15.04.2018 - 22:00
La calma no existeix més que en el conflicte.
La mateixa contemplació és el resultat d’una violència.
La principal qualitat d’un escriptor és ser receptiu.
Ser fidel a la potència de la irrupció.
Vull obrir les valves de la sensació i que atenyi el sistema nerviós de la manera més viva i punyent.
Cal escriure com toca la música, com pinta la pintura, com esculpeix l’escultura, com la dansa dansa. Això vol dir: com parla la paraula i com escriu, si és lliure, la lletra.
Captar forces, fer tornar visibles les energies invisibles. Pintar la sensació contra l’espectacle.
Fer tornar mirador el temps, la potència del temps, el temps sensible en si mateix.
El temps crida i no hi ha ningú que l’escolti.
A l’escola de guerra de la vida el que no em mata em fa tornar més fort.
Com més feina faig més s’aprofundeix el misteri del que és l’aparença.
El que vull és deformar la cosa i separar-la de l’aparença, però en aquesta deformació la duc a un enregistrament de l’aparença.
Com atènyer el cos de les coses?
Som àvid de la vida. Un escriptor àvid. Som àvid de tot el que pot fer l’atzar.
Hauríem de ser conscients del desastre en què podem caure a qualsevol hora del dia o de la nit.
L’espai és temps desplegat o hiperconcentrat, una dimensió particular i equivocada del temps.
Ho torn dir: no vull expressar la natura, vull fer feina a la seva manera; obrar al mateix temps des de dedins i des de defora, sense atur, per totes bandes, simultàniament. No parar. La natura té mil estils diferents i no s’immobilitza en cap, transposa, rosega, crema, recrea, nua i desnua, enterra, fa néixer, esborra. La podem mirar des d’onsevulla, de l’indret i de l’inrevés, de la dreta a l’esquerra i de l’esquerra a la dreta, de dalt a baix, en superfície i en profunditat.
Si faig feina com la natura pens que puc enganyar la mort.
La pols és la meva aliada, sempre l’he deixada reposar al seu aire.
La vertadera novetat és una renovació fonda del cos en la història: una altra retina, un altre tímpan, un altre nas, un altre gust, un altre tacte, un altre alè.
Exercici: cercar voluptuositats que es puguin fruir amb els cinc sentits alhora.
Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:
