Closcadelletra (LIV): El pols del ritme

(Cant d’un Ecce puer)

Els mots són més grans que els objectes, que els paisatges, que les històries.

Aquest mot em serveix per a recrear (sí, re-crear) l’olor dels dies viscuts; aquest altre mot irradia les coloracions d’aquell temps abans de l’amor, i molt més intenses que l’amor mateix; aquesta altra paraula és serena i misteriosa com el cant de la mar dins un corn quan l’acost a l’orella; aquest altre mot és cavernós i ple de secrets innombrables que m’arriben de molt enfora i fertilitzen la meva existència.

Vull cantar els mots d’aquest horitzó vernacular i antic, els mots del terrer i del marer i del celer, que m’acompanyen des del principi i que formen la carn i la sang de la meva vida.

Vull cantar el paisatge que fa néixer paraules i que, moltes de vegades, no és pres en consideració per aquestes.

Vull cantar el renou de l’eixugaparabrisa d’un cotxe que travessa un bosc on plou, la mollor lleugera de la humitat en suspensió damunt uns solcs llaurats de fresc, el degoteig lent de la rosada en les espines d’un ginebró, el gris cotonós dels estats d’infantesa.

Vull cantar les paraules que m’infonen una altra percepció del temps: el temps de llegir, el temps de parlar, el temps de pensar, el temps d’estimar.

Vull cantar els mots clarobscurs que surten de les cases antigues, amb parets descloscades i líquens a les canals, que han sentit de tot i molt: cases a prop d’un pinar on creix l’humus nutrici; cases que s’acorden amb les estacions en aquell cicle de gemmes (d’ulls, deim a Mallorca. Els ulls dels arbres, els borrons), de branques verdes, de flors bellíssimes, de fruits esponerosos, de fulles engroguides, de branques nues; cases on al vespre se sent el sebel·lí que xiula i a la nit l’òliba que canta i el renou del silenci.

Vull cantar les paraules fetes de policromies i brodades d’elixirs de subtilitat, i, també, els mots descarnats, precaris, que ja quasi no diuen res a ningú.

Vull cantar les paraules que cullen el temps com un fruit memorable.

Vull cantar els mots amarats de l’energia de viure i els mots que ens ajuden a viure, ai las!

Vull cantar les paraules que són el màxim de la intel·ligència: les paraules de la bondat.

Escolteu Biel Mesquida recitant el seu text: