22.04.2018 - 22:00
Tota escriptura és una reescriptura.
Em vénen frases sinuoses, que pantaixen per una angoixa adornada d’un pler sensual, inacabables espirals de subordinades que esbrellen el temps sensible i, sota l’omnipotència de l’opinió, mostren el mestre dels temps moderns: el sadomasoquisme dels homes i les dones.
Cal ser extraordinàriament intolerants amb la bestiesa i la tirania. No hi pot haver tolerància amb els enemics de la tolerància.
Caminava a la vora de flors d’all de color rosa, entre margarides grogues salvatges que esquitxaven els bladars verds lluents, al costat de ceps que treien ulls plens de fullineues tremoloses i figueres que es vestien amb totes les maragdes de la terra.
Qui llegeix?
Com podem resistir la mundialització i les idees devotes i fanàtiques sense llegir?
Com podem conservar la nostra força interior i ser capaços de dur tots els combats necessaris sense llegir?
Com podem fer funcionar els músculs de l’esperit sense llegir?
La ignorància creix exponencialment.
El fanatisme empastifa l’aire.
L’eradicació de les humanitats a l’escola.
Els senselletra creixen a voler.
Caldria un servei cívic de lectura, reaprendre a llegir!
Fins i tot les persones que llegien un poc, que han llegit o que sabien llegir, obliden el que han llegit.
I la major part dels que llegeixen encara, no llegeixen més que amb els ulls quan caldria, ho sabem, fer-ho amb un llapis a la mà, amb un diccionari al costat, amb una llibreta devora!
Llegir fa tornar guapos.
L’encarnació concerneix la paraula.
El principi és el verb.
No cal posar aquesta frase de Joan en imperfet. Sempre en present.
Mir la llum d’una grisor daurada que filtren uns núvols que s’estampen als pins del bosquet.
Agaf un ametló. Me’l pos dins la boca.
El rosec. L’ensaliv.
M’umpl una felicitat atenta, silenciosa i mòbil.
Retorna l’emoció dels horabaixes de la infantesa quan robava fruita pel camp amb la por en punt.
Hi ha una excitació que escull el seu objecte.
Sorgir amb sobreabundància d’aquest gust singular que té la força viciosa del record capturat: una desfloració.
Agaf l”Evangeli d’Eva’ que m’acompanya i hi llegesc: Benaurat el qui és abans d’haver estat. Car el qui és ha estat i serà.
Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:
