop la força de la bellesa que en les condicions en què morim és d’una energia enorme.
En aquests temps de la manipulació generalitzada de la ignorància tot succés esdevé ideològic quan el podríem qualificar de sòrdid.
Sent un ‘visca la mort!’ que recorr com un virus el planeta i que pren, foc d’encenalls maligne, aquesta psiquiatrització endèmica que cau damunt les poblacions com una pluja tòxica que no s’atura mai.
No havíem imaginat la revolució cultural sagnant de Mao. No esperàvem fins a on anirien Stalin i Hitler. El terrorisme islàmic no estava previst. I els repetits actes de barbàrie dels mascles contra les dones no ens els podíem creure. I que els delinqüents desequilibrats que fan atemptats suïcides fossin legió, alabats després com a màrtirs, ens semblava un malson.
Tothom veu com els treballs són retallats, els lleures i les vacacions plens de perills i les pressions mentals quotidianes pesen com una mortalla.
La lucidesa i la calma poden ajudar a la serenitat que cerc.
Emperò per arribar-hi la drecera de faula és clara: Bellesa sigui on sigui.
Ara mateix he rellegit un text de Faulkner en què no hi ha cap narració en ordre, els punts de vista són múltiples i encavallats, el temps i la consciència clàssica han esclatat per a profit d’un present monumental i d’un temps antic remolinós. I sembla que no passa res quan amb sorpresa fascinant descobreixes la força de la bellesa literària: la història es desenrotlla sota cada mot més o menys condensada.
Et trobes dins l’encantament, dins el sortilegi, dins el paradís constant dels detalls.
Res pus.
Vet ací una de les mil i una victòries humanals de la lletra que cal viure per poder viure.
Escolteu el text recitat per Biel Mesquida mateix:
