03.06.2018 - 22:00
Això no és un títol.
És un carrer amb una escola d’infants amb nom de lluna a la dreta, i una clínica petita amb nom de Picasso a l’esquerra, amb un tram que pega a un parc amb pins d’ombra i bancs on els enamorats es besen i les tetes fan punt mentre tenen cura dels nins que juguen, amb cases i cotxes aparcats a les voreres.
Això hauria de ser el carrer de cada dia, el carrer de cada instant.
Quan algú em demana ‘on vas’, m’agradaria poder contestar que vaig al carrer del pensament.
Quan algú em demana d’on venc m’agradaria respondre que torn del carrer del pensament.
I entre anades i vengudes, amb els ulls ben badats i els sentits ben desperts, amb el respirar que alimenta l’inspirar; poder sedassar la vida amb la lentitud del mestre del temps per treure’n el polsim d’or d’una saviesa humil que ens faci una mica més humans, més carn pastada d’esperit.
Pens la música, el pensament de tots els pensaments, fins i tot d’aquells que es mostien en el moment de néixer.
I la remor de la mar i la llum del vent són música. I més encara certes castes de silenci sense expectació i sense buit, sense accés i sense sortida, sense alè en el cor del temps.
Cerc el pensament l’acte del qual és vida.
Tenc els dits plens d’ulls i veig els laberints del tacte com un exercici de construcció contínua del sentit.
Tenc les neurones abeurades d’informació que m’aboca a l’analfabetisme d’un camp de paranys anorreadors.
Tenc la lleugeresa de la cultura feta resurrecció que faig servir com eina d’alliberament.
Tenc un matèria espiritualera sota una llum fecal plena de soll, de calçotets bruts, de cossos pudents, de paraules enfangades, de sexes cruiats, de diccions podrides, de camises amb taques de sang que recobresc i sublim com una pestilència destil·lada que transfigur sense atenuar el seu poder de commoció i de sortilegi.
Tenc una bretxa viva, musical, que sostreu el pensament a l’apropiació per sotmetre’l a la flexibilitat innombrable del desig.
Tix vents, trunyell llamps, escat mots, faig un calat de núvols, m’enverrim de temps.
Mescl la pena amb la llum.
I la llum amb la lluita contra les noves formes de domini.
M’importa la bellesa del món.
Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:
