12.02.2017 - 22:00
|
Actualització: 14.02.2017 - 09:39
Un d’aqueixos dies grisos, calms i freds, sense sol ni vent, em trobava dins un parc envaït pel bromall, com els esperits ho són per una forma de boira que torba la seva lucidesa.
I volia anar cap als litorals de l’experiència a la vegada més íntima i més col·lectiva.
Ai, mestre Ruyra, si sabéssiu la vida que m’ha donat avui un adjectiu com ‘calm’ (molt abandonat el tenia), que m’heu regalat en una frase escollida.
Vull romandre calm perquè les informacions i el renou del món em fan gisquera o coses pitjors i molt malvistes com la peguera.
Vull romandre calm perquè el meu viatge no vol tocar els miradors més visitats pels turistes de la informació que no perden calada (no sé com s’ho fan, jo em moriria), i que són una de les diverses figuracions que hi ha dins l’escena d’aquest febrer del 2017.
Vull romandre calm per poder entendre si és ver que moltes d’aquestes figuracions reclamen a crits i bels un director d’escena tirànic que els enfonsarà dins l’abisme. Sí, mestre Bernhard, les vostres cartografies humanals són molt exactes i avançades perquè m’ajuden a veure els perills entre les procel·loses tempestes del present.
Vull romandre calm per poder fruir i sofrir aquest present on moltes de coses ressonen d’una forma cridanera, especialment aquests essers humans impotents i enrabiats per la guillotina de la història.
Vull romandre calm i viure d’enyorança enrevoltat de les veus vives dins les planes de paper d’escriptors morts, que m’acompanyen per totes bandes i em protegeixen de la follia furiosa que ataca molts dels cervells més preclars d’aquesta escena on morim.
Vull romandre calm mentre veig, darrere els pins menjats per la processionària i els ametlers que ja no floreixen devorats per la Xylella, alguna cosa més forta que la destrucció dels arbres, les aigües, el cel i la terra, més forta i més insidiosa: la desfeta generalitzada del pensament, l’odi a la cultura, la intoxicació dels esperits per les forces més fosques de la bestiesa i el mal.
Vull romandre calm, dins la finesa extrema, confegint mots novells sobre temes antics dels mestres grecoromans que estim: la revolta contra el tirà i els poders absolutistes, l’acollida de l’altre, de l’estranger, els estralls i els desastres de la guerra, amb les dones com a víctimes dobles, l’odissea inacabable i la relació amb els morts.
Vull romandre calm, i un poc descosit.
Escolteu el text recitat per Biel Mesquida mateix:
